Buscant maçons amb nom propi (6)

L’efecte papallona

L’1 de gener de 1935 el mestre i el secretari d’un petit triangle anomenat Llibertat, que encapçala els seus escrits des de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, signen el document de nomenament d’un delegat a la gran assemblea de la Gran Lògia de Catalunya que tindrà lloc a Barcelona el 4 del mateix mes.

Amb aquest episodi també rubriquen, sense saber-ho, les seves pròpies sentències i la del representant que nomenen. Les conseqüències d’aquesta simple acció restaran diferides en el temps, el retard no minvarà els efectes.

El Triangle Llibertat de Sant Feliu de Llobregat

L’any 1934 es funden algunes lògies i triangles a diferents municipis del Baix Llobregat, com Sant Boi de Llobregat, Molins de Rei, Olesa de Montserrat i Sant Feliu de Llobregat. El triangle Libertad 111 de Sant Feliu de Llobregat, després Llibertat, en els escrits del període de la Guerra Civil, pertanyia a la Gran Lògia de Catalunya i a la Gran Lógia de España. Les primeres referències que tenim documentades daten del mes de setembre de  1934, poc abans dels fets d’octubre de 1934.

Però, em preguntareu, què és un triangle? Un triangle és un grup de maçons en nombre inferior al necessari per formar una lògia. És a dir, un grup de menys de 7 germans maçons mestres, que ha estat reconegut per una Obediència –una autoritat maçònica- per mitjà d’una carta constitutiva. Sabem els noms de 4 persones del triangle Llibertat, dues de les quals van arribar a ser mestres maçons. Segurament aquest triangle l’integraven més germans, perquè en un moment concret, el 15 d’octubre de 1935, el gran mestre de Sant Feliu demana a la Gran Lògia de Catalunya  que li lliuri llibres de diferents graus: un de primer grau (mestre), tres de segon (oficial) i quatre de tercer (aprenent), tots ells destinats als membres del triangle Llibertat.
Desconeixem l’emplaçament de la seu del triangle perquè en els escrits no hi consta cap adreça.

La prova del “delicte”

Aproximadament un mes després de l’entrada de les tropes de Franco a Barcelona, el 27 de febrer de 1939, guàrdies civils dels Serveis Especials de Recuperación de la Documentación, entren a la seu de la Gran Lògia de Catalunya, a l’entresòl del núm. 97 del carrer de Pau Clarís. Segons ens explica Josep Cruanyes, allà troben molta documentació, llibres, revistes, fotografies, etc., una gran part de la qual se l’emporten per conèixer els noms de les lògies i dels triangles federats amb aquesta Gran Lògia, i, sobretot, per esbrinar la identitat dels maçons. L’objectiu és aconseguir la informació necessària per organitzar la repressió de la maçoneria a Catalunya. Entre la documentació espoliada, n’hi ha una especialment valuosa per als seus objectius: els nomenaments dels representants de les diferents lògies i triangles que participen en les assemblees de la Gran Lògia de Catalunya. Allà és conserven els escrits del triangle santfeliuenc. Només un d’aquests documents, entre altres, és prova suficient per encausar i empresonar tres persones. Tan sols és qüestió de temps.

Franco i la repressió de la maçoneria

Durant la Guerra Civil, gairebé tots els maçons que no van poder fugir de la zona franquista van ser assassinats o afusellats. El 23 de gener de 1938, el general Franco dicta ordres perquè les autoritats recuperin tota la documentació, tots els objectes i emblemes “y de más objetos relacionados con la Masonería que se hallen en centros militares o en poder de los particulares”. Amb tot el material requisat es constitueix la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD), organisme encarregat d’intensificar la recollida, custòdia i classificació dels documents aptes per obtenir antecedents sobre les actuacions dels que es consideren enemics de l’Estat. Aquest organisme, que es funda a Bilbao sota la direcció de Marcelino Ulibarri, és el que proporciona les proves documentals per encausar els maçons.

Acabada la Guerra, l’1 de març de 1940, Franco dicta la “Ley para la represión de la masonería, el comunismo y demás sociedades clandestinas”. Una llei penal que acusa la maçoneria de tots els mals d’Espanya, i que defineix com acció delictiva el simple fet de pertànyer a una associació d’aquest tipus. A partir de llavors, es crea el Tribunal Especial para la Represión de la Masoneria y el Comunismo, encarregat de dictar sentència.

A partir del 21 de juny de 1939, la documentació requisada a Catalunya es va traslladar a Salamanca, on hi havia la seu central de la DERD. L’anomenada “documentació especial”, és a dir la produïda per les lògies maçòniques, va ser dipositada a l’edifici de la Clerecía, on hi havia el Seminari (actualment la Universitat Pontifícia). Amb posterioritat, es va instal·lar a Colegio de San Ambrosio, seu de l’actual Archivo General de la Guerra Civil. Sobre tot el procés els arxivers Àngels Bernal, Miquel Casademont i Antoni Mayans han escrit una magnífica monografia.

Entre tots aquests documents, hi ha les proves per encausar Joan Subirachs, Vicenç Pelegrí i Joan Ferran Carcereny, tots ells membres del triangle Llibertat.

El pròxim mes de setembre continuarem aquesta sèrie.

<<< Veure tota la serie

Advertisements