Indica mínima. La troballa de la rosa

Ara que Sant Feliu de Llobregat acaba de celebrar les Festes de Primavera, cal recordar d’on venen les exposicions de roses i per què les fem. Enguany celebrem 50 anys des que les exposicions tenen la categoria de nacionals i 80 anys de la primera exposició, una petita mostra que van organitzar els Amics de l’Art i de les Lletres a l’Ateneu, l’any 1928, per donar a conèixer l’obra del roserista Pere Dot.

El santfeliuenc Pere Dot representa com ningú la cultura i la tradició roserística de Catalunya. Per als habitants de Sant Feliu de Llobregat simbolitza allò que ens és més propi: les roses.
 

Pere Dot Martínez va ser l’obtentor que més va excel·lir de tots els roseristes de Catalunya i de l’Estat espanyol. Les seves creacions, premiades en certàmens internacionals des de 1924, van estimular diverses generacions de roseristes per aconseguir noves varietats de roses. Fou un innovador que va obrir noves línees de recerca en el camp de la hibridació de roses. La seva obra, reconeguda internacionalment, ha estat cabdal  per a l’arrelament de la cultura  roserística en el país.

Sobre la seva vida hi ha un episodi desconegut que és clau per entendre la seva obra. L’escenari dels fets, la seva finca Roses Dot (actualment desapareguda, on ara hi ha la part del carrer Comte de Vilardaga del barri de Mas Lluí), el temps, la Guerra Civil. L’any 1936 Pere Dot comença les hibridacions per crear roses en miniatura. Aquesta tasca laboriosa va trigar a donar els seus fruits i, sobretot, va trigar a mostrar-se públicament. Durant aquests temps convuls de guerra, Pere Dot treballava per fer possible un somni, obtenir la rosa més petita del món. Llavors les roses més petites que es coneixien eren les roses de pitiminí, però ell intentava arribar més lluny. Va començar a experimentar i fer hibridacions a partir de l’especialitat Indica Mínima. Alguns membres dels Amics de les Roses de Barcelona sabien el que Dot estaven fent, també ho sabien altres persones amants de les roses que vivien al estranger. Ells tenien notícia de la importància de les seves investigacions. Van ser anys difícils, però Pere Dot, una persona reservada, va saber transmetre la importància del que feia. Per això en plena Guerra Civil la revista americana Succes with roses va fer una crida al general Franco perquè respectés els camps de roses conreats per la família Dot. L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat també li va donar suport. El 31 de març de 1938 la corporació municipal va adreçar una carta al conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè ajudes Pere Dot a poder continuar els seus estudis d’obtenció de noves roses. Aquesta carta va tenir una resposta favorable, perquè el 8 de juny de 1938 el president Lluís Companys va decretar posar sota la salvaguarda de la Generalitat de Catalunya la finca Roses Dot amb les corresponents plantacions situades al municipi de Roses de Llobregat (nom que rebia la ciutat de Sant Feliu durant la Guerra Civil). També va autoritzar al Departament de Cultura perquè adquirís de Pere Dot la quantitat de 3000 peus de rosers, destinats a ser plantats a les escoles de la Generalitat. Cal molta sensibilitat per protegir uns rosers en plena Guerra Civil. Darrera també hi havia el reconeixement a una persona i a una obra que es consideraven valuosa.

Sabem que Pere Dot estava treballant dur, també que era a punt de fer una gran troballa. Una troballa que no van poder interrompre ni les bombes ni els projectils que van caure a Sant Feliu dies abans de l’entrada de les tropes de Franco, un dels quals va esclatar a prop de casa seva, al Mas Lluí. Dot estava absort cercant la bellesa més petita, buscant laboriosament la possibilitat d’obtenir roses en miniatura. Contrasta que ho fes en mig del desgavell més gran, però ell, com la major part dels creadors, vivia en el seu món particular.

El 18 de maig de 1939, els guanyadors de la guerra van celebrar la primera festa de la Victòria. Aquells dies els habitants de Sant Feliu van ser testimonis d’un fet llavors desapercebut, però amb el temps de gran d’importància per a la roserística. En mig de desfilades i proclames patriòtiques, a l’Ajuntament es va fer una petita mostra de noves obtencions de Llorenç Pahissa i de Pere Dot. Una breu nota periodística ressenyava el fet:

“Una nota destacadísima resultó la exposición de rosas de San Feliu, obtenidas por los beneméritos floricultores D. Pedro Dot y D. Lorenzo Pahissa, llamando poderosamente la atención de los competentes en rosarística unas obtenciones inéditas del señor Pahissa y especialmente la hibridación de la Índica Mínima presentada por el señor Dot, que es una verdadera innovación que causará una extraordinaria sensación en cuantos certámenes se exhiba.”

Segurament, Pere Dot no podia estar-se d’ensenyar al món la seva primícia, el fruit del seu esforç durant els anys de la Guerra Civil amb el grup d’híbrids de la espècie “Indica Mínima”, treball amb el qual, més tard, obtindria diverses varietats de roses en miniatura i faceta per la qual la seva obra ha rebut els màxims reconeixements internacionals. Després, un cop mostrada, Dot s’apartà durant uns anys. La situació no era fàcil per a ell en aquell temps de forta repressió del començament de la dictadura, perquè, tot i que no havia participat en política de forma activa, havia estat pròxim a persones destacades dins del republicanisme; fins i tot va rebre a casa seva el president Francesc Macià. Poc abans, el 13 de març de 1939, la corporació municipal va acordar canviar el nom de la Rambla, que llavors es deia Pere Dot, pel de Marquesa de Castellbell, i només la plaça va restar amb el nom del roserista.

Després Pere Dot va continuar amb la seva tasca d’obtenció de noves roses i va rebre reconeixements internacionals i també locals. Però va ser llavors, durant els anys de la Guerra Civil, quan va aconseguir la seva gran troballa, la bellesa més petita, la rosa en la miniatura.

M. Luz Retuerta Jiménez per a toies.com

(fotos cedides per l’Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat: anar a la pàgina web de l’arxiu)

 


Anuncis