Bollywood a BCN

És possible que el cop que em vaig donar ahir amb la porta de l’armari del moble de la cuina, i que em dona un interessant aire Gorvatxovesc, pugui ser la causa atenuant que em salvi d’una crema segura a aquells blocs de terres llunyanes que ja deuen fer exercicis d’escalfament de dits davant del teclat tot buscant una forma suau, de bon rotllo, de dir-me que aquestes manifestacions, les meves, no fan per un espai que té pretensions de ser un referent cultural.

Però dieu-me hortera, el cert és que he passat més de dues hores fantàstiques com feia temps i que ni els Flotats, ni Cubanes ni altres obres menors que he visitat darrerament havien aconseguit. L’espectacle és un regal per la vista i la oïda. Coloristes vestuaris i ritmes que hores després encara intentes repetir a la dutxa i una historia que no necessita tenir el cervell despert, simplement amb el pilot automàtic vas sobrat. Les series veneçolanes o colombianes son de bon tros peces per intel·lectuals al costat de les histories que es conten a les pel·lícules de Bollywood. Però és fantàstic, elles son guapes i intel·ligents, ells galants i molt homes i tot s’acaba tal com voldria que s’acabes cada dia de la meva vida.

Va ser en un dels primers viatges a la Índia quan, gairebé per casualitat, vaig entrar en un cinema indi. Fantàstic !!! Recordo que tothom fumava, menjava, bevia.. No entenia ni patata però cony, cada 5 min d’història, resultava que la gent es posava dreta i cridava, ballava, cantava les cançons que a forma de clip musical interpretaven els protagonistes… Em va semblar simplement al·lucinant, ja que estava davant una de les expressions culturals més difoses a l’Índia: L’efecte Bollywood (*).

[splashcast YKIM9590WB]

L’obra que es representa al Tívoli no és exactament el que esperaríem d’una clàssica pel·lícula de Bollywood. Es tracta d’una mena de ‘Cirque du Soleil’ indi amb dues parts diferenciades, la primera és un petit viatge per les produccions bollywoodianes des delsbollywood2 50’s fins als nostres dies, mentre que la segona ho és per les danses del Rajasthan, molt més folklòriques, malabaristes i amb músiques menys disco, arribant a un èxtasi final que aconsegueix aixecar al public dels seients cantant el ‘Shaba, Shaba’ tot intentant moure cos i braços de la forma menys ridícula possible. Un escenari que es fa petit per les magnífiques coreografies representades i val a dir, extraordinàriament executades per uns ballarins que ben bé perden un parell de quilos a cada representació, per què el que es diu ballar, ballen molt i molt bé.

Una experiència gens menyspreable i si teniu por que us reconeguin els vostres amics del Liceu, de la Nova Cova de Jazz o de l’Auditori, els turbants i Saris es lloguen a l’entrada.

‘Jo conec molta gent que ara els hi ha donat per aquest cinema musical, hi ha una espècie de boom, jo crec que motivat per l’escassíssima inspiració en les noves creacions.’ Doncs ara ja en coneixes un més però no crec ni que sigui cap boom ni que s’hagi aprofitat de la manca d’inspiració de les noves creacions. Bollywood existeix des del cinema mut i simplement ha estat ara que amb les iniciatives, fallides, del Maldà i aquesta parada del show a BCN és que se n’ha parlat una mica més i per molta gent ha estat una descoberta que  la factoria ‘Bollywood’ generi més de 800 pel·lícules a l’any.

Malauradament queden ja pocs dies per que s’acabin les representacions al Tivoli però si encara teniu pendent un viatge a l’Índia no us deixeu escapar aquesta manifestació cultural única, que com totes les expressions populars i folklòriques no poden ser jutjades des de la nostra perspectiva cultural.

A les terres llunyanes sempre em quedarà la Mei.

 

(*) Bollywood és el nom informal per les pel·lícules en llengua hindi realitzades per nombrosos estudis de cinema a la ciutat índia de Mumbai. D’ací la paraula, que des de la dècada dels 70, ve del joc de paraules entre Bombay (l’antic nom de Mumbai) i Hollywood. La producció de Bollywood ha pres força a nivell mundial, i moltes de les seves pel·lícules són aclamades pels millors crítics.
Lo interessant de les pel·lícules de Bollywood són les seves escenes musicals. A cada pel·lícula s’inclouen cançons i danses típiques del país, barrejades amb curioses coreografies del pop occidental. En aquestes escenes hi ha sempre un doblatge. Això és propi de la tradició d’aquesta indústria del
cinema, en la qual primer es graven les escenes i després es doblen tots els diàlegs (és una pràctica que facilita la posterior traducció a altres llengües), la qual cosa a l’Índia (país plurilingüístic, on es parlen més de 16 llengües diferents àmpliament esteses) resulta essencial. Les pistes musicals de les pel·lícules de Bollywood són produïdes moltes vegades per coneguts artistes. Hi ha entre ells alguns famosos asiàtics com Nusrat Fateh Ali Khan, o occidentals com Andrew Lloyd Weber. És costum que la música d’una pel·lícula es llanci al mercat mesos abans de la difusió del film. És una forma de promocionar el film, que és així esperat amb interès pel públic. Més informació.

 

Advertisements