Taller de fotografia (32)

Quina calor, no? Doncs ara què ho dius, sí. A més ve de gust qualsevol cosa menys passar-te davant de l’ordinador calentant-te el cap amb les teves lliçons… Sí, potser tens raó i hauríem de fer vacances.. Sí, sisplau..

Bé, si us sembla deixarem el taller amb nous conceptes pel setembre i aprofitarem, potser d’una manera menys formal, i mentre no anem de vacances a fer un ‘Taller d’estiu ‘, amb més casos pràctics deixant la teoria pel nou curs…

Què millor que començar amb un dels complements més importants del vostre equip fotogràfic? Vaig traient la cartera…

Taller de fotografia (32): Els filtres

Els filtres que fem servir, tant a la fotografia analògica com la digital, tant a la de color com la de blanc i negre son ‘discs’ més o menys transparents que deixen passar la llum però modificant les seves propietats, ja sigui de color o de llum. D’una manera més formal direm que els filtres ‘filtren’ la llum, deixant passar part de les seves radiacions i retenint-te una altra part. Els efectes de la col·locació dels filtres a la part frontal de l’objectiu son molt variats i en molts casos suplien el que ara, amb la fotografia digital, podem obtenir a l’etapa de revelat digital amb programes de retoc fotogràfic. Avui parlarem només dels filtres que es col·loquen enroscats al nostre objectiu però en hi ha d’altres, potser els heu vist a les llums a teatres o concerts o quan aneu a fer-vos les fotos de carnet, que van acoblats directament a la font de llum incident. Però aquesta darrera tècnica, més pròpia d’estudis fotogràfics, no és la més usual per fotografies amateurs com les nostres, normalment a exteriors o a interiors amb llums fixes i no addicionals com podem veure a estudis fotogràfics o de cinema.

Hi ha ‘tres’ tipus de filtres que considerarem ‘obligatoris’ en el nostre equip fotogràfic: Els UV (ultravioleta), els polaritzadors i els de densitat neutra.

Parlem-ne d’ells i veieu-ne els resultats, segur que avui mateix passeu per la tenda…

El filtre ultravioleta (UV): Aquest filtre és aparentment transparent i té la propietat de retenir la radiació ultravioleta que es troba a la llum del sol. Es pot fer servir tant a les fotografies b/n com a les del color. La radiació UV, molt present a l’alta muntanya i a primeres hores del dia, provoca cels clars a la fotografia en B/N i tonalitats ‘blavoses’ a les fotografies en color. Aquest filtre evita aquests efectes i com què és innocu es fa servir normalment de ‘protector’ de les lents de l’objectiu.

En algunes marques hi podem trobar a més els filtres ‘Skyligth‘, es tracta de filtres tenyits de un lleuger color ‘salmó’ per donar més calidesa i contrarestar el color ‘blavós’ que provoquen el UV però normalment no absorbeixen el 100% dels UV. Molt sovint però, us podeu trobar que els filtres ‘Skyligth‘ provoquen a la fotografia tons cap el rosa o salmó. En alguns llibres o foros de fotografia es poden trobar veus crítiques sobre l’ús d’aquest tipus de filtres en el sentit de pèrdua de nitidesa o colors dominants que cal després retocar. En una cosa tenen raó, què no sembla massa lògic posar un tros de plàstic barat davant d’un objectiu que ens ha costat un ronyó… No intenteu estalviar en la compra del filtre…

A dalt podeu veure, del catàleg de B+W, la col·lecció de filtres UV i Skylight. El ‘1’ és el UV i a partir del ‘2’ fins el ‘8’ teniu les diferents tonalitats de Skylight.

Es pot deixar sempre posat. A les dues fotografies de sota en podeu veure clarament les diferències.

El filtre polaritzador: És més fàcil explicar-ne els efectes que les seves causes a partir de la teoria electromagnètica de la llum. Deixem-ho per més endavant… Ara simplement vull que entengueu que un polaritzador funciona, al fer-lo girar, com una mena d’escletxa que deixa passar només la llum que ‘vibra’ en un pla concret impedint captar les ones de llum que ‘vibren’ en altres plans, com per exemple les reflectides. No ho he entès massa però ja veig què no hi penses aprofondir…

Aquest filtre es caracteritza per què es pot ‘rotar’ lliurement, a diferència de la resta que son fixes, i depenent de l’angle de rotació podeu experimentar llums reflectides ben diferents. Les dues característiques més habituals son l’obtenció de cels més blaus i l’absència de reflexes a superfícies. Potser més endavant ja us parlaré de les tècniques i ús del polaritzador però de moment quedem-nos amb aquestes dues situacions. Als exemples en podeu veure els dos casos típics.

El millor que podeu fer es simplement col·locar el filtre i mirar al cel (blau) o als reflexes de l’aigua o d’un vidre, feu girar la rodeta del filtre i……

Compte al anar a comprar un polaritzador, en hi ha de ‘linials’ i de ‘circulars’. Us recomano, per càmeres digitals i autofocus els polaritzadors circulars, son molt més fàcils d’utilitzar. Els linials sembla que provoquen una lectura incorrecta del fotòmetre de la càmera, a més per la seva construcció, a poc que moveu la càmera el pla de polarització canvia pel que hauríeu d’estar contínuament ajustant la rodeta del filtre. Tampoc abuseu d’aquest filtre i utilitzeu-lo en situacions molt concretes, com quan voleu obtenir cels blaus-foscos o voleu evitar la reflexió de la llum en una superfície.

El filtre de densitat neutra: És un dels meus preferits. Es tracta d’un filtre ‘tenyit’ amb una tonalitat concreta de gris. El que provoca és que deixa passar menys llum de l’escena i per tant automàticament provoca que el fotòmetre de la càmera llegeixi menys lluminositat, provocant una més gran apertura del diafragma o un més gran temps d’exposició. Especialment si tirem la fotografia a un diafragma fixe, el temps d’exposició hauran de ser més llargs provocant els típics efectes de l’aigua en ‘moviment’. Les fotografies obtingudes amb aquesta tècnica son espectaculars però heu de tenir en compte de son més lentes que sense polaritzador.

Ací també podeu trobar filtres amb moltes intensitats que redueixen la intensitat de llum a de l’escena:

Hi ha a més de les dues situacions que hem comentat a dalt, una que és especialment interessant i que no sol aparèixer com gran característica de fer servir aquest tipus de filtres. Es tracta de situacions d’alta lluminositat amb moltes zones de llums altes que poden provocar pèrdua de rang dinàmic amb l’aparició d’aquestes zones a la fotografia sense detall, massa exposades, pot ser el cas de fotos a la platja, al desert o a paisatges a ple sol.. Un filtre gris o de densitat neutra pot ser la solució. A la dreta en teniu un exemple, com veieu no s’ha sacrificat la lluminositat del cel sinó únicament l’estàtua conté més riquesa de tons.

Malauradament aquesta ha estat la primera vegada que he hagut de fer servir il·lustracions alienes a la meva fototeca, concretament les he tret de les pàgines web dels fabricants de filtres, al no disposar de la mateixa fotografia feta amb i sense filtre i la veritat al cap de setmana no m’ha donat temps d’anar a Collserola a fer les fotos pel taller d’avui.. Tranquil, estàs disculpat…

Cal dir que, tenint sempre el filtre UV posat al vostre objectiu, podeu perfectament superposar el polaritzador o el de densitat neutra a sobre de l’UV. D’aquesta manera només heu de posar específicament el polaritzador o el de densitat neutra quan ho necessiteu. Si bé aquest darrer és innocu, és a dir, simplement provoca que la vostra fotografia sigui més lenta però no té efectes en el color, el polaritzador cal utilitzar-lo amb cura ja que amb absència de reflexes, en dies per exemple ennuvolats, l’efecte pot ser nociu, provocant fotos excessivament ‘blaves’ i ‘fosques’. És recomanable que tenint el polaritzador posat sobre-exposeu una mica (1/3 o 2/3 de punt) per donar a la fotografia una més de lluminositat.

I això no ho haguéssim aconseguit amb un programa de retoc? Sí i no, per exemple per suplir el filtre UV, el que sempre tenim posat, caldria anar fotografia a fotografia i augmentar una mica la temperatura del color i així treure aquesta tonalitat blavosa. En canvi els efectes del polaritzador son difícilment simulables amb un programa de retoc i el de densitat neutra és massa difícil de reproduir-lo (sempre es podria agafar el tros d’aigua i ‘desenfocar-la’ amb un programa com Photoshop, però és massa laboriós).

Hi ha infinitat de filtres més, bàsicament aquells amb efectes sobre el color o degradats de colors i d’altres amb efectes ben ‘especials’:

Aquests filtres eren pràctics a la fotografia analògica però a la digital no gaire ja que ben bé tots ells es poden reproduir amb qualsevol programa de retoc fotogràfic i no cal anar de viatge amb desenes de filtres que a la pràctica o no fareu servir o podreu perfectament reproduir els seus efectes al tornar a casa. Per si de cas us en poso uns exemples del catàleg de ‘Cokin’:

Quines marques ens recomanes? Doncs seria pretensiós dir-vos que uns em semblen més bons que d’altres. Les marques més comuns son Hama, Hoya, B+W, Cokin,… per citar-ne algunes. Jo personalment he anat comprant allò que he trobat a les tendes especialitzades i normalment son B+W i Hama. Per suposat sempre porto el ‘UV’ enroscat a l’objectiu i a la bossa de la càmera el polaritzador i el de densitat neutra (ací sí que heu d’escollir dintre del ventall de diferents densitats que hi ha, a més densitat més lenta us sortirà la fotografia).

Us deixo els Catàlegs Hama, B+W, Hoya i Cokin.

No vull acabar sense tornar a la fotografia en blanc i negre.. Home, ací els filtres que ‘filtren’ el color no serveixen de molt, no? Doncs t’equivoques, justament per la fotografia en b/n, a més de poder fer servir els tres que us he aconsellat, UV, polaritzador i de densitat neutra, hi ha filtres de ‘color’ especialment dissenyats per la fotografia en b/n. Concretament un filtre totalment ‘vermell’ on no el faràs servir mai és a una fotografia en color…

Explican’s això…

Recordeu el taller de la fotografia en b/n? L’aplicació de filtres de color, tant de primaris com combinacions d’aquests, tenen efectes molt importants sobre la fotografia en b/n. Us poso un exemple, mireu la fotografia feta en color i com queda en b/n després d’aplicar els filtres de color:

Perdeu una estona comparant cada una de les fotografies en b/n per cada un dels filtres de color que les he fet passar (això ho he aconseguit amb el programa que us vaig recomanar LightZone) i mireu quines fotografies tan diferents… He llegit en algun lloc que els filtres vermells provocaven al cinema en b/n l’anomenada ‘nit americana‘, és a dir cels gairebé negres que feien pensar que era de nit però que les ombres dels objectes descobrien que veritablement l’escena s’havia pres de dia amb un filtre vermell…

Un filtre d’un color determinat aclareix aquest color en la fotografia en b/n mentre que enfosqueix el seu complementari.

Ací m’allargaria molt si ara us comences a explicar els efectes de cada filtre sobre els colors, simplement us recomano que ‘practiqueu’ amb fotografies en color passant-les a b/n aplicant els diferents filtres de color i comparant el resultat. Tot depèn, és clar, de la composició de color a l’escena original.

Amics, teniu filtres per una estona…. però si encara no els teniu aneu pensant en passar-vos per la vostra tenda habitual i comprar-los de cara a les vacances. Repeteixo, els efectes, especialment amb els polaritzador i de densitat neutra, poden ser espectaculars…

Important: No aneu a comprar cap filtre sense haver-vos apuntat el diàmetre del vostre objectiu. Els filtres van enroscats a l’objectiu, per tant en hi ha un per cada diàmetre dels objectius més utilitzats. Podeu veure aquesta dada gravada a la part frontal de l’objectiu.
El problema és que si teniu més d’un objectiu i no tenen el mateix diàmetre, haureu de comprar un filtre per cada un.

Bé, espero els vostres comentaris ací mateix al bloc, ara ja només us queda saltar als exercicis del taller (32) a flickr simplement clicant la icona:

flickr

Bon ‘San Fermin‘, molt bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Advertisements