Buscant maçons amb nom propi (4)

Satanisme i conspiració judeo-maçònic-comunista

Bé, després de tres articles buscant maçons amb nom propi, segur que espereu que us desvetlli la recerca que vaig fer a l’Archivo General de la Guerra Civil, a Salamanca. Concretament, que us informi sobre les dades que vaig trobar sobre el triangle que es va fundar a Sant Feliu de Llobregat durant els anys trenta del segle passat i sobre els santfeliuencs que van ser processats per maçons després de la Guerra Civil. Abans de tot, permeteu-me unes últimes pinzellades sobre la maçoneria de finals del segle XIX i del segle XX, per tal d’entendre millor com en el segle passat es va associar l’Ordre a les teories conspiratives. Per això seguiré l’obra de l’historiador José Antonio Ferrer Benimeli. La seva bibliografia sobre la maçoneria és extensa, sobre el tema que ens ocupa, vegeu el llibre El contubernio judeo-masónico-comunista, de l’any 1982.

Aquest autor ens mostra com l’antimaçoneria que, a finals del segle XVIII i bona part del segle XIX, vinculava als maçons amb els complots contra l’Absolutisme, va anar evolucionant a mesura que s’implantava el règim liberal, per fer-los culpables dels complots “satànics”. Segons els antimaçons, les lògies actuaven al dictat de Satanàs per destruir el  poder de l’Església. Després, ja en el segle XX, el dimoni va anar de la mà del complot judeo-maçònic, al qual, amb posterioritat, es va afegir l’acció del comunisme. A partir de llavors, ja tenim el contuberni judeo-maçònic–comunista. Tot plegat, a vegades, associat amb l’Anticrist i la fi del món.

Aquestes teories construïdes sota el signe de la conspiració arriben fins els nostres dies. De tant en tant, des de diversos integrismes polítics i religiosos es parla de la bèstia negra de la maçoneria, unida a vegades a la delinqüència i a les màfies internacionals,  que provoquen la descristianització de la societat i la destrucció de la família. Altres teories, de similar construcció, algunes d’elles nascudes a l’ empara dels mateixos cercles, es fabriquen vinculant el terrorisme internacional,  les armes de destrucció massiva i la fi del món. L’objectiu és crear una por irracional que immobilitzi. És tracta d’allunyar la crítica i de deixar les mans lliures perquè altres pensin i decideixin per nosaltres.

La maçoneria i el dret canònic

Recollint la doctrina expressada per papes anteriors, el cànon 2335 del Codi de dret Canònic de 1917, promulgat per Benet XV; homònim de l’actual Papa, de qui va prendre el nom com a referent, estableix que “els que donen el seu nom a la secta maçònica o a altres associacions del mateix gènere, que maquinen contra l’ Església, o contra les potestats civils i legítimes (és a dir els poders del govern), incorren ipso facto en excomunió, simplement reservada a la Seu Apostòlica. En el Codi Canònic actual, promulgat per Joan Pau II l’any 1983, es va substituir aquest cànon per un altre que textualment diu,  “Qui s’inscriu en una associació que maquina contra l’Església ha de ser castigat amb una pena justa, qui promou o dirigeix aquesta associació, ha de ser castigat amb anatema”. És a dir, que han desaparegut les referències a la maçoneria, l’excomunió i als que maquinen contra potestats civils legítimes, aspectes vinculats al context històric de la Unificació Italiana del XIX, i concretament a l’atac contra els Estats Pontificis, un anacronisme en el present. Tot i així, en alguns sectors conservadors de l’ Església sovint, fins i tot en els nostres dies, s’associa la maçoneria amb les conspiracions destinades a destruir l’Església.

Maçoneria i satanisme

En la construcció de l’ imaginari que associa la maçoneria amb el satanisme, va ser clau la figura de Léo Taxil (1854-1907), pseudònim de Marie Joseph Gabriel Antoine Jogand-Pagès, personatge molt controvertit, inicialment anticlerical, que després d’una simulada conversió, a partir de 1886, va passar a escriure libels contra la maçoneria, per fer d’aquesta activitat un negoci. Entre els seus llibres hi ha: Los Hermanos Tres puntos. Revelaciones completas sobre la masonería, Los asesinatos masónicos, etc. Aquestes obres van gaudir d’una certa popularitat.

Maçoneria i judaisme

Després del Concili antimaçònic de 1896, es va passar de la maçoneria satànica a la maçoneria política i cultural. Llavors, en pocs anys, es van fundar nombroses associacions contra l’Ordre. L’integrisme catòlic i la ultradreta política van coincidir en els seus plantejaments. Aleshores, en el pas del segle XIX al XX, va començar a prendre importància  l’ anomenat perill judeo –maçònic, que és el que va prevaldre fins a dates més recents.
El tema judeo-maçònic va tenir una gran arrelament en els països amb dictadures feixistes en el període d’entreguerres. Els Protocols dels Savis de Sion, va ser l’opuscle clàssic utilitzat per justificar una pretesa conspiració jueva per dominar el món. Els Protocols van aparèixer per primera vegada l’any 1905, a Tsarskoe Selo, un lloc d’estiueig prop de Sant Petersburg, en la Rusia imperial governada pel Zar Nicolás II. L’autor, Sergei Alexandrovich Nilus (1862-1930), un personatge que fou successivament advocat, jutge i monjo grec ortodox, els va escriure mogut per les seves vinculacions amb sectors polítics a qui els interessava, per raons polítiques, promoure l’antisemitisme. Sobre aquest llibre hi ha àmplia informació en la xarxa. Segons el seu autor,  la maçoneria era un dels mitjans utilitzats pels jueus per apoderar-se dels  ressorts del comandament de la societat. Posteriorment, es va poder comprovar que Els Protocols són un plagi i una manipulació de l’obra Diálogo en los infiernos entre Maquiavelo y Montesquieu o la política de Maquiavelo en el siglo XIX, de Maurici de Joly, publicada el 1864, com a sàtira contra la política de Napoleó III.

Maçoneria i comunisme

L’associació de la maçoneria i el comunisme tant arrelada en l’imaginari formulat pel franquisme és, com a mínim, arbitrària i absurda. Ja en el congrés de 1921 de la Tercera Internacional Comunista (1919-1943), es va prohibir que els seus membres pertanyessin a la maçoneria, perquè l’ interclassisme de la maçoneria implicava la infiltració de la burgesia en totes les classes socials. Segons ells, la llibertat maçònica era una llibertat burgesa oposada a la dictadura del proletariat.

En 1940 Juan Segura Nieto edita Alerta Francmasoneria y judaismo! que enllaça, a l’igual que les obres publicades a Alemanya i França, amb una interpretació de la guerra civil espanyola de 1936, com a fruit de la complicitat judeo-maçònica, per una part, i de la judeo bolxevic, per l’altra.

És simptomàtic que, l’11 d’octubre de 1975, Franco, poc abans de morir, encara digués a la plaça d’Oriente que els atacs internacionals que el règim havia patit com a conseqüència de les últimes execucions, eren el resultat de ”una conspiración masónica izquierdista en la clase política en contubernio con la subversión comunista terrorista en lo social

Amb el pròxim “Maçons amb nom propi”, us parlaré del Triángulo la Libertat, fundat a Sant Feliu de Llobregat el 1934.

<<< Veure tota la serie

Anuncis