Taller de fotografia (21)

Bon dia amics ! Espera’t un moment que vaig a prendrem una aspirina… Tens mal de cap? No però en tindré.. després del darrer taller que ens vas donar… Bé, cert que els darrers tallers on hem parlat del control de la lluminositat han estat complexes tant en conceptes com alhora de posar-los en pràctica però son realment tècniques que poden millorar dramàticament les nostres fotografies.

Avui però tornarem al quadre-guia que vam comentar al darrer taller per treballar o com a mínim per donar certes pautes sobre el tema de la composició. Ah sí, el que deies que havíem de tenir certa gràcia creativa, no? Sí, però de moment ens basarem en certes situacions que funcionen… A més dos dels nostres alumnes marxen uns dies de vacances i he pensat que aquest taller d’avui els hi pot anar bé…

Taller de fotografia (21): Treballem la composició

La composició és tot un art, no dic que sigui definitiu a la fotografia ja que sense un bon motiu i sense treballar la lluminositat no anirem massa lluny, però és la tècnica que ens permetrà situar els objectes a escena llestos per la representació. Saber escollir els elements i disposar-los de forma que la fotografia ens parli per ella mateixa és essencial… Ara resulta que també parlen les nostres fotografies? D’alguna manera sí, el que passa és que a vegades volen tenir amb nosaltres converses que no ens interessen gens, volen parlar de futbol o de política quan potser a nosaltres ni ens interessa ni el tema ni les expressions que s’utilitzen.

Podríem dir que la composició és més que una simple elecció i col·locació dels objectes, és més que un simple decorat o muntatge d’una obra teatral. És l’obra mateix. És la nostra forma de expressar un missatge més enllà de la ‘congelació’ d’una realitat en moviment que no és de dues dimensions… M’està agafant un altre cop mal de cap… Tu mateix, però això t’ho hauries de prendre en serio. No val la pena parlar de les ‘propietats’ dels elements que hi apareixen (com la llum, color, textura,…) si abans els sabem disposar a la nostra escena…

A continuació us donaré algunes regles, consells o tècniques reconegudes que us permetran composar sense massa dificultat, diguem-ne que podran ser la base de les vostres fotografies i el punt de partida dels vostres experiments més creatius:

1. La composició bàsica:

Aquestes regles que ja les hem treballat son considerades les més bàsiques. Podríem dir que aplicant aquestes regles les vostres fotografies no corren risc i seran formalment correctes. Però son tan elementals que no van més enllà de representar l’estàtica de l’escena, son com fotocòpies del que veiem. Què vols dir? Doncs que per un tipus de fotografia concreta no només produeixen bons resultats sinó que la seva aplicació és completament necessària però es produeixen resultats massa estàtics, sense espai per la creativitat. Repassem-les? La tendència que tenim a produir ‘simetries’ a les nostres composicions no aporta massa creativitat i les regles de l’horitzó i dels terços garanteixen l’equilibri a les nostres composicions. Les fotos de l’exemple son, com deia, formalment, correctes i a falta d’experimentar amb altres tècniques més arriscades diríem que son el ‘punt de partida del bon fotògraf.

2. L’asimetria:

Sap què? Què? Que ara el que farem serà trencar les regles anteriors ! Tu no estàs bé.. Ara intentarem trencar les simetries i el formalisme i començarem a jugar amb els objectes de l’escena col.locant-los de manera diferent. Veiem-ne algunes situacions que poden resultar interessants:

L’asimetria, o disposició lliure dels elements en una composició pot tenir tant bons resultats com desastres absoluts ja que estem jugant amb l’equilibri dels elements i la percepció que el cervell tindrà al veure la fotografia. Quin cervell? El del qui observa la fotografia, la composició en una fotografia és la que transmet el missatge al nostre cervell i aquest hauria de ser el més clar possible. Una fotografia ens hauria de convidar a mirar-la, a recórrer-la, a explorar-la….

Hi ha tres o quatre situacions que podem dir son un ‘estandar’ i son acceptades pel nostre cervell amb facilitat: La disposició triangular, interessant perquè ens obliga a recórrer seqüencialment els tres elements que formen els vèrtex, la composició en ‘L’, harmònica i equilibrada i que dona ‘espai’ al motiu principal i les línies corbes, que donen certa sensació de tranquil·litat a més de conduir-nos per tota la fotografia. Veieu el que estic dient a les fotos de dalt? Potser sí que tens raó…. Hi ha altres disposicions com la de la forma de la ‘C’… Totes aquestes tècniques trenquen la ‘simetria’ a la fotografia, a vegades necessària quan l’escena no és simètrica, i no son massa arriscades, garantint normalment els bons resultats.

Has parlat de recórrer la fotografia.. Sí, i aquest és el punt on volia arribar. Els objectes i la seva disposició a la fotografia poden incitar-nos a la seva exploració i per tant la relació entre ells és molt important. A partir d’ara us proposo que tingueu una nova experiència.. Sí, jo vaig ben necessitat..

Es tracta de que us fixeu en quin punt de la fotografia mireu primer, i què us porta d’un punt a altre fins que heu escanejat tota la superfície i us ha portat al que creieu és el centre d’interès de la fotografia…

3. La geometria de la repetició. El ritme.

Les formes repetitives poden reforçar ‘el’ o ‘els’ motius. La seva aplicació està limitada a certes situacions i òbviament connecta els diferents objectes de l’escena:

La repetició és una de les característiques que donen ‘ritme‘ a la fotografia. No fa falta que siguin elements iguals sinó simplement que estiguin connectats.

Aquí podeu veure una regla curiosa.. la dels nombres imparells? Sí, és una forma interessant de trencar les simetries i diguem-ne que ‘tres’ aporta un missatge més ric que ‘dos’ Sí, ja ho diuen.. No, vull dir que amb un nombre parell és fàcil que la meitat de la informació no es tingui en compte per considerar-la ‘mirall’ de l’altra meitat, no sé massa per què però funciona. Us he posat a continuació les tècniques de la repetició i de la geometria de la repetició. Simplement intenteu ‘captar’ la repetició a les vostres escenes i estudieu-ne els resultats.

4. El Flux

Però per mi la sensació de ‘flux‘ és el que més valoro de les composicions. El ‘flux’ és el camí mental que segueixo per recórrer una fotografia, és difícil de captar però és la propietat que més sensació d’equilibri i connexió entre elements que dona una fotografia. El ‘flux’ pot donar-nos sensacions de ‘moviment’, i no necessàriament físic’… el ‘flux’ és el que ens condueix per tota la fotografia…

Les tres fotografies de dalt son ben diferents de les altres que hem comentat… hi ha un recorregut guiat per cada una de les fotografies….

El flux és la forma en que l’observador es desplaça d’una part a l’altra de la fotografia. Les línies ja siguin verticals, horitzontals, diagonals o convergents permeten aquest desplaçament. Especialment les convergents i diagonals. A l’exemple de dalt en teniu de convergents.. Entens el que ens diu? El camí em convida a recorre’l fins arribar a la figura solitària del fons.. Prou bé, sí senyor !! En quant a les diagonals és curiós com es recomana que les línies diagonals vagin ascendint d’esquerra a dreta, sembla que és el recorregut que el nostre cervell accepta amb més facilitat. Feu-ne la prova a veure què en traieu.

L’emmarcat és molt important ja que és una mena de ‘guia’ dient que el mou principal està allà al mig. Ho veieu a la foto del mig? Dona també una sensació de certa profunditat en el sentit de que les branques que emmarquen la foto estan molt més aprop que el paisatge del riu dels fons. L’emmarcat és un recurs que ens pot orientar cap el motiu principal.

Una de les més expressives és la llei de la mirada o dels espais, ja n’havíem parlat no? Sí i la torno a introduir per reforçar la importància de deixar espai a la ‘mirada’ o a la ‘direcció’ dels objectes. El que expressa la foto de la dreta hagués estat radicalment diferent si el subjecte l’haguessim col·locat centrat i per descomptat de resultats desastrosos si l’haguéssim situat a l’esquerra amb l’espai pel clatell…

5. El fons i el centre d’interès

Anomenem fons al que hi ha al darrere del subjecte o objecte ‘motiu’ i els seus efectes poden potenciar o despitar el motiu principal. El fons ha de reforçar el motiu principal i no debilitar-lo:

Un cas ben especial és quan el fons és el motiu en sí mateix. Es vol donar tanta força a un element concret que es destina més de la meitat de l’espai a no posar-hi res. Mireu la primera fotografia, 2/3 de l’espai està ocupat per ‘res’, simplement un color. Els espais buits en ‘blanc’ o ‘negre’ donen resultats espectaculars. És la tècnica de l’espai negatiu. Els ‘espais’ son com els ‘moments de silenci’ en una conversa, s’utilitzen per reforçar el motiu principal.

La foto del mig és ben simple, el fons no em despista el motiu principal. Un turista passant pel darrera o una porta o altre objecte al darrere hagués malaguanyat la fotografia.

I per últim ja m’ho he fet venir bé per acabar amb l’objectiu del taller d’avui. Totes aquestes ‘disposicions’ dels objectes bàsicament ens serveixen de guia per conduir-nos per la fotografia fins arribar al centre d’interès. Això què és? Doncs ni més ni menys que el motiu de la fotografia i el que porta el pes del missatge, tota la resta no hauria de competir amb ell, ni despistar a l’observador i és la ‘composició’ la que els situa al voltant del centre d’interès.

Mireu, ja sé que la fotografia que us poso a continuació pot ferir les vostres sensibilitats però és extraordinària per molts motius:

És una fotografia que expressa tantes coses que vull que ho experimenteu per vosaltres mateixos. Tècnicament perfecta i de composició impecable, si bé és l’elecció del motiu el que portaria el pes en una valoració. Segur que tots heu visionat el recorregut que ha fet la vostra vista i on us heu quedat parats per uns segons. És un exemple perfecte del ‘flux’ (que no té res a veure amb ‘moviment’), del motiu i del centre d’interès.

Hi ha altres elements de la ‘composició’ que treballarem més endavant, com l’angle, el punt de vista, la perspectiva… que trenquen amb la visió clàssica frontal de l’escena. Però podeu anar practicant totes aquestes tècniques i sobretot observant moltes fotografies fins que considereu que la càmera és un mitjà d’expressió i no únicament per fer fotos del nen el dia del seu aniversari.

Avui hem vist que la ‘composició’ és la nostra ‘visió’ de l’escena, és la nostra particular forma d’expressió, és la nostra ‘obra’. La resta és tècnica i molt sentit comú.

La foto d’avui està feta aquest estiu a la Xina i al ser tant de sorpresa no vaig parar en molts dels meus propis consells. A la crítica poseu-hi èmfasi en la ‘composició’.

Bé amics, espero els vostres comentaris ací mateix al bloc, ara ja només us queda saltar als exercicis del taller (21) a flickr simplement clicant la icona:

flickr

Molt bona setmana i com diu un amic nostre ‘reseu perquè plogui més’,

Fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Anuncis