Maurits Cornelis Escher

escher

Sempre m’ha al·lucinat. M’he passat hores mirant els seus dibuixos, alguns d’ells impossibles….

Maurits Cornelis Escher (17 de juny de 1898 – 27 de març de 1972) fou un artista neerlandès famós pels seus gravats, litografies i il·lustracions a tinta, que representen construccions impossibles, exploracions de l’infinit i tessel·les.

Maurits Cornelis, o Mauk, com se l’anomenava, va néixer a Leeuwarden, Països Baixos. Era el fill petit de l’enginyer George Arnold Escher. El 1903 la família es traslladà a Arnhem on Escher va aprendre a treballar la fusta i estudià piano fins els tretze anys.

Del 1912 al 1918 va estudiar a l’institut. Tot i que era excel·lent en dibuix, les seves notes eren, en general, baixes, i va haver de repetir el segon curs. El 1919 ingresà a l’Escola Haarlem d’Arquitectura i Arts Decoratives, on estudià breument arquitectura per dedicar-se a l’estudi de les arts decoratives, sota la tutel·la de Samuel Jesserun de Mesquita, un artista amb qui es mantindria en contacte fins el 1944, quan de Mesquita, el seu fill i la seva esposa van ser assassinats pels Nazis.

El 1922 Escher deixà l’escola, havent obtingut experiència en dibuix i especialment en el gravat de la fusta. Escher viatjava regularment a Itàlia, i allí va conèixer Jetta Umiker, amb qui es casaria el 1924. La parella s’establí a Roma i hi visqueren fins el 1935; quan el clima polític sota el règim de Mussolini va tornar-se insuportable es traslladaren a Château-d’Oex, Suïssa, on van viure durant dos anys.

Escher, però, havia quedat enamorat dels paisatges d’Itàlia, no estava massa content de viure a Suïssa. Dos anys més tard, doncs, el 1937, la família es traslladà de nou, cap a Uccle, un lloc prop de Brussel·les, a Bèlgica.

La Segona Guerra Mundial els obligà a traslladar-se per darrer cop, el gener de 1941, aquest cop a Baarn, Països Baixos, on Escher visqué fins el 1970.

[splashcast NAZK5705HM]

La majoria de les obres més conegudes són d’aquest període, el clima fred, humit i ennuvolat dels Països Baixos va permetre-li concentrar-se completament en la seva obra. Només durant el 1962, any en que va haver de ser operat, va estar una temporada sense noves creacions.

Escher es traslladà aleshores a la casa Rosa Spier a Laren, al nord d’Holanda, el 1970. Era una residència per a artistes, on podia disposar d’un estudi per ell sol. Allí morí el 27 de març de 1972.

Els exemples més famosos de la seva obra inclouen Mans que dibuixen, una il·lustració gravitationque mostra dues mans dibuixant-se l’una a l’altra, Cel i aigua, on jocs de llum i ombra transformen peixos i aigua en ocells i cel, i Ascendint i descendint, on dues fileres de persones pugen i baixen infinitament una escala (l’Escala impossible de Penrose), impossible de construir en la realitat, i sols possible de dibuixar jugant amb trucs de percepció i perspectiva.

L’obra d’Escher té un fort component matemàtic, i molts dels mons que va dibuixar són construïts entorn a objectes impossibles, com el cub de Necker i el triangle de Penrose. En d’altres obres va fer servir tessel·les. La seva obra és molt apreciada pels científics, en especial els matemàtics i els geòmetres, degut al seu us magistral de políedres i distorsions geomètriques. Per exemple, a Gravitació, uns dinosaures de colors treuen el cap per un dodecàedre estrellat. (viquipèdia)

Us deixo un vídeo que explica un dels seus dibuixos impossibles:

I ací un divertit vídeo sobre la paradoxa de les escales d’Escher:

Podeu trobar bona part de la seva obra a: http://www.mcescher.com/Gallery/gallery.htm

Anuncis