Taller de fotografia (24)

M’imagino que moltes fotos no heu pogut fer, no? Calla home… no ens faràs un taller de com fer fotos sota la pluja? Sí, una llàstima però potser també ha anat bé per repassar els darrers tallers on més que fer fotos havíem d’entendre uns conceptes que potser han estat una mica més complexes.. Jo somio amb la hiperfocal…

Tampoc en hi ha per tant, ja veureu que a la propera sortida tindreu oportunitat de provar tot el que heu treballat.. Ah! i no us oblideu imprimir algunes xuletes que ens podrien anar bé..

Avui farem un altre pas important per entendre el tamany de les imatges al sensor i en definitiva per composar millor…

Taller de fotografia (24): Les zones i el tamany de la imatge

Ja veig que avui també patirem… No home, avui us presentaré un dels conceptes més importants per poder entendre el funcionament dels objectius i la seva focal, el tamany de la imatge formada i les bases del que desenvoluparem més endavant com fotografia d’aproximació i macrofotografia.

Per no fer-ho complicat us he preparat un quadre, que cal tenir present contínuament, de les zones que podem considerar estan relacionades amb el tamany de la imatge formada al nostre sensor, i en definitiva de la copia impresa o visió a la pantalla del nostre ordinador:

Podem considerar que hi ha 4 zones bàsiques que determinen el tipus d’imatge que obtindrem i estan determinades per la distància de l’objecte a fotografiar des de la nostra posició. Totes aquestes zones tenen a veure amb la ‘distància focal‘ del nostre objectiu, per tant per cada distància focal les zones que tindrem al davant nostre seran diferents.

La Zona 1 és la més habitual a les nostres fotografies, com veieu al dibuix es tracta d’objectes que es situen a més de dues vegades la distància focal de l’objectiu, considerant que els nostres objectius deuen tenir 200 mm o 300 mm de distància focal com a molt, és lògic pensar que la majoria de fotografies que fem a objectes es situen a distàncies superiors als 400 mm o 600 mm, és a dir a més de 40 cm o 60 cm. Home clar,i quan fem paisatges molt més…

Sí, per això diem que treballar amb la Zona 1 és el més habitual. El dibuix de dalt representa la formació de la imatge d’aquests objectes que es troben a aquesta zona. El que és evident és que el tamany de la imatge formada al sensor és molt més petita que l’objecte real.. Quin descobriment! I que sabem que aquesta relació de imatge al sensor/imatge real augmentarà amb la distància focal. Sí, ja ho sabem, si augmentem la distància focal la imatge formada al sensor és més gran… Normalment el factor d’ampliació (en aquest cas de reducció) ve donat per una parell de números, per exemple 1:100, que vol dir que 1 mm al sensor equival a 100 mm de l’objecte real. Semblant a l’escala dels mapes no? Exactament igual.

Aquesta Zona 1 és la que més hem treballat al nostre taller, bé, i la única. Caldria que repasséssiu conceptes com l’angle de visió.. Ho recordo… Amb objectius de més grans distàncies focals l’angle de visió es redueix.. I al contrari, els grans angulars de 28mm, i per sota, tenen angles de visió molt grans, de més de 60º, el que ens permet captar grans amplades de l’escena, ideals per fotografiar monuments o paisatges.

Però comencem el segon plat, la Zona 2. Més que una zona és un punt concret. No us he volgut emprenyar amb dibuixos d’òptica però és interessant saber que tot objecte situat a dues vegades la distància focal el seu factor d’ampliació és 1:1, o el que és el mateix, el tamany de la imatge al sensor és exactament igual al tamany real.

El tema és ben interessant. Ho tornes a explicar? Sí, per exemple si fem una fotografia amb un objectiu de 100 mm enfocant a un objecte situat a 200 mm, és a dir a 20 cm, la imatge que es formarà al nostre petit sensor coincidirà amb les dimensions de l’objecte o porció de l’objecte captat.

Ací comença la macrofotografia.

Vols dir les fotos de floretes? Per exemple. Es diu que la macrofotografia comença amb el factor d’ampliació 1:1 o 1:2, i si augmenta considerablement el factor d’ampliació entrarem en algun moment a la fotografia científica i microscòpica.

O sigui, que la macrofotografia és la fotografia que ens permet apropar-nos molt a l’objecte i prendre fotografies d’objectes molt petits.. què maco..

Ho sento però t’hauré de corregir. El que acabes de dir és un dels típics errors… Per què dius ‘apropar-nos‘? Precisament per obtenir el factor 1:1 o 1:2 cal situar-se a 2 o 4 vegades la distància focal. Per exemple un objectiu zoom de 300 mm pot fer excel·lents fotografies 1:1 enfocant a objectes a 600 mm, és a dir a 60 cm. La mateixa fotografia que obtindríem amb un objectiu macro de 50 mm enfocant al mateix objecte a una distància de 10 cm !!! Aquest exemple és interessant ja que en aquest tipus de fotografia quan més gran sigui la distància focal i per tant menys ens apropem a l’objecte molt millor ja que no provocarem ombres i molt probablement la il·luminació de l’objecte serà molt millor.

A vegades es parla de la fotografia d’aproximació, que engloba tant la fotografia macro com aquella que, sense ser-ho, permet almenys que les copies impreses o la reproducció a la pantalla de l’ordinador tinguin dimensions similars a l’objecte real. Però tot això ja ho treballarem al proper taller dedicat a la macrofotografia. El que és interessant entendre ara és que per obtenir factors d’ampliació propers a 1:1 ens haurem d’acostar a la zona 2.

La Zona 3 és la continuació de la 2, és a dir, situem l’objecte entre 1 i 2 vegades la distància focal. Tot i que aquest rang és molt petit, el factor d’ampliació pot ser espectacular. Mireu el dibuix:

Volem fotografiar una moneda de 2 Eur amb un objectiu de 100 mm i obtenir una fotografia amb alt factor d’ampliació. Què faries? Home, primer col·locar la moneda a la Zona 3, es a dir, a una distància entre 10 i 20 cm… Correcte. Però compte per què els objectius, per construcció, tenen una distància mínima d’enfoc, per això existeixen els objectius especials ‘macros’ i altres solucions que ens permeten tenir distàncies d’enfoc petites ja que els objectius convencionals no poden enfocar a menys de 35 o 40 cm. Aquest enfoc a tant curtes distàncies l’he representat per aquest moviment (en blau) que la lent fa.. Sí, m’he adonat que a l’enfocar a curtes distàncies l’objectiu es fa més gran… El qual no vol dir que varii la seva distància focal, simplement que disposa les seves lents de manera que li sigui possible enfocar a objectes molt propers (cosa que no sempre és possible).

Mireu els resultats, la moneda de 25 mm m’ha ocupat tot el sensor i més, de fet la imatge fa 28 mm, com que el sensor d’una Nikon D80, per exemple, fa una amplada de 23,6 mm és evident que la moneda quedarà retallada, tal com es veu, i hauré obtingut un factor d’ampliació de 1,12 (o 1,12:1)!! Aquesta fotografia a la pantalla de l’ordinador pot quedar espectacular, no creieu?

Però la fotografia a la Zona 3 vindrà molt determinada pel vostre objectiu i molt probablement sense un objectiu macro serà difícil que podeu arribar a enfocar a aquestes curtes distàncies.

A partir de la Zona 4 no es forma cap imatge, és a dir que no proveu d’enfocar un objecte (que no podreu) a menys de la distància focal del objectiu perquè no obtindreu res.

Ja podeu jugar amb les zones i us suggereixo que comenceu a provar la vostra càmera i saber, per exemple, quina és la seva mínima distància d’enfoc o quin és el factor d’ampliació màxim que podeu obtenir amb el vostre objectiu.

Bé amics, espero els vostres comentaris ací mateix al bloc, ara ja només us queda saltar als exercicis del taller (24) a flickr simplement clicant la icona:

flickr

Molt bona setmana, que acabi de ploure tot i més i ens deixi el cap de setmana per fer fotos…

Fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Anuncis