Disc de la Setmana : Jacky Terrasson “A Paris…”

A hores d’ara quan tenim el cap posat en la vacances més que en altres coses, i per contra és quan més ens estreny la feina, tot són presses i aclaparaments, en aquest moment en el què creiem que ja ens enfonsem, però encara no sé, per quin instint de supervivència seguim aixecant-nos cada dia i passant jornades sense quedar-nos asseguts en un racó cridant no puc més!!. Per a intentar fer més suportables aquestes últimes setmanes us recomano aquest disc Jacky Terrasson “A Paris…”, un disc amb temes tranquils, suaus relaxants com antídot a l’estrès, o per a escoltar en aquestes aclaparadores nits d’estiu, on la calor i la humitat no ens deixen dormir…

A mitjan dels anys 90, el pianista Jacky Terrasson estava sent aclamat com un dels més brillants joves a l’escena del jazz tradicional. El seu debut en 1995 para Blue Note Records está unit a grans elogis de tots els racons del món del jazz.

La seva suavitat en la percussió de les tecles, unit a un munt d’energia i passió, una perfecta comprensió del blues, la improvisació, i un innat talent com arranjador, fa que posi el seu propi segell personal en les seves interpretacions.

Nascut a Berlín de mare francesa i pare americà, en la seva joventut, va passar anys estudiant i escoltant els enregistraments de Bud Powell, Bill Evans i Thelonious Monk. Va començar a tocar el piano a l’edat de cinc anys i la seva tendència cap al jazz li ve d’escoltar a Billie Holiday i Miles Davis artistes favorits dels seus pares.

[splashcast c AVXS1012QC]

Artista

Jacky Terrasson

Àlbum A Paris…
Cançó que escoltes Plaisir d’amour

Va estudiar jazz en el Berklee College of Music de Boston amb companys com Danilo Pérez. Fins que entra com a pianista en el grup de Betty Carter, posteriorment ha estat un dels més buscats “sidemen” acompanyant una infinitat d’excel·lents músics, fins que en 1996 crea el seu propi trio, amb al contrabaix Ugonna Okegwo i el bateria Leon Parker, d’ací surt “Reach”, el seu segon disc, primer d’una gran qualitat. Posteriorment vindria “Rendezvous” 1997 i un any més tard “Alive”.

En 1999 treballa més les seves capacitat de compondre així com la tècnica. Aquest àlbum , representa un risc que assumeix el jove pianista ja que els seus tres primers discos van ser gravats en trio, mentre que en aquest afegeix instruments addicionals que representen una necessitat de créixer i evolucionar com artista.

“A París”, és un homenatge a la ciutat de la seva la joventut i l’adultesa primerenca. Si bé no és una tornada al simple format de trio (hi ha cinc músics convidats a més de dues seccions de ritme), l’àlbum és espontani i natural el so està ple de noves i variades idees que li funcionen, per no parlar de passió. Els temes són una molt personal lectures de famoses cançons franceses. La companyia del percussionista Minino Gara, la guitarra de Biréli Lagrène, el saxofon de Stefano di Battista dona aquest toc de excepcionalitat que té aquest disc.

Anuncis