Taller de fotografia (23)

Què tal el pont? Quin pont? Jo he hagut de treballar i no he tingut temps de practicar… Ja, alguna excusa havies de tenir.. No importa, segur que podrem practicar plegats.. Què vols dir que farem alguna sortida? Doncs nos seria mala idea, no? Així podem practicar i de pas fer una costellada després de l’esforç…

Bé, al darrer taller vam aprendre a fer fotografies de paisatges utilitzant el concepte de distància hiperfocal. Sí, i quin mal de cap… Aquest és un dels conceptes que més utilitzen els fotògrafs professionals per aconseguir fotografies amb la màxima profunditat de camp. Recordes què depèn de la distància focal de l’objectiu? Sí, clar… Doncs tinc una mala noticia…

Taller de fotografia (23): La importància del sensor

A què ve aquest títol d’avui? Doncs que avui us explicaré el que molts tallers fan el primer dia de curs: ‘El sensor’. Puc preguntar per què ara? Fàcil, espera’t uns minuts…

El sensor és per les càmeres digitals el que la pel·lícula era a les analògiques. El sensor d’imatge de la càmera és el dispositiu que permet capturar la imatge. Està format per ‘foto-diodes’ que reben l’impacte de la llum i la transformen en pixels, un pixel és la mínima informació, en forma digital, que conté per exemple la lluminositat, el color. Ara podem entendre que quant més foto-diodes tingui un sensor més pixels acabarà tenint i per tant més ‘punts’ d’informació tindrà la fotografia. La resolució és el concepte que ens dirà el nombre de pixels que pot capturar una càmera concreta… A més pixels més resolució. Ah! O sigui, que una càmera de 10 Megapixels vol dir que poy tenir 10 milions de punts d’informació? Sí, en principi sí.

A la figura podeu veure els dos tipus de sensors que hi podeu trobar a la majoria de càmeres, si bé la innovació va tant ràpida com el nombre de milions de pixels que cada any apareixen a les noves càmeres. Els dos tipus son el CCD i el CMOS, el segon és una mica més gran, consumeix menys energia i treballa una mica millor ens condicions de poca llum, és a dir d’altes sensibilitats, però no es podria afirmar que un és millor que l’altre. Els foto-diodes queden carregats elèctricament per impacte de la llum que reben i recopilant tota la informació del sensor Mr Xip és capaç de construir un mapa de lluminositats que més tard serà la fotografia. Molt llest, però i el color, com sap el color que arriba a cada foto… foto-diode, sí. És fàcil, el sensor està recobert per tres filtres de color, blau, verd i vermell, que deixen passar només la llum corresponent als colors primaris, més tard amb aquesta informació Mr Xip reconstrueix el color de la escena. Realment és enginyós.

Amb el sensor comencen els problemes… Ara és quan ens dones la mala noticia.. Sí, ho sento.

Una de les preguntes clàssiques davant del venedor de la tenda de càmeres és ‘Podré fer servir els objectius que tinc de la meva vella càmera reflex analògica?’ Ja sabeu que en la majoria de casos la resposta és sí, i únicament casos molt concrets o objectius molt vells no acaben d’anar bé a les digitals, però en principi un objectiu Canon o Nikkor de 28 mm, fet en principi per una càmera analògica, pot ser perfectament usat en una reflex digital. On és el problema?

Al sensor.

Els sensors poden tenir tamanys més petits que les pel·lícules de 35 mm i per tant l’àrea que rep la llum, el sensor, és més petita que en una càmera analògica i per tant és evident que l’escena captada és diferent. No ho hauria dit mai…

A l’esquema de dalt ho podeu veure clarament. Davant una mateixa escena el sensor de la càmera digital, considerant que té un tamany inferior al clàssic de 35 mm, capta una porció més petita de la imatge. Podem afirmar que en una càmera digital és retalla la captura feta per una analògica sota les mateixes condicions. Per tant per capturar la mateixa porció… Hauriem de treure zoom, és a dir hauríem de disminuir la distància focal de l’objectiu.. Molt bé.

Aquest factor de correcció, ben conegut a la fotografia digital, depèn de les dimensions del sensor de la vostra càmera i calcular-lo és ben senzill:

Simplement heu de veure a les instruccions de la vostra càmera o en alguna pàgina web (jo us recomano http://www.dpreview.com/reviews/) les dimensions del sensor. Per exemple per una Nikon D80, podem llegir ‘23.6 x 15.8 mm CCD sensor‘, que equival, veieu-ne el dibuix, a una diagonal de 28,4 mm.

En una clàssica de 35mm, la pel·lícula, sí, aquella que es comprava en carrets, té unes dimensions estàndard de 36mm per 24mm, el que equival a una diagonal de 43 mm. Simplement dividiu 43 per la diagonal del vostre sensor i trobareu el factor corrector o multiplicatiu. En el cas de la Nikon D80 aquest factor és 1,5.

I que vol dir exactament aquest 1,5? Doncs que cada vegada que useu un objectiu que, per exemple, indica una focal de 100 mm és com si realment estigués fent de 150 mm !!!! Això té unes conseqüències importants ja que totes les distàncies focals que llegim a l’objectiu cal, en el cas de l’exemple, multiplicar-les per 1,5 per saber el seu equivalent en una de 35mm. Vols dir que un objectiu gran angular de 28 mm, que costa una pasta, realment és com si actués com un de 28 multiplicat per 1,5… és a dir de 42 !!! M’han pres el pèl, ara mateix el torno a la tenda… Tranquil, simplement has de saber-ho per poder aplicar el que has après als tallers anteriors correctament. Ara però, cada cop més hi ha càmeres ‘full frame’, és a dir de factor ‘1’ però encara son de gama alta i surten un pèl cares. Els que tenen aquestes càmeres no cal que facin cap càlcul, el que veuen al seu objectiu és la distància focal real.

Aquest factor fa variar totes les taules i relacions on apareix la ‘distància focal estàndard’, per exemple a la següent taula teniu l’equivalència de la distància focal en una càmera de factor de correcció 1,5:

El camp visual que veieu amb el vostre 28mm és el mateix que veuríeu en una analògica amb un 42mm. Com podeu comprovar l’efecte ‘gran angular’ desapareix i si us compreu un 28mm de fet està actuant com un 42mm però també un zoom de 200mm el veuríeu com un de 300mm, és a dir que per culpa d’aquest factor de correcció l’escena se’ns apropa a qualsevol distància focal que utilitzeu, o dit d’una altra manera l’angle de visió és més petit, fent un efecte d’apropament i per tant de retall del camp de visió.

El conèixer aquest factor a la vostra càmera és molt important de cara a saber interpretar les mil regles i trucs que hem anat dient. Per exemple un truc tan estès com fals (bàsicament perquè depèn d’un mateix però el podem prendre com a referència):

Per fer fotografies a pols i que no sortin mogudes hem de tirar la fotografia a una velocitat que coincideixi amb el número de la distància focal, per exemple si feu una fotografia amb un objectiu de 50 mm no dispareu a una velocitat més lenta de 1/50 s. Ara aquesta regla no és certa. Per què? Home, donat que un objectiu de 50mm a la meva càmera és com si fos un de 75 mm (factor 1,5) no hauria de disparar per sota de 1/75 s si vull que no surti moguda. Perfecte !

Fixeu-vos que estem dient sempre que ‘equival a‘ però de fet la distància focal que marca el vostre objectiu continua sent certa i no queda modificada (per la pròpia definició de ‘distància focal’), simplement diem que equival a un altre valor en una càmera de 35 mm, què és en principi per la que s’han construït els objectius. Això és important per les fòrmules del càlcul de la hiperfocal o de la profunditat de camp…

Puc parlar de la distància hiperfocal? No, sisplau….

Doncs ho sento, ja que la distància hiperfocal depèn també del tamany del sensor. El cercle de confusió en una pel·lícula de 35 mm queda determinat per un valor estàndard de 0,03 mm (simplement vol dir que dos punts separats una distància menor a la pel·lícula els veurem, una vegada impresa la fotografia, com un únic punt). Però aquest valor en un sensor, si és més petit que una pel·lícula de 35 mm variarà i ho farà per culpa del factor de correcció. Per això el cercle de confusió a una Nikon D80 és 0.03mm/1,5=0,02 i a una Canon 400D 0,03/1,6=0,019.

Ací podeu comprovar que en l’exemple de la Canon 400D, amb una distància focal de 28mm i f/2,8 la seva hiperfocal de 14,7 m no coincideix amb una analògica de 35mm a una distància focal equivalent de 28*1,6=44,8 m, on el valor de la hiperfocal és de 23,89 m ! No ho entenc? No hauria de ser el mateix? Si mireu la fòrmula descobrireu l’error… Definitivament la foto feta amb la Canon és exactament igual (igual zona captada i igual enfoc) que en una analògica amb distància focal multiplicada per 1,6 i diafragma augmentat també en 1,6 ! Si fem alguna sortida farem fotos amb els mateixos valors amb les vostres càmeres i quedareu sorpresos dels resultats..

Queda clar. Càmeres amb tamays de sensors diferents tenen cercles de confusió diferents, hiperfocals diferents i per tant profunditats de camp diferents !! Però ara ja sabem ‘quant’ diferents.

Recordeu que podeu seguir usant la pàgina: http://www.dofmaster.com/dofjs.html per calcular aquests valors. Jugant a aquesta pàgina podeu comprovar com la ‘profunditat de camp‘ també varia amb el tipus de càmera, ja que aquest valor està relacionat amb la hiperfocal. Poseu valors iguals de distància focal de l’objectiu, diafragma f i distància a l’objecte i ara canvieu d’una Nikon D80 a una Canon 400D, veieu què passa amb la profunditat de camp? Tot per culpa del factor de correcció i en definitiva del ‘tamany del sensor’.

Veus ara per què havia de parlar ara i no als primers tallers del tamany del sensor?

Definitivament el tamany del sensor sí que importa !!! Hem vist que actua sobre la longitud focal, la visió de l’escena i en definitiva sobre la profunditat de camp i per tant de l’enfoc.

Bé amics, espero els vostres comentaris ací mateix al bloc, ara ja només us queda saltar als exercicis del taller (23) a flickr simplement clicant la icona:

flickr

Molt bona setmana i que practiqueu molt.

Fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Anuncis