“Caminant pels Pirineus” Esos pequeños placeres III

“El gel, escultor de geni, va disseminar pels Pirineus paisatges d’un dramatisme feroç i d’un lirisme que gairebé dol al retratar-lo”. (Raimon Portell)

Fa deu mil anys, els gels es van retirar dels circs alts dels Pirineus. Canviava el clima, les glaceres que s’havien estirat amb desenes de quilòmetres i centenars de metres d’espessor, tot just ens han deixat alguna petita mostra a l’empara de les cotes més elevades, no obstant això ens ha quedat, per al nostre gaudir, la seva memòria llaurada en les profundes valls.

img_3191

Com una barrina implacable, i amb tenacitat de segles, el gel ens ha donat aquesta formes de “V” a les conques, transformant-les en valls, també ens ha llegat cims espectaculars i centenars de estanys. Però va arribar la seva hora, sense clemència, la nova vegetació li trepitja els talons, així van néixer bedolls, roures i el pi negre es va apoderar de les cotes 2000, sota les seves faldilles van créixer nabius i salabardes.

Amb la millorança del clima, avellaners i oms van remuntar els rius. Sota les seves ombres, groselles, maduixes i gerds. Poc més tard aparegueren avets i fagedes, on no es van atrevir els arbres s’alçaren el verd dels prats i les flors silvestres van cobrir roquedals, i on ja res resistia es van enganxar molses i líquens. Va ser l’home com sempre, que a lloms de mules amb pics i barrinades, van obrir camins i van conduir aigües, el que al principi va ser el seu acostament, acabarà com tot el que toca la cobdícia humana, amb la seva destrucció.

Aquesta petita introducció per a parlar-vos d’aquests “petits plaers” que tant omplen la meva vida, i que m’agrada explicar-vos, la muntanya, els Pirineus, rius, valls, camins, estanys, llacs, pics…. Tot és un ritual, des de calçar-se les botes, fins a preparar la motxilla, això si, que no falti res, en la muntanya quatre coses però imprescindibles, no és qüestió de jugar-te-la.

Cim Abodi (Pirineu Navarrés)

Esforç, solitud, llum, color, pau… Mil sensacions en les altures, passatges que cauen verticalment, petites geleres que es protegeixen en tombants ombrívols, paranys per als caminants, durs pendents que s’ amansen en pletes de petits rierols que juguen a amagar-se i molta herba, desenes de estanys que reflecteixen el perfil dels pics i varien els seus colors, amb tota una gamma de blaus i verdes, segons l’humor del cel. Grans blocs de granit interrompen les seves riberes o s’alcen com illes en mig dels verds prats.

Naturalesa en estat pur, conquerida amb la teva suor, remor relaxant de les aigües cristal·lines, petits corriols sense destinació obligada, les cames i la respiració marquen el nostre ritme, envoltats de bellesa i silenci, benvolgut silenci, sols torbat pel soroll d’un animal en la seva fugida, el cant d’un ocell o el cruixir d’una branca seca.

Sempre s’ha de tindre en compte l’atzar i apreciar l’entorn com és, un regal, no és broma, aquí és fàcil rebre un bany d’humilitat, no temptar a la sort, i simplement deixar-se seduir per la majestuositat del paisatge i gaudir, en aquest cas no és un petit plaer, és un gran, immens plaer.

Fotografies: Pilar/Joan-Carles
Advertisements