Heterodox@s

Sempre m’han agradat les persones heterodoxes, aquelles que s’atreveixen a pensar per si mateixes i a més a més hi perseveren. Les que porten la seva acció i el seu pensament més enllà del que és segur, del que és recomanable, del que és convenient.

Aquelles qualificades habitualment d’ excèntriques, d’extemporànies, però que ho són de forma natural, sense buscar-ho. Les que brillen amb llum pròpia, no per la seva excentricitat, sinó pel valor de la seva veu, sempre personal. Les que no segueixen el camí més fressat, sinó l’ impuls més interior. Heterodoxes incompresos en els seus temps, però sovint preuats en el futur. I és que a vegades els heterodoxes s’avancen al demà. Anys o, fins i tot segles després, la societat els recupera quan el present ja pot acceptar tot allò que ells havien anticipar en el passat.

Aquests heterodoxes són necessaris per trencar amb aquest món de grisor. En una societat on la distinció natural acostuma a tenir el preu de l’aïllament, ser genuïnament singular acostuma a ser un acte de valentia. A través d’ells podem descobrir que la identitat, o la igualtat, és present precisament en la pròpia singularitat, en la diferència (som iguals perquè som diferents) i no en un anivellament gris i avorrit que mata l’essència de les coses, el seu geni i la seva vàlua.

Tinc una galeria d’heterodoxes als que voldria apropar-me i apropar- vos, dels que voldria escriure, amb els que m’agradaria aprendre, però que sobretot voldria compartir amb els lectors de toies.com. Són de molts àmbits, poetes, artistes, escriptors, filòsofs, científics; poden ser del passat o bé del present Són persones que han treballat en els límits de la ciència, de la filosofia, de la religió, de l’art, del pensament, i fins i tot han anat més enllà de tot el que era raonable. I és que per avançar, descobrir, reformar i innovar cal sempre un punt d’utopia. Aquest heterodoxes sempre l’han buscada.

Persones que van pensar, crear i viure en majúscules, per si mateixes, que van buscar la seva veu. És difícil trencar la inèrcia de les coses, per als humans el més fàcil és copiar mimèticament el que fan els altres. Cal fer un esforç per seguir el nostre camí més personal, sigui gran o petit, i, sobretot, cal una gran llibertat interior per fer-ho.

Us avanço alguns noms possibles dels que, o us parlaré jo personalment, o bé ho faran altres persones. Entre ells i elles:

Cristina de Pizan (1365-1431), Isabel de Villena (1430?-1490), Thomas Muntzer (1488 o 1490-1525), Miquel Servet (1511-1553), William Blake (1757-1827), Flora Tristan (1803-1844), Camile Claudel (1864-1943), Walter Benjamin (1892-1940), Maria Zambrano (1904-1991).

Oi que coneixeu molts d’aquests homes i dones? Alguns, després, van ser reconeguts i valorats, però en el seu temps van ser heterodoxes, i a vegades també perdedors. Us proposo una secció compartida, per descobrir, donar a conèixer i aprofundir sobre heterodòxies genuïnes que ajudin a desvetllar les pròpies, algunes reprimides en el llarg camí de la socialització. D’altres, tardanes.

Precisament un heterodox, com Alant Watts, deia “Allò que apareix més tardanament en el temps cap a la superfície, lluny d’ésser superficial i no essencial, són les propietats de l’ordre més profundament arrelat i fonamental.” “L’evolució consisteix en què la “matèria” es torna des de dins cap a enfora per manifestar els seus poders més profunds, les coses més interiors i essencials a la seva naturalesa

Per això, malgrat que alguns de nosaltres tenim certa edat, encara som a temps de desvetllar i desvetllar-nos, i potser en aquest camí, el mirall de l’heterodòxia ens pot ajudar.

Estem en proves:

Advertisements