The Savages

savagesLa pelicula d’avui és molt especial. Es tracta de ‘The Savages’, ‘La familia Savages’ traduida a les nostres pantalles. Un film de Tamara Jenkins que pràcticament debuta com directora tot i el llarg recorregut que té com escriptora i guionista. Son aquestes pelicules gairebé accidentals, que responen a projectes de vida més que produccions en sèrie les que les converteixen en petites obres que cal observar-les bé ja que contenen elements que poden passar desapercebuts.

Aquesta requerida forma d’observació d’aquest producte l’ha fet mereixedora de 2 nominacions als Òscar: actriu (Laura Linney) i guió original. I d’alguna manera aquests son de moment els reclams que utilitza per atreure al public.

Però tots els complements son superficials. Actors, música, excelent fotografia o guió no superen al tema que toca, que personalment m’ha deixat força trasbalsat. Si bé es presenta com una comèdia el cert és que és un drama terrible, amb petites components de comèdia però un dur i tristissim drama.

El drama de la gent gran amb problemes mentals. El drama de veure’ns desvalguts i passar a dependre dels nostres fills. El drama dels geriàtrics i llars per gent gran. El drama que l’impacte d’haver de cuidar els nostres pares té a les nostres vides i com ens pot afectar.

Una molt triste cinta que no us puc pas escoratjar a veure-la si no en teniu ganes. Sí que puc fer-ho amb els seus elements purament cinematogràfics. Sí, us puc dir que els papers dels tres personatges principals, els dos germans Philip Seymour Hoffman i Laura Linney son francament impactants, especialment el de la Linney (Mystic River, Love actually,…) que aconsegueix eclipsar al premiat Philip Seymour Hoffman per Capote, i un magnific Philip Bosco (recordat per ‘Hijos de un Dios’ menor per exemple).

savages2

Una fotografia que ens mostra els dos extrems de Sun City (Arizona) i Buffallo (NY) i que es recrea, especialment a l’inici de la pelicula, amb els desertics carrers de la ciutat al mig del desert d’Arizona.

Interessant selecció musical que podeu escoltar a la web oficial: 

http://www.foxsearchlight.com/thesavages/

Una bona reflexió portada de la mà d’un guió realment original, potser massa depriment en el seu conjunt pel tema que tracta, tot i disposar de moltes escenes francament divertides i de diàlegs francament cínics, però tècnicament millorable (durada, seqüència, forma d’explicar l’historia,…) amb molts moments de ritme baix com si la pantalla anés perdent lluminositat.. Però el procés de ‘flash-back’ a les que se sotmeten les persones quan la seva vida ha de centrar-se en els últims dies dels seus progenitors és un tema que pots  acabar sentint-lo molt proper.

Altres entrades de ‘La familia Savages’ a Wikio

Anuncis