Mil años de oración

“Mil años de oración” està basada en la novel.la “Mil Años de buenos deseos”, de Yiyun Li, una jove escriptora xinesa que des del 96 viu als Estats Units i que ha estat mereixedora de nombrosos premis pel seu relat curt en el que s’ha inspirat Wayne Wang, el director de la pel·lícula.

Als preàmbuls d’un dia tan senyalat com el d’avui i atret per la ‘Concha de Oro‘ a la millor pel·lícula i la de ‘Plata‘ al millor actor, Henry O, al Festival de Donosti 2007, entro al cinema tot esperant una minimalista i senzilla historia que a priori no hauria de posar en perill el meu ja feble equilibri emocional, que necessito per fer-me càrrec de que em faig gran i bàsicament per aguantar una setmana, la vinent, que molt serà que no se’n parli en cercles personals i professionals.

I mira per on la pel·lícula m’ha encantat. ‘A Thousand Years of Good Prayers‘ és efectivament una pel·lícula intimista i minimalista, exempta de tot artifici que ens relata la història entre un pare que arriba de la Xina per veure a la seva filla que s’acaba de separar als Estats Units.

La cinta és prosa pura, en xinés i anglès es clar, extraordinàriament cuidada en cada escena, amb una austera però correcta fotografia i amb excepcionals interpretacions, especialment la del pare, Henry O, de cognom tan minimalista com la pel.lícula i la filla, Faye Yu.

La historia parla de la ‘incomunicació’ entre pare i filla, de la incomprensió i xoc cultural i d’una vida de silencis i de mentides. El llenguatge no garanteix la comunicació.. en una escena de la pel·lícula ella diu: ‘Baba, si t’eduquen en una llengua que mai s’utilitza per expressar sentiments, et serà fàcil adoptar-ne una altra i parlar més en aquesta. Et convertirà en una persona diferent‘.

El llenguatge no és obstacle per que el pare faci bones relacions amb una encantadora senyora iraní, on cap d’ells en prou feines saben quatre paraules d’anglès, a la que va a trobar cada dia al parc ,en una de les escenes més remarcables de la pel·lícula, on tots dos com poden mantenen una conversa sobre les seves vides. Una cuidada forma sense un gran fons de violins per expressar el que vol en Wang, una delicada pel·lícula a la que no li falten magnífics moments, com l’escena on pare i filla estan en habitacions diferents.

El resultat és una emotiva pel·lícula, en moments trista, de sentiments suaus, sense estridències, on fins i tot el xinès queda bé com a idioma principal i que et convida a llegir el llibre per tornar a recordar moments que amb tant subtítol de ben segur t’has perdut.

Malauradament l’únic trailer que he trobat és en espanyol (i em sembla una pel·lícula completament diferent):

La podeu veure, no crec que per massa temps, als cinemes següents: 

http://www.guiadelociobcn.es/guia/cine_solo.asp?id=106164

Aquí teniu més opinions de la pel·lícula:

http://www.wikio.es/search/mil+años+de+oracion

Advertisements