Taller de fotografia (33)

Hola de nou amics ! Vaig baixant a la piscina… No, espera.. Ja et vaig dir que durant aquestes setmanes d’estiu no introduiríem nous conceptes sinó que parlaríem de temes més ‘frescs’ que ens poden servir de cara a les nostres vacances…

Què ens tens preparat avui? Doncs avui avançarem l’entrega que tenia preparada pel darrer dia abans de les ‘meves’ vacances però com que hi ha amics del nostre taller que ja les agafen la setmana vinent he pensat que aquest tema d’avui podria ser d’interès per tots aquells que en els propers dies han de marxar de viatge…

Taller de fotografia (33): Preparem l’equip fotogràfic

Amb tot el que hem anat parlant al nostre taller seria bo que féssim un ‘inventari’ del nostre equip fotogràfic per no deixar-nos res així com uns consells de com posar-lo a punt abans de marxar:

Bé, potser que em quedi… Deixem la càmera pel final i comencem pels accessoris….

Els objectius: Ja hem aprés a capítols anteriors algunes característiques dels objectius i com aquests acaben sent la ‘finestra’ que ens permet captar l’escena d’una manera concreta. Si la qualitat de la càmera ve donada bàsicament per la qualitat del seu sensor, la d’un objectiu passa per la qualitat de les seves lents i de la complexa construcció. No cal dir que un objectiu ‘barat’ ens desgraciarà la fotografia per molt bon sensor que tingui la càmera. Els objectius els classificàvem per la seva ‘distància focal’ que ens determinarà el punt de vista de l’escena i ja hem vist que en hi ha de varius tipus: gran angular, zoom, macro….

Per comoditat i versatilitat el més comú és tenir sempre posat un objectiu ‘multi-distància focal‘, al dibuix de dalt us els marco en verd com indispensables i ja dependrà del fabricant i dels diners que tenim per gastar el rang de distàncies focals que escolliu. Us recomano que el límit inferior estigui al voltant de 16 a 20, que teòricament estaria fent de gran angular.. Eh, però tenim el factor multiplicatiu.. Molt bé, recordeu que les càmeres que no tenen ‘full frame‘, és a dir el sensor equivalent a les càmeres de 35 mm, tenen el famós factor multiplicatiu. Recordeu el taller 23, allí dèiem per exemple que una Nikon D80 té un factor 1,5 per lo que un objectiu amb distància focal 17mm estaria donant una visió de camp equivalent a 17*1,5= 25,5mm. El límit superior al voltant de 50mm és més que suficient per tenir un petit zoom incorporat, a més amb el factor multiplicatiu encara notaríem més els efectes. Aquest és l’objectiu principal de la vostra càmera i amb el que fareu el 90% de les vostres fotografies. És important per tant que sigui el més bo possible.

La segona recomanació és que complementeu el vostre objectiu principal amb un objectiu zoom, on hauríeu de buscar que el límit inferior comencés al voltant d’on acaba el superior de l’objectiu principal i el superior… bé el superior pots ser tant alt com plena tingueu la butxaca… Un 200 o 300 tindria efectes extraordinaris amb el factor multiplicatiu…

Suposo que no fa falta que comentem l’efecte sobre la profunditat de camp que té la distància focal, no? No, no cal, això ja ens ho sabem… Practiqueu a casa com canviar de forma ràpida d’objectiu. El moment en que la càmera es queda sense objectiu és crític, intenteu sempre que la càmera miri cap el terra o fins i tot us l’enganxeu al cos per la part del forat de l’objectiu per que no entrin brosses ni pols.

La tercera. Si us agraden les fotografies de bestioletes i floretes és indispensable que aneu pensant en un objectiu macro. Ja dedicarem un monogràfic a aquest tipus de fotografia però en algun taller ja vam parlar de la capacitat d’aquests objectius de captar fotografies de factors d’ampliació 1:1 i superiors. Jo normalment acabo no portant-lo als viatges llargs, bàsicament perquè pesa una mica i al final si el que visites son paratges d’aquests països del món tampoc trobes tantes oportunitats per la macrofotografia però si el vostre viatge per per la muntanya potser sí que valdría la pena portar-lo a sobre.

 

El manteniment dels objectius és ben senzill, simplement netegeu de tant en tant els vidres de les lents exteriors dels dos extrems com ho faríeu amb les vostres ulleres. Un objectiu brut, depenent de la distància focal amb la que dispareu, pot transmetre la brutícia a la fotografia i després, depenent del cas, costa molt netejar-ho amb un programa de retoc digital.

 

El pack bàsic: El segon pack indispensable és el format per filtres, bateries, targes de memòria i trípode:

Malauradament la fotografia digital té aquests inconvenients, que has d’anar ben provist de targes de memòria, a més si de tant en tant disparem en RAW els fitxers acaben amb la capacitat de la tarja, i sobretot de bateries i carregador. No seria la primera vegada que ens hem quedat sense poder fer fotos úniques perquè s’ens han acabat les bateries.. sí, fa una mica de ràbia. Ara ja hi ha targes de 4Gb, més que de sobra per captar més de 1000 fotografies d’alta ressolució.

Filtres. Què us he dir, al passat taller us vaig intentar explicar que ‘jo no puc viure sense ells’. Per mi son indispensables i en cada sortida sempre tinc oportunitat d’utilitzar el polaritzador i el de densitat neutra, el UV ja us vaig comentar que sempre el tinc posat a l’objectiu principal, més per protecció que una altra cosa, val a dir.

 

Els filtres cal, com era el cas dels objectius, netejar-los de tant en tant per les dues cares amb una simple camussa, primer humida i després seca. De tota manera encara que hi hagi alguna ratlla és molt difícil que quedi reflectida a la fotografia.

 

Trípode. Sí ja sé que ha vegades és, apart de ridícul, molt pesat carregar amb el trípode però ja m’he acostumat i sempre el porto penjant de la motxilla. Tampoc podria passar sense ell. M’agrada molt la ‘fotografia lenta’, a vegades per creativitat i altres per necessitat però sempre al llarg del dia, estigui al lloc que estigui en un viatge, acabo fent-lo servir. A més si us agrafa la fotografia nocturna el trípode és indispensable. Senzillament hem de pensar que el trípode ens dona l’oportunitat de captar escenes que altrament serien impossibles. Ara és quan hauríem de recordar que sense trípode la mínima velocitat abans de que al foto surti moguda coincideix amb la distància focal.. Ah sí, si tirem la fotografia amb l’objectiu de 60mm no hauríem de fer fotografies més lentes de 1/60s… Sí, això diu la teoria…

El tercer grup: És convenient dur-lo però no indispensable. L’he volgut representar pel para-sol i la bossa o motxilla, però també podríem incloure camusses per netejar els objectius o pinzellets per treure la pols… El para-sol no el porto mai, serveix bàsicament per fotografies on la llum del sol podria incidir directament sobre l’objectiu.. simplement tracto d’evitar aquest tipus de fotografies, tot per no carregar amb aquest accessori, lleuger sí, però que acabes no fent-lo servir mai. La bossa és important. en hi ha, com les motxilles, especials per càmera i objectius. Fa temps les feia servir, però depenent el tipus de viatge que fas necessites la bossa per altres coses, una rebequeta, les petites compres que fas… i finalment ara per mi el més còmode és una bona motxilla, de les convencionals, on a dintre hi poso una altra bossa més petita amb la càmera, piles,…. i l’objectiu zoom. En quant a camusses de l’estil de netejar ulleres i pinzell sempre em porto a sobre, ocupen poc i son importants al final de la jornada, a l’hotel o a casa, fer-los servir per netejar l’equip i treure la pols.

La càmera. És òbviament la protagonista de la pel·lícula. Cal cuidar-la i fer-li els seus manteniments.. L‘hem de portar també a passar la ITV? Doncs no ho descartis. Jo més d’una vegada l’he portat a que li facin una neteja general.. però anem per parts:

El cos. Estan fets de materials prou resistents i soferts com per anar per deserts i selves, sota el sol i la pluja, sense cap problema. Ara bé, sí que recomanaria netejar el cos, la part externa, amb un a camussa o drap i a vegades fins i tot amb un pinzell per treure la sorra de la platja. Netegeu també el visor per on mireu ja que es pot embrutar i dificultar la visió, si bé no afecta en absolut a la fotografia.

Els comandaments. És fàcil molt fàcil que deixeu activades certes propietats pels botons externs (ISO, indicador d’exposició, balanç de blancs..) i després no us en recordeu de tornar-les a posar com estaven. Reviseu sempre tots els indicadors externs periòdicament. El mateix amb els del menú, com per exemple el menú RAW-JPG o altres funcions que podeu canviar per una foto en concret.

El mirall i el sensor. Ací és on volia arribar. Aquests son dos elements bàsics en l’obtenció de la fotografia. El mirall és la peça que rota com una porta cada vegada que disparem amb l’objectiu de deixar passar la llum directament al sensor. El que estigui brut afecta únicament al que veiem en el moment de fer la fotografia pel visor però no directament a l’exposició del sensor. Cal però, amb un pinzell o camussa d’ulleres tenir-lo ben net i polit.

El sensor és la part més delicada de la càmera. A diferència de la fotografia analògica, la cavitat que veiem quan trèiem l’objectiu s’embruta molt, l’electrònica del sensor està carregada d’electricitat estàtica i molt sovint, pel simple fet, de canviar d’objectiu, s’embruta o hi ha pols en suspensió que dipositat sobre el sensor por donar-nos les més grans frustracions a la fotografia. A la fotografia de l’esquerra (feu clic per ampliar) veieu la fotografia d’un cel amb el sensor brut… Quin desastre, això no hi ha qui ho arregli….

Jo us recomano no posar-hi els dits però com tots tenim esperit aventurer segur que esteu temptats de netejar-lo… Quan us surti una fotografia ‘bruta’ primer intenteu esbrinar si és culpa del sensor o dels objectius o filtres. Si ha estat el sensor el culpable o porteu la càmera a la tenda o servei oficial o us atreviu a netejar-lo vosaltres sols….

 

El cert és que aquest pols, pèl o taca és decebedor quan veus la fotografia a l’ordinador. Veiem el procés que hauríem de fer:

1. Si és una taca única (o dos o tres), els programes de retoc, com ara el iPhoto, tenen eines de ‘clonat’ i el que fan és que calculen el color que havia de tenir, comparat amb els colors veïns i treuen la taca fàcilment. Així he tret moltes vegades petites taques que estaven al mig del cel desgraciant-me la fotografia.

2. Si el que tenim son petits pèls o brosses la cosa ja és més complicada d’arreglar i no ens tocarà més remei que netejar el sensor, però l’operació serà fàcil i amb un simple pinzell en tindrem prou.

3. Si tenim, com a la foto de dalt, tot un exercit de taques no perdeu el temps en arreglar-ho. Cal netejar el sensor, però ara caldrà netejar la superfície que cobreix el sensor amb molta cura.

Ens atrevim? Som-hi…

Bé, el primer que cal dir per la vostra tranquil·litat és que el sensor no el tocareu mai. El sensor està cobert d’un vidre que és realment el que s’embruta i haurem de netejar. Quan parlem de ‘netejar el sensor’ penseu que esteu netejant el ‘vidre’ que cobreix el sensor. Però a efectes del compte que cal tenir és el mateix. Aquest vidre és extremadament sensible i simplement tocant-lo amb un mocador o un bastonet, sense estar humit, ja n’hauria prou per ratllar-lo. De tota manera si el ratlleu no s’acaba el món i simplement haureu de portar la càmera al servei oficial, ara bé, la reparació és força cara.

El primer que heu de fer és treure l’objectiu, veureu el mirall que tapa el sensor que està al darrera. Ara és el moment d’aprofitar i amb un pinzell o camussa podeu netejar el mirall. Per menú hi podreu trobar una opció semblant a ‘Neteja del sensor’ on a l’activar-la s’obre el mirall deixant al descobert el sensor (ara sabem que és realment el vidre que cobreix el sensor). El temps que passeu amb el sensor a l’aire és perillós ja que més es pot embrutar de pols…

Hi ha dos mètodes bàsics de neteja del sensor:

1. Si creieu que la taca no està enganxada sinó que es tracta d’una brossa, aleshores simplement la podeu treure amb un pinzell (que venen especialment a les tendes de fotografia) i que moltes vegades van acompanyats d’aire comprimit per netejar-los abans de que toqui el sensor. A l’esquerra en veieu l’esquema.

2. Si no és una brossa sinó que és una taca i està ben enganxada aleshores cal netejar la superfície com si es tractés d’unes ulleres però molt, però que molt sensibles. Una petita ratlla i ja podeu anar preparant pressupost. El millor mètode, jo l’utilitzo molt sovint sense problemes és el kit d’eclipse. Es tracta d’unes espàtules d’amplada del vostre sensor que cal posar-li unes gotetes del líquid d’eclipse i passar al llarg del vostre sensor. Ací en veieu l’exemple:

El líquid no és massa car però cada espàtula és ben cara (cosa que no entenc per què de fet no deixa de ser ben senzilla) i només serveix per una vegada. Els resultats son els esperats, la superfície del sensor queda completament neta de brosses o taques enganxades al vidre.

Si voleu més informació la pàgina en anglès http://www.cleaningdigitalcameras.com/methods.html us parla de diferents mètodes. El millor: Anar a la tenda i demanar consell. No feu cas d’articles que podeu trobar a internet on recomanen mètodes casolans per netejar el sensor.

Alguna vegada haurà de ser la primera… La brutícia del sensor es veu en fotografies a zones de cel o monocromes sense contrast i sempre a apertures grans. Podríeu tenir el sensor ben brut però si feu fotografies amb apertures petites i a escenes riques en colors i contrastos ni es notarà.

Espero hagi estat del vostre interès i encara tingueu temps per passar per la vostra tenda de fotografia i acabeu de completar allò que us falta. Tot al voltant de la fotografia no és barat, és el preu que em de pagar per obtenir una bona fotografia.

Aquesta setmana no hi haurà exercicis. Si bé obriré al nostre grup de flickr el tema ‘Exercicis del taller 33’ per si voleu fer alguna pregunta ilustrada amb alguna fotografia, altrament feu servir els ‘comentaris’ al bloc.

flickr

Bona setmana, bones vacances per alguns i fins el proper dilluns….

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Anuncis