The Kite Runner (Cometas en el cielo)

Definitivament aquestes pel·lícules no em convenen i em costa 2 o 3 dies el recuperar-me. Preciosa història la de la novel.la de Khaled Hosseini que Marc Forster (recordat per Monster’s Ball) porta a la pantalla sense masses adaptacions afegint-hi al relat una extraordinària fotografia.

És aquest un conte, no pas per infants, que parteix de la relació entre dos nens en un Afganistan pre-soviètic més o menys paradisíac o com a mínim un Afganistan que mai ha tornat a ser després de 30 anys de guerra, ocupacions i règims talibans. Una emotiva historia al voltant de la pròpia vida de Hosseini que a l’igual que el protagonista de la pel·lícula va viure els fets que passaven al seu país, des de la invasió soviètica, des de l’exili als Estats Units.

Aquest realisme que aporta la pel·lícula, amb un excel·lent rodatge i fotografia no li fa cap favor a la historia, ja que l’espectador exigeix certa credibilitat i el conte és això un conte, dur sí, però certament difícil de creure amb components morals com a mínim discutibles. Son moltes les coses que es volen contar a l’historia i si bé s’aconsegueix captar l’espectador i conduir-lo emocionalment els 120 min, al final et queda una mica la impressió de certa manipulació emocional. La falta de referències de xocs culturals amb occident i la presència circumstancial d’Estats Units a la història et deixen un regust de desconfiança sobre la moral que es passeja al llarg de la historia.

Però parlem de la pel·lícula. Si bé segons comentaris d’un conegut al sortir del cinema afirmaven les diferències entre llibre i pel·lícula, el cert que les crítiques parlen del contrari. D’un Marc Forster que aporta ben poc i que fotocopia el llibre això sí, posant-hi unes meravelloses imatges i mostrant un control tècnic extraordinari de càmera i fotografia. Les escenes dels estels volant son simplement magnífiques, gràcies a la perspectiva donada i unes escenes d’un Kabul (que en realitat sembla que era una ciutat xinesa) envoltat de muntanyes que ja els hi agradaria als de National Geographic.

cometascielo

El nomenat Alberto Iglesias posa una bona banda sonora, erràtica a vegades i sense continuïtat però de peces individuals ben escollides per cada fase de la pel·lícula. Jo crec que amb la nominació als Oscar ja en hi ha prou per reconèixer el seu treball. La interpretació en general és bona, els dos nens, el pare, el nen de gran…. m’han agradat i fan el seu paper si bé no acaben de ser part fonamental del producte final.

La pel·lícula m’ha agradat, m’ha emocionat i ha estat una bona experiència visual però crec que entre uns i altres han perdut una oportunitat d’haver-la convertit en una petita obra d’art. La marcada diferència entre les tres parts de la pel·lícula i un final massa ensucrat han estat decisius. Malgrat això us recomano que la veieu i que aporteu els vostres comentaris.

Web oficial de la palicula: http://www.kiterunnermovie.com/

 

 


Advertisements