Temps de passions

portada.jpg

Amics toies, s’acosten dies de Passió (no parlo de política). Dies d’escoltar les Passions que el genial Bach ens va deixar com a testimoni del seu geni i de la seva obra excelsa, de la mateixa manera que per Nadal proposava l’Oratori del mateix compositor o el Messiah de Händel.

Sense cap mena de dubte avui us proposo parlar, però sobretot escoltar, la Passió segons Sant Mateu, l’obra cabdal de la història de la musica i de tot el opus del compositor de Leipzig.

Sovint s’ha comparat amb una gran catedral, doncs les obres de Johann Sebastian Bach, a part de la mística, del diàleg directe amb Déu que estableix, son veritables construccions arquitectòniques de música, d’harmonia, de sensibilitat, de misticisme, de complexitat i senzillesa compositiva.

No debades, Bach continua sent el music més gran, la font, el inici i la fi de la música moderna. Bach ho va escriure tot i la resta, no han fet altre cosa que re interpretar-lo.

La monumental Passió està escrita per a doble cor, segurament inspirat per el propi poema de Christian Friedrich Henrici (Picander), que estableix un diàleg entre Sion i la congregació dels fidels.

El diàleg permanent que s’estableix en aquesta magna obra, és tractat per Bach entre els solistes i el cor o pel mateix cor, que es divideix per tal d’esdevenir un nou concepte musical.

És excepcional l’evolució dramàtica que la música de Bach va oferint a cadascun dels passatges del Evangeli.

L’Evangelista (tenor) és el narrador que amb els seus impressionants i esgotadors recitatius, ens porta per cadascuna de les vivències de la Passió de Jesús, rol interpretat per un baix, que utilitzant també el recitatiu, aquest cop acompanyat per un quartet de corda.

Les àries dels solistes estan acompanyades per instruments solistes que reforcen el missatge dramàtic i místic.

El cor, amb una varietat impressionant de matisos i formes, des de el dramàtic i dissonant “Barrabam” al esclat del cor final, “Wir setzen uns mit Tränen nieder”,veritable monument del cant coral.

És difícil extractar un número d’aquesta obra, doncs crec que s’ha d’escoltar seguida, per tal de viure intensament les emocions que se’ns proposen, però per tal de que els que no l’heu escoltada mai, o us fa certa por, crec que cal començar per un dels fragments més colpidors, l’ària de la contralt “Erbarme dich menn Gött”. Si us ha agrdat aquest fragment, com aquest en trobareu molts. Canta Bernarda Fink

La versió que us proposo és una de les moltes que podria oferir-vos, però és una de les més estimades.

Nikolaus Harnoncourt, el genial director austríac, s’ha apropat dues vegades a les Passions bachianes i per a mi, la darrera ha signat una versió absolutament referencial.

No oblidant mai l’essència de les lectures historicistes que ell va començar a propulsar en força, reivindicant els instruments originals, però també les dinàmiques i el tempo de les interpretacions, en els anys 70, la darrera visió, gravada en l’any 2001, fa una certa mirada cap a les lectures més passionals i romàntiques, amb un so més ample i mòrbid que les primeres lectures més austeres i nervioses.

L’edició s’acompanya de un cd-rom amb tota la partitura original manuscrita que es pot anar seguint mentre s’escolta l’obra.

Imprescindible.

  • Johann Sebastian Bach (1685-1750)Matthäus-Passion BWV 224
  • Christoph Prégardien, tenor (Evangelista)
  • Mattias Goerne, baix (Jesús)

  • Christine Schäfer, soprano 1 (Ancilla1, Uxor Pilati)
  • Dorothea Röschmann, soprano 2
  • Bernarda Fink, contralto 1
  • Elisabeth von Magnus, contralto 2 (Ancilla2, Testis 1)
  • Michael Schade, tenor 1
  • Markus Schäfer, tenor 2 (Testis 2)
  • Dietrich Henschel, bass 1 (Judas, Petrus, Pontifex 1, Pilatus)
  • Oliver Widmer, bass 2
  • Wiener Sängerknaben
  • Arnold Schoenberg Chor
  • Concertus musicus Wien
  • Nikolaus Harnoncourt

Segell: Teldec (3cd)

[splashcast OZUS6163HN]

Anuncis