In Bruges

No esperava massa de la sessió d’avui. Bé perquè la cartellera no donava massa de sí, bé perquè això de fer turisme assegut a la cadira no em motivava massa…

Això era abans d’entrar perquè ja des de les primeres escenes comences a adonar-te que no estàs davant d’una pel·lícula qualsevol… i al quart d’hora penses.. relaxa’t i gaudeix del que probablement serà una de les pel·lícules de l’any….

Escondidos en Brujas‘ és el nom amb que la pel·lícula s’estrena al nostre país, el nom original és molt més senzill ‘In Bruges‘ i a més no dona pistes falses. ‘In Bruges’ és una interessantíssima barreja de thriller, drama i comèdia. Totes tres facetes excel·lentment dirigides per Martin McDonagh, un director que no n’havia sentit parlar mai i que si aquesta és la seva primera pel·lícula caldrà seguir de ben aprop les evolucions d’aquest bon home. A més, no només sembla dirigir magistralment sinó que n’és l’autor del guió.

La primera sorpresa, de les moltes que ens té guardades McDonagh, és la magnífica fotografia d’una ciutat  Bruges, que n’havia sentit parlar però que mai havia considerat un destí turístic, ara definitivament l’hauré de visitar. La pel·lícula com a documental del canal ‘Viajar’ no té desperdici i crec que suposarà una excel·lent promoció de la ciutat. Ací quan el Woody o en Pedro ens treuen mitja Plaça Sant Jaume o una torre de la Sagrada Família estem ja tots tan excitats que ens importa ja poc si la pel·lícula és bona o dolenta.

La segona sorpresa és en Colin Farrell. Com suposo deu pensar molta gent, el noiet ha viscut bàsicament del seu atractiu però que ha estat del tot insuficient per considerar-lo bon actor si bé és un dels més ben pagats de Hollywood. Ací és llueix, tot i que penso que potser es troba massa còmode en el personatge, i he de dir que fa un molt bon paper, alternant duresa, sensibilitat, humor i sarcasme. Les coses com siguin… La resta, especialment Ralph Fiennes i Brendan Gleeson son tot un luxe poder-los veure actuar. La llàstima és que en Fiennes apareix únicament al tram final de la película.

La tercera sorpresa és el guió. Ben escrit i ben desenvolupat, amb càrregues de profunditat interessants i  amb un final, potser, massa de tragicomèdia. Encara que us faci ràbia us he de dir que lo de ‘Amagats’ al títol sobra. Com us deia és una bona barreja de cinema ‘negre’ però a la vegada amb tocs constants d’humor i amb un rerefons de drama. Els diàlegs son plens del millor humor anglès que he vist darrerament, fent dels 107 minuts una estona divertida que, tot i cert dramatisme, mai t’impacta el suficient com per no perdre el somriure en tota la pel·lícula. No cal que us expliqui de què va la història.. deixeu-vos sorprendre..

Excel.lent música de Carter Burwell que contribueix amb un toc majestuós a tot el muntatge.

Feu-me cas i no us perdeu aquesta estrena… i no trigueu massa o la gent en començarà a parlar i us malaguanyarà les sorpreses que us guarda.

Web de la película: http://www.escondidosenbrujas.es/

Anuncis