Taller de fotografia (25)

Suposo que aneu veient que això de la fotografia és com la metereologia: una cosa son les previsions a partir de la teoria i l’altra ben diferent la realitat… Ja ho pots ben dir, ni uns ni altres n’encerten ni una…

La fotografia és ben bé la ciència de les paradoxes i les contradiccions, t’has d’allunyar quan penses que t’havies d’acostar, has de sobre-exposar quan ni pots obrir els ulls de sol que fa,…. Això la fa tant interessant i tan poc científica a vegades..

Bé mestre, amb què ens faràs perdre el temps els propers minuts?

Taller de fotografia (25): La Llum i les seves propietats

Ja ho he dit moltes vegades.. la fotografia és el complexe equilibri entre creativitat i tècnica. Una i altra es necessiten per obtenir bons resultats. Curiosament a mesura que anem entenent conceptes i treballant la tècnica veureu que tenim més possibilitats d’expressar la nostra creativitat. Avui saltarem de nou al ‘quadre-guia’ del taller 20, concretament aprendrem alguns conceptes bàsics de la llum.

Algú deia que una bona fotografia només necessita llum, un objecte i algú que la miri. Vas tornar a sortir ahir per la nit? No, en serio, la llum, tot i que és ben obvi, és l’únic culpable de que sensors o pel·lícules de 35 mm quedin impressionades i per tant bé es mereix que n’estudiem els diferents tipus i propietats.

La llum.Allò que permet veure les nostres fotografies‘. Però què és i com es comporta? No cal entrar en la Teoria Corpuscular de la Llum No, sisplau… pel nostre taller en hi ha prou en entendre que, com a radiació electromagnètica, emana d’un focus (o varis) i ve determinada pel seu ‘color’ i la seva ‘intensitat’. Aquestes tres propietats al incidir sobre diferents objectes faran que els ‘veiem’ de forma diferent. La fotografia tracta de captar els efectes que la llum té sobre els cossos. No cal fer-te tant l’interessant.. la fotografia tracta de captar el que veiem. Doncs no. Això la fa complicada a vegades. No pretenguis confondre als nostres amics. La fotografia pot captar moltes més coses…

La llum ‘blanca’ està formada per tots els colors del seu espectre. Cada color té associada una longitud d’ona diferent dintre de l’espectre de les radiacions visibles per nosaltres, longituds d’ona més baixes corresponen a l’ultra-violeta i les més altres als infrarojos.. Com la làmpara que tinc quan em fa mal el genoll? Sí més o menys. És interessant entendre que la majoria de càmeres poden captar, a més de l’espectre visible de la llum, bona part de la zona de ultra-violetes que poden enganyar al sensor amb una exposició incorrecta… Ah! per això tens un filtre de UV a la teva càmera? Exactament, però ja en parlarem un altre dia.

El més important que crec que heu d’entendre és que tant les propietats de la llum, abans d’incidir sobre els objectes, com la naturalesa dels objectes que fan que es comportin davant la llum incident de manera diferent, son els responsables dels resultats en una fotografia. Al quadre de sobre podeu veure, al dibuix de sota els dos grans processos, l’absorció i la reflexió de la llum per part de l’objecte.

Això ens porta a la primera definició: llum incident i llum reflectida. No son el mateix? No home. La llum incident és ‘verge’, i porta les propietats que emanen del seu focus, intensitat i color. Aquesta llum incident al trobar-se un objecte pateix dos processos bàsics: l’absorció i la reflexió.

L’absorció: Ara t’agradarà el que t’explicaré. Imaginem que la llum incident és blanca (que conté tots els colors), al incidinr sobre un cos, bona part dels ‘colors’ quedaran absorbits mentre que d’altres podran ‘escapar’ i sortir reflectits. Imaginem que el ‘groc’ aconsegueix escapar i sortir reflectit. Com veurem l’objecte? I jo que sé, del seu color? El veurem ‘groc’ i direm que l’objecte és groc. De quin color és un objecte? Doncs, sembla que del que és capaç de reflectir, no? Exacte. Aquesta és la llum reflectida. A més ho farà només en part ja que no reflectirà el 100% de la llum rebuda. Aquesta és la reflexió.

La mala noticia és que els fotòmetres incorporats a les nostres càmeres mesuren únicament la llum reflectida, no la incident i per tant hauran de tenir en compte l’absorció i reflexió de l’objecte, la qual cosa és la gran culpable de que ens surtin fotos sub o sobre-exposades, mentre que ls fotòmetres de mà, eina important pels professionals, mesuren la llum incident a l’objecte, abans de ser ‘transformada’. Curiós…

Això m’ha portat a preparar-vos quest quadre:

Aquestes ‘6’ propietats, les de la llum que incideix sobre l’objecte i les pròpies de l’objecte son les que ens determinaran la ‘llum’ a la nostra fotografia:

La llum que surt d’un o varis focus, té 4 característiques que incideixen per igual a tots els objectes de la nostra escena: Intensitat (des de la tènue dels estels a la del sol per exemple), color (blanca de fluorescents, blava del sol o groga de les bombetes….), direcció des de la qual impacta a l’objecte (culpable de la forma, volum o textura per exemple) i la qualitat (llum dura o suau). Una vegada impacti l’objecte, aquest, i de forma diferent per cada objecte en escena, patirà l’absorció (culpable del color de l’objecte) i de la reflexió (tonalitat del color, per exemple un cos negre reflecteix el 0% de la llum incident).

Comencem per treballar els efectes de la direcció de la llum que impacta sobre un objecte:

Veieu les diferències? Us deixo que vosaltres mateixos en treieu les conclusions. Home, només mirant els exemples ja es veu, no? Qui et va regalar aquesta estàtua? Ja fa molt temps d’això… Com veieu, la llum lateral i zenital augmenta molt els contrastos i la textura, mentre que la frontal aplana la imatge i perd la sensació de volum a més de tenir un contrast més baix, en canvi amb llum frontal s’obtenen millors colors.

Continuem amb la qualitat de la llum:

La llum dura és la que provoca un focus petit i llunyà, el tamany i la distància determinaran la ‘duresa’. En canvi la llum ‘semi-difusa o suau’ prové de fonts més grans, l’ambient està més Il·luminat. Us he posat els histogrames perquè en treieu de forma més fàcil les conclusions. Sembla que amb ‘llum dura’ hi ha més contrast no? Correcte, en canvi amb llum suau recuperem bona part dels tons mitjos que havíem perdut, les ombres son més suaus. La fotografia de la dreta és més rica en rang tonal. recordeu això quan parlem de HDR (High Dynamic Range). Acabeu de descobrir que la ‘qualitat de la llum’ té molt a veure amb el ‘contrast’ i amb la riquesa de tons. Totes dues característiques, si recordeu, eren molt difícils de controlar simplement amb el diafragma i la velocitat. Ja hi tornarem.

Aquestes proves que hem fet son importants per entendre la llum de naturalesa no artificial, és a dir la llum natural (de dia o de nit). No és igual a qualsevol hora del dia per fer fotos?

No.

He treballat un quadre, d’aquells que heu gairebé de retenir i portat sembre a sobre, de l’efecte que direcció, color i qualitat de la llum natural té sobre la fotografia:

I això per què? Fàcil, la llum del sol depenent de la hora del dia incideix a l’atmosfera amb direcció diferent i la refracció que pateix provoca que ens arribi amb propietats de qualitat i color diferent.

Comencem per l’esquerra:

Abans de sortir el sol: Aquells minuts abans de sortir el sol son ‘màgics’. Sí, t’has de llevar dora però val la pena. La reflexió de la llum del sol a l’atmosfera i el seu angle d’incidència dona una atmosfera fantasmagòrica a l’escena amb una lleugera tonalitat blava compaginada amb els vermells tènues de la llum dels sol (la foto està feta en ple sol de mitja nit a Noruega).

Sortida del sol. Tons vermells i grocs. Llum rasant. Ja hi tornarem a la posta.

El Matí. Per mi la millor hora, una hora després de sortir el sol fins una hora abans del migdia és la franja ideal per fer fotografies. Els colors son naturals, equilibrats. Els cels blaus i les ombres suficientment clares per veure-hi els detalls. Les fotografies a aquesta hora sempre surten bé…

Migdia. Aneu a dinar. És una franja horrible. La refracció de la llum a l’atmosfera dona un horrible toc ‘blau’ a la fotografia. A més a l’estiu, el sol està alt, el que fa que els objectes s’il·luminin zenitalment, provocant llums dures amb marcades ombres i pèrdua dels detalls.

Tarda. Havent dinat ara feu la migdiada i a mitja tarda sortiu a fer un volt. És un moment fantàstic, com el del matí, però ara us podeu trobar una mena de pols o neblina que fa perdre el color a objectes llunyans. És millor fer fotos de més aprop. No és massa bon moment per fer paissatges.

Posta de sol. Una hora abans de la posta de sol ja comença l’hora taronja. La llum es torna groga i vermella, donant un preciós aspecte a la fotografia. Ombres llargues, provocades per llum més rasant que potencia la textura i les formes dels objectes. És la meva preferida. Abans de sopar feu un volt.

Hora blava. S’ha posat el sol però encara hi ha una mica de llum. Si el cel està clar obtindreu els millors blaus foscos que tot el dia, aquest efecte amb la il·luminació d’edificis dona una aparença meravellosa a la fotografia. El problema és que aquesta ‘hora’ dura molt poc.

La Nit. Curiós, la falta de llum fa d’aquesta franja una de les més interessants. A vegades es confon les fotos nocturnes amb la coexistència de llum artificial (edificis il·luminats per exemple) i oblidem quan meravellosa és una foto d’un paisatge simplement a la llum de la lluna. Ho heu provat?

I els dies que no fa sol? Sí tens raó. Els dies ennuvolats també son interessants per la fotografia, però la difusió que pateix la llum als núvols fa que perdem intensitat i això ens farà veure els objectes més tènues en color, sense ombres i amb una llum difusa que no remarcarà ni el volum ni les textures. El color serà fred, blavós i haureu de treballar el balanç de blancs. Aquest dia dediqueu-vos a fer fotos d’aprop on fins i tot la llum difusa serà un aliat per captar més riquesa de tons. No preteneu captar colors vius i les fotos de paisatges només seran interessants si hi ha altres factors que fan ‘especial’ la fotografia, com boira per exemple. No espereu grans contrastos sinó més aviat el contari. Les fotos d’edificis també poden ser interessants donant un aspecte més melancolic.. Sí, recordo una foto publicada pel teu amic JC del Ponte Vecchio molt maca.

Acabem ja. Important recordar que les propietats de la llum incident i les del objecte que provoquen la llum reflectida son les que impressionaran el nostre sensor i segurament faran equivocar al nostre fotòmetre. El tractament i interpretació de la llum reflectida pel nostre fotòmetre l’anirem tractant en propers tallers. El monogràfic del ‘color‘ tractarà de ‘l’absorció’ i el de ‘rangs dinàmics‘ la reflexió.

Bé amics, espero els vostres comentaris ací mateix al bloc, ara ja només us queda saltar als exercicis del taller (25) a flickr simplement clicant la icona:

flickr

Molt bona setmana, i que plogui molt però a les capçaleres dels rius, a nosaltres que ens deixin en pau.

Fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Anuncis