Taller de fotografia (31)

Quina setmana més curta no? Sí, per uns més que per altres.. A més suposo que fent o no pont heu tingut més temps per poder fer fotografies… Home, vaig intentar fer-ne dels focs i petards i mira, no han sortit malament del tot… Molt bé, poc a poc anem solucionant situacions diferents..

I avui? Ens queda alguna cosa per aprendre? I tant… Avui començaré a parlar-vos d’alguns temes i preparar-vos per endinsar-nos a les tècniques més conegudes de la fotografia analògica.. Ja, però jo tinc una digital !!

Taller de fotografia (31): El revelat digital

Ja ho sé, i per això abans d’aplicar les tècniques més avançades de la fotografia clàssica hem d’entendre bé les analogies i diferències amb la fotografia digital. Home, les diferències estan clares.. Sí? N’estàs segur? No.

La fotografia digital parteix d’un desavantatge enorme, si bé veurem que té avantatges sobre l’analògica, i és el procés (en anglès se’n diu workflow) fins arribar a la copia impresa o a la visió de la fotografia a la pantalla del nostre ordinador.

A l’esquema de dalt podeu veure representats esquemàticament els dos processos, el de la fotografia analògica i el de la digital. És important entendre’ls i veure’n les analogies. Mireu bé aquest esquema perquè hi tornarem.

A la fotografia, tant analògica com digital, hi ha dos moments clau on podem fer servir els nostres coneixements tècnics per obtenir la nostra petita obra d’art, l’exposició i el revelat. L’exposició en el moment de fer la fotografia i el revelat el procés posterior. Ja ho veig, a la fotografia digital no hi ha revelat… Ací volia arribar, doncs sí que en hi ha i a més aquest pot ser un gran desavantatge. No ho entenc.

Mirem el procés de dalt, en el moment de fer la fotografia controlo els paràmetres de l’exposició que en definitiva queden emmagatzemats al ‘carret fotogràfic’. Amb el carret anàvem a un laboratori fotogràfic i ací perdíem el control. Allí primer obtenien el ‘negatiu‘ i després el ‘positivaven‘, és a dir feien passar llum a través del negatiu sobre el paper fotogràfic. Finalment anàvem a recollir les fotografies. Suposo que més d’una vegada heu estat decebuts de com us han revelat les fotografies.

A la fotografia digital tot sembla més senzill, controlem igualment l’exposició (amb les mateixes tècniques que a l’analògica) i a la majoria de casos ja obtenim directament la fotografia, que passada a l’ordinador ja la podem veure o imprimir en paper. El que jo deia, no hi ha procés de revelat….

Sí, de la mateixa manera que amb el revelat analògic perdíem el control d’aquest procés ara el revelat també es produeix però directament a dintre de la càmera. El que veiem al ‘visor’ després d’haver fet una fotografia és ja el resultat del revelat. Un revelat però que en direm ‘revelat digital‘. La fotografia abans de ser ‘revelada digitalment’ es diu que té format RAW mentre que després del revelat té format JPG (o JPEG) i en algunes càmeres format TIFF.

El format RAW és com el ‘negatiu’ de la fotografia analògica, és la fotografia abans de ser revelada o processada.

El format JPG és el format de la fotografia després de ser ‘revelada digitalment’, és el resultat de processar els formats RAW.

Caram, finalment entenc què era això del ‘RAW’…. Al següent esquema podeu veure clarament el procés ‘invisible’ de revelat digital que es produeix immediatament després de fer la fotografia. Si hem escollit al nostre menú l’opció ‘JPG’, què és pràcticament una opció per defecte, el procés és el següent:

Aquest procés, precisament per ser automàtic, és molt important ja que deixem en mans de Mr Xip el procés de revelat. El resultat de la incidència de la llum, després de passar pels filtres RGB, és la fotografia de l’esquerra, en format RAW (no processada). He volgut exagerar el fet de que la fotografia s’ha format per milions de pixels que formen un mosaic.. Sí, ja recordo on s’intercalava els filtres dels diferents colors vermell, verd i blau. És com un enorme mosaic que caldrà ‘des-mosaicar‘, verb que m’acabo d’inventar però que podeu entendre clarament, es tracta de donar una aspecte uniforme a la fotografia és a dir treient les petites zones del sensor entre pixels. Aquest i altres processos s’apliquen a la foto RAW no-processada, com el balanç de blancs (la temperatura del color), les corbes tonals (per la seva distribució a l’histograma, expandint o estretint el rang dinàmic), el contrast, la saturació del color o la nitidesa amb la que veiem els detalls. Totes elles variables que prèviament hem ajustat al menú de la càmera i que ara Mr Xip aplica, absolutament a cegues, sense criteri de si el que fa està fent està bé o no, fins acabar el seu treball i produir l’arxiu ‘JPG’ que finalment endreça a la tarja de memòria de la càmera.

Acabem de veure que a l’escollir el format JPG a la càmera la fotografia obtinguda és el resultat d’haver passat pel revelat digital i aplicar una serie de paràmetres pre-establerts a la càmera. Els paràmetres els podem establir però no controlar durant aquest procés automàtic. El JPG el crea Mr Xip, no vosaltres !!!

Això pot anar molt bé a la majoria d’ocasions ja que ens estalvia veritablement molt treball però també és cert que perdem la possibilitat d’intervenir-hi en el procés. Cert és que una vegada carregada la fotografia al nostre ordinador (primer esquema de dalt) podem fer servir programes de retoc (com el Photoshop o el LightZone) però potser és ja massa tard donat que la fotografia ha passat ja per un primer revelat i ha patit una compressió. Sí, explica això de la compressió…

El format JPG s’ha convertit en un estàndard de format d’imatges digitals pel seu ‘poc pes’, és a dir pel seu poc tamany en Bytes, donant qualitats acceptables en tamanys molt més reduïts, si el comparem amb altres formats com el ‘bmp’ (ara ja en desús) o el png, tiff o gif. A l’esquema de d’alt, just abans de ser emmagatzemada la foto digital a la tarja de memòria l’arxiu JPG pateix una compressió, una reducció de tamany d’arxiu. L’objectiu no és altre que produir arxius petits perquè a la tarja en entrin més. Aquesta compressió normalment la podeu pre-establir també al menú de la vostra càmera, on podeu escollir, en pixels, el tamany de la fotografia. De tota manera aquesta compressió, així com alguns paràmetres que s’ha fixat en aquest procés de revelat digital, com la nitidesa o ‘màscara d’enfoc ‘ son irreversibles’

Això pot ser un problema, ja que Mr Xip comprimeix l’arxiu resultant JPG a base de perdre ‘pixels’ d’informació. A l’esquema de dalt podeu veure els diferents resultats escollint tres tamanys JPG diferents al menú de la càmera. Aparentment tres fotos iguals, la de la dreta molt comprimida, obtenint per 12 KB pràcticament el mateix que la de l’esquerra amb 44 KB però si us fixeu amb el detall veureu que la qualitat s’ha reduït amb el tamany apareixent el que se’n diu ‘artefactes JPG ‘, aquests quadrats visibles a la foto de la dreta. Ha estat la solució de Mr Xip per poder produir un arxiu més petit.

Mira, tot plegat em sembla que ens estan prenent el pèl.. No m’acaba de convèncer el treball de revelat digital que fa la càmera. No hi podem intervenir?

Clar. No dic que ho hagem de fer sempre, ja que per la gran majoria de fotografies el format JPG amb revelat inclòs ja ens està bé, però podem ‘desactivar’ el revelat digital a la nostra càmera i quedar-nos amb la foto sense processar, sense tractar, és a dir amb el format RAW:

En aquest cas hem de dir-li al menú de la càmera que vull el format RAW en lloc del JPG. Mr Xip se’n alegra d’aquesta decisió ja que no ha de treballar tant. Simplement amb el format RAW, el negatiu digital, ja acaba la seva feina i emmagatzema aquest arxiu, no revelat digitalment, directament a la tarja de memòria. Sí clar, i ara?

Ara és el nostre torn. Normalment amb els programes que venien al comprar la vostra càmera o amb altres com el Photoshop, el LightZone o el iPhoto podeu obrir aquest ‘negatiu’ i jugar a ser artistes. Sí, artistes per anar aplicant, amb aquests programes, tots els processos de revelat digital, podeu canviar el color, el contrast, les corbes tonals, la nitidesa,…. tot. Tot excepte lògicament allò que ha estat capturat en el moment de fer la fotografia, com profunditat de camp per exemple. El resultat d’aquest laboratori digital tornarà a ser una fotografia en format JPG, que la podreu comprimir al vostre gust i que finalment la podreu emmagatzemar a la vostra fototeca.

A la dreta us poso un exemple del menú que apareix quan obrim el fitxer RAW en un programa de tractament de RAW’s, concretament és el que ve amb les càmeres Canon però n’estic segur que hi ha programes semblants per la resta de fabricants. Podeu veure com a l’obrir la foto RAW se’ns pregunta pels paràmetres que us he comentat per poder-los ajustar a les vostres preferències: Nitidesa, Contrast, saturació de color, to del color i d’altres. S’ajusta i s’emmagatzema com un JPG. No és gens complicat.

Aquest procés de revelat digital és el que més s’apropa al concepte de revelat clàssic de la fotografia analògica. Els bons fotògrafs revelaven ells mateixos les seves fotografies al considerar que el ‘revelat’ aporta com a mínim la meitat de l’èxit d’una bona fotografia. Ara podem fer el mateix. No ho deixem tot en mans de Mr Xip.

Fem una petita taula comparativa i veureu que el format RAW permet el control dels paràmetres que determinen la lluminositat i color en una fotografia però té en contra que és un procés a aplicar fotografia a fotografia i és impensable fer-ho amb totes les fotos de les vostres vacances. Precisament és important establir correctament els paràmetres de color, contrast, nitidesa,.. a la vostra càmera, perquè els resultats obtinguts automàticament a l’escollir el format JPG siguin el més satisfactoris possible.

Hi ha però ocasions on una fotografia té una importància especial, un paisatge o un monument per exemple i no us la voleu jugar amb un revelat digital automàtic. En aquestes ocasions recomano canvieu a RAW al menú de la càmera, dispareu i a casa la ‘reveleu’ digitalment fins que us satisfaci. A la taula us he posat una característica que considero molt important: ‘control del rang dinàmic‘. Ja sabeu la meva obsessió per aquest tema i sabeu també que fotos amb zones ‘negres’ o ‘blanques o cremades’ son irrecuperables. El format RAW capta un millor rang dinàmic i és més ric en tonalitats. És Mr Xip al passar el format RAW a JPG qui malmet les fotografies. Mireu aquest exemple:

La meva càmera té una opció per produir fotografies en RAW i JPG a la vegada. La JPG la teniu abaix, sense cap retoc addicional. La RAW a dalt i l’he processat amb un programa que processa RAWs. Mireu les diferències: el tamany és la primera. Però la més important és que el rang dinàmic a la RAW és molt més ric que a la JPG, només cal que mireu les ombres a la cara d’aquesta petita estatueta. Us he afegit l’histograma perquè enteneu el per què. Si me l’he de jugar en una foto complexa escolliré sempre el format RAW i seré jo qui ‘reveli digitalment’ el ‘negatiu RAW’.

Els formats i els bits

El format RAW és el format intern de la càmera, és el negatiu digital o la foto encara no revelada. Normalment a les nostres càmeres el format RAW emmagatzema 12 bits per pixel. Més tard els seus processos interns de separació dels canals de color i aplicació de diversos paràmetres produeixen el format JPG que es caracteritza per estar format pels canals R, G i B de 8 bits per pixel:

Un bit no és més que una mesura que utilitzem al món digital amb dos possibles valors 0 o 1, o encès o apagat o blanc o negre. Imaginem un pixel com una renglera de 12 o 8 caixetes:

El nombre de valors que es poden representar omplint les diferents caixetes és en el cas de 12 bits de 4096 i en el de 8 bits de 256.

Està clar, al format RAW puc emmagatzemar en cada pixel fins a 4096 valors de llum diferent. És a dir disposo de 4096 tons de lluminositat diferent. En canvi al JPG, per cada color, puc emmagatzemar només 256 tons diferents. Evidentment el rang dinàmic que em permet el format RAW és molt superior al JPG ja que disposo de 4096 tons diferents en front als 256 i per tant zones pràcticament negres o blanques en una fotografia JPG poden tenir variacions tonals diferents en un RAW.

Avui ha estat una mica llarg però espero que profitós. Vull que us quedeu amb la idea de que no sempre una fotografia que no us acaba de fer el pes és per culpa vostra. Moltes vegades el procés de revelat intern i creació del JPG no aconsegueix el resultats esperats i val més, en aquests casos, disparar en format RAW i fer-vos càrrec vosaltres mateixos del procés de revelat.

Bé amics, espero els vostres comentaris ací mateix al bloc, ara ja només us queda saltar als exercicis del taller (31) a flickr simplement clicant la icona:

flickr

Molt bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Anuncis