Disc de la Setmana – Jaume Sisa “Nit de Sant Joan”
Nit de revetlla, pot ser és la Festa Major del nostre país?. Nit de disbauxa, cada vegada menys amb el pas dels anys, nit de fogueres on cremar bruixes i mal presagis, nit ja d’estiu on les vacances son a tocar de la ma, nit de focs d’artifici , tots mirant al cel ben embadalits, nit de petards, sorolls i pólvora que tant m’atreien de jove i que encara m’inciten a llençar alguna que un altre “piula” o “tro”, nit de coca i cava, nit de música i ball… nit de records de molts bons records, sobretot d’una adolescència i joventut on la amistat i els primers amors, et feien sentir-te bé, important, amb una gran dosi de inconsciència que feia creure que et menjaries el mon.
| Artista |
Jaume Sisa |
| Àlbum | Nit de Sant Joan |
| Cançó que escoltes | Nit de Sant Joan |
Han anat passant el anys i les revetlles, encara gaudim de la coca i potser dels petards, de la música i la amistat, però ja em deixat moltes il·lusions pel camí, unes complertes d’altres esvaïdes, hem caminat força i potser una mica cansats ja estem. S’acosta un altre Sant Joan, un altre nit màgica, pot ser un bon moment per renovar il·lusions, tant malmeses per la vida que portem, cremen al foc de les fogueres totes la angoixa i pors que patim, y tornem a gaudir, encara que solament sigui, d’aquelles petites coses que ens fan ser feliços.
Bona revetlla.
El disc recomanat d’avui Nit de Sant Joan, no cal parlar gaire de Jaume Sisa, ja el coneixem tothom, cantautor galàctic i excèntric, amb èpoques millor que d’altres, un parell de bons discs L’Home Dibuixat,
Qualsevol Nit Pot Sortir El Sol i aquest curiós Nit de Sant Joan, que en Sisa va escriure les cançons per la obra de teatre de Dagoll-Dagom. Un disc acceptable que no tindria més importància si no fos per les dates que estem, però no vindrà malament recordar-ho.
Caram, quina càrrega emocional que té aquest article! Diga’m sentimental, però el cert és que m’has remogut aquells primers records d’aquesta nit màgica, de ben jovenents, amb aquells cabells que no n’anaven en lloc, entre les primeres novietes i el descobriment de les músiques que ens arribaven de l’estranger ens pensaven ben bé que ens havíem de menjar el món. Després el món ha resultat que ens ha anat menjant a nosaltres i ara el que busquem en aquesta nit és estar el més lluny dels petards, en una bona terrassa o a casa sopant, com a molt amb la càmera preparada per fer alguna foto dels focs artificials.
Penso que en Sisa va ser abduït pels marcians, i li van donar en aquells anys, una capacitat musical comparable a l’enigma de les piràmides o de les línies de Nazca. La seva producció, bàsicament en els tres discs que has comentat, tenia una qualitat considerable. Després els marcians van marxar i li van esborrar la memòria, se’ns va canviar de nom i ara semblava que volia tornar a repetir aquella època però ja és massa tard.
Però no ens desesperem, ja sabeu que ‘qualsevol nit pot sortir el sol’.
Jo reivindico les fogueres i la Festa de sempre! Sembla extrany com ha desaparegut tot en pocs anys … Per mi el disc del Sisa és obligat a la revetlla, em transporta als anys de quan era petita! El Sisa és únic (això no m’ho negarà ningú), però per mi el disc és molt bo. Bona revetlla a tothom i en especial als Joans!