Disc de la setmana Uri Caine Trio “Blue wail”

No sabia pas con retrobar-nos de nou amb el “disc de la setmana”, desprès de força dies de vacances, ara que ja heu tornat la gran majoria i ens el vostres caps encara ballen imatges i melodies del llocs que heu visitat, dubtava per una música més fresca que ajudes a passar millor el tràngol de tindre que tornar a treballar o posar-me per feina des de el primer moment, al final he decidit no donar treva , que jo ja porto un mes treballant, i el disc d’avui es un d’aquells discs que val la penar escoltar un parell de vegades i amb tranquil·litat per gaudir-lo.

Tornem de nou, seria interessant que tots aquells que ho llegiu deixeu un petit comentari, sempre es reconfortador.

No comencem amb marrades: Uri Caine és un dels músics més interessants dintre el panorama del jazz actual.. Aquest pianista, compositor i arreglador, va néixer en Philadelphia i després d’estudiar amb Bernard Peiffer va començar a tocar en les bandes de Philly Joe Jones, Odean Pope, Hank Mobley i Grover Washington (entre molts altres). En la seva permanència en la Univesidad de Pennsylvania, no va perdre la oportunitat de tocar amb Joe Henderson, Phil Woods, Benny Golson, Lester Bowie…

Va debutar discogràficament com líder amb Sphere Music en 1993 al que va seguir Toys en 1995, homenatjant a Thelonious Monk i Herbie Hancock. Però el seu traspàs al segello Winter & Winter i l’edició en 1997 del seu tercer CD Urlicht/Primal Light van marcar un important punt d’inflexió en la seva carrera. En Ulricht…, Caine va arreglar música de Gustav Mahler. Però no seria l’únic compositor clàssic abordat pel pianista: se succeirien Wagner, Bach, Beethoven…

A més continua amb els seus projectes: en format de trio (juntament amb Ralph Peterson i James Genus) va registrar Blue Wail; també en trio però amb Drew Gress i Ben Perowsky va editar Live at the Village Vanguard i no va deixar de col·laborar amb una gran quantitat de col·legues: Dave Douglas, David Binney, Don Byron, Marty Ehrlich, Frank London, Ken Schaphorst i etcèteres varis.

[splashcast c KJHC4698NO]

Artista

Uri Caine Trio

Àlbum Blue wail
Cançó que escoltes Fireball

En l’actualitat diversifica la seva música i els sons, tant toca un jazz contemporani, com fa els seus experiments electrificats, actua amb Dj’s, o juga amb les estructures de la música clàssica.

Per a mi Uri Caine representa dintre del jazz i la música contemporània, l’estructura i la improvisació, em refereixo a petites estructures que armen les seves cançons i la improvisació que la revesteix, aquestes teixidures que canvien, algú comença la resta segueix, una amalgama de sons. Les seves moltes maneres de veure la música li permet tocar diferents coses partint d’una mateixa idea. Pianista excepcional, reconegut compositor i de innovadors arranjaments, a l’actualitat segueix uns camins que particularment no m’acaben de omplir, ara els seus discs de jazz, en formació de trio, son de lo millor que hi escoltat d’un músic contemporani.

Aquest àlbum “Blue wail” es un disc que crema, no es un disc de trio qualsevol, esta ple de sorpreses, sofisticades composicions molt bé acompanyades per James Genus al contrabaix y la bateria de Ralph Peterson. La primera i l’última pista son un homenatge a Fast Waller “Honeysuckle rose”, un disc agressiu en tots els seus temes, una petita joia que val la pena escoltar.

Benviguts a tots de nou!!

Anuncis