Disc de la Setmana: Esbjörn Svensson Trio

Un petit homenatge a un gran pianista que va ser una de les grans figures del jazz escandinau (especialista a donar grans músics de jazz). Va morir l’altre dia, als 44 anys a causa d’un accident quan practicava submarinisme, en estranyes circumstancies , inconscient amb greus ferides que van fer impossible salvar la seva vida, un possible cas per al seu paisà Henning Mankell.

Tan tràgic succés trenca de manera dràstica una ascendent carrera artística que va començar en la seva adolescència, lliçons de piano i una forta controvèrsia entre la seva afició pel rock, la clàssica i el jazz que li havien inculcat els seus pares.

Va començar com “sideman” de grups suecs i danesos, al costat del seu amic de la infància Magnus Öström (bateria). En 1990 van iniciar el seu propi projecte que aviat es va convertir amb la incorporació d’un contrabaix Donen Berglund en el Esbjörn Svensson Trio. Treuen al mercat el seu primer disc “When everyone has gone” i inicien una fulgurant carrera que els duu a 1997 amb “Winter in Venice” a ser considerat el millor músic de jazz Escandinau, grava para al segell independent Act. de Munic, on es converteix en la seva gran figura, amb una dotzena d’àlbums molt interessants en el seu cataleg.

Artista

Esbjörn Svensson Trio

Àlbum Tuesday wonderland

Comença a ser conegut a Japó i als Estats Units amb diversos discos, però especialment “Tuesday wonderland” (2006), que els valdria ser el primer grup europeu en ser portada de la famosa revista americana Down Beat.

Un so que s’allunya del swing com component estilístic, nedant entre Bill Evans i els clàssics europeus, amb tocs electrònics que fa de la seva música un estil molt particular a la recerca d’un toc personal en cadascun dels seus treballs, que li converteixen en el renovador del Jazz Europeu dels últims temps.

“Tuesday wonderland” aquest treball discogràfic suposa la confirmació d’un camí estètic propi. Un so atmosfèric recognoscible que agrada del rock i que sembla seguir sota els efectes de la visió de la terra des de l’espai.

L’electrònica es va incorporant a la música del trio. Ho fa de manera molt subtil. Petites distorsions per a unes composicions que agraden del concepte “in crescendo” cap al clímax i de belades tentinejants. Encara que lluny de virtuosismes, la mà dreta de Svensson destaca per la seva tremenda agilitat. Els seus companys són al seu torn noms propis amb veu pròpia. El contrabaix guitarrer de Berglund o la bateria percusiva de Öström proporcionen part fonamental del so I.S.T.

Advertisements