Taller de vacances (i 4)

Sabia que arribaria aquest dia… Què vols dir? Doncs que aquest és el darrer taller d’Agost i això vol dir que ja s’han acabat les vacances, al menys per mi..

Amb lo bé que estava sol… Ei! no els faràs passar pel Via Crucis de ensenyar les més de 500 fotos que has fet, no? No home, però sí que en aquest taller us vull comentar algunes coses que he après en aquest viatge i a la vegada ensenyar-vos alguns paratges fantàstics o com a mínim diferents dels que tenim aprop…

Taller de vacances (4): Tornem de vacances

Hola amics ! Com han anat les vacances? Espero que bé. Les meves han estat francament fantàstiques, si bé m’he hagut d’enfrontar a situacions complexes de lluminositat i temperatura i no sempre me’n he sortit. Aquest, el meu, ha estat un viatge de milers de Km a milers de Km de distància. El recorregut pels estats de California, Nevada, Arizona, Colorado i Utah ha estat una experiència visual única, recorrent paratges amb unes lluminositats tan complexes que he patit força per poder portar-vos proves del recorregut el més decents possible. La llum del cel, les postes de sol, la calor dels deserts i parcs nacionals no han estat precisament aliats i no n’hi havia prou en enfocar i disparar. El clima tan particular de San Francisco o les calors de LA o NY tampoc eren les millors situacions per parar-se a pensar com fer la fotografia.

Al taller d’avui us presentaré un extracte, no pas de les que crec son les millors fotos, però sí les que més he patit per reflectir el que volia. El fotòmetre semblava que també estava de vacances i no sempre expressava les lectures correctes que havien de reflectir la foto que volia.

Comencem?

Pels qui no us interessin els comentaris que faig podeu anar directament a veure les fotografies a: http://www.flickr.com/photos/mdaban/sets/72157607096617803/show/

Trobar-se davant del Grand Canyon és comparable a l’emoció que sents al veure el Machu Pichu o el Taj Mahal, mires i mires i no te’l acabes. Fer-li una fotografia és dificil per què no saps massa on apuntar però una vegada has trobat el motiu la llum és tant intensa i la fondària de la fotografia tan gran que necessitem posar un diafragma molt petit per aconseguir una alta profunditat de camp. La nitidesa és per tant un problema que cal superar. A l’obrir tan poc el diafragma apareix tota la brutícia del sensor, això és el que em va passar i en prou feines les he pogut netejar. Aquest és un dels grans inconvenients de les càmeres reflex i la pols que entra al sensor pot desgraciar-te totalment la fotografia:

Les següents fotografies son ja camí al Canyon Chelly, en plena reserva d’Indis Navajos a l’estat d’Arizona. Se’ns feia ja de nit i la posta de sol acompanyada d’unes gotetes de pluja van provocar la fotografia de l’esquerra, de baixa lluminositat. Ja en ple Canyon Chelly, al dia següent, la grandiositat del paratge feia també complexe una fotografia d’alt rang dinàmic i molt baix contrast (a l’estar tot molt lluny). Em vaig ajudar del zoom i vaig sub-exposar un pèl, sempre intentant usar números alts de diafragma vigilant que la velocitat proposada no fos massa lenta:

Travessar el Monument Valley és una experiència única, la calor és sofocant i suposo que en ple dia no ets capaç de jugar massa amb els colors i ombres però de nou el travessàvem caient la tarda i els contrastos entre els cels blaus i els colors intensos del terra i pedres eren per estar-s’hi hores. Aquestes fotografies tenen certes dificultats ja que per captar els colors saturats val la pena tancar una mica el diafragma i escollir les sensibilitats ISO més baixes possible. La subexposició lleu provoca aquests colors vius:

L’estat de Colorado és un dels més famosos pels seus paisatges. Mesa Verde, a l’esquerra, n’és un exemple i no resultava fàcil fer una foto contrastada del poblat indi sota les pedres per obtenir els màxims detalls, la raó no era una altra que el color tant ‘blanc’ de les pedres, el que donava una lectura de lluminositat molt alta al fotòmetre. Ací l’ús d’un filtre gris de densitat neutra era aconsellable. A la dreta un dels parcs més colossals, el Zion National Parc, ja a l’estat de Utah. Ací o tenies gran angular o era francament difícil que les altes roques t’entressin a l’escena. La posició del sol era perfecta per l’ús d’un filtre polaritzador:

Els parcs de Utah son com Port Aventura en pedres. El Arches National Parc és tan fantàstic com agobiant per la calor i la lluminositat extrema que reflecteixen les rogisques pedres. El fotòmetre estava encara amb el jet lag i no atinava a donar una lectura correcta. Però sabia com enganyar-lo, vaig sub-exposar totes les fotografies i escollir un diafragma molt petit (número alt, 22 per exemple). L’ús del zoom es complicava ja que l’atmosfera calenta des de la càmera al punt a enfocar feia perdre contrast a la fotografia, a vegades fins i tot costava molt enfocar. L’arc de la dreta estava força lluny però el vaig poder captar:

Canyonlands National Parc i Bryce Canyon son els exemples següents. El primer tenia il.lusió per veure des d’on s’havien llençat Telma i Louise amb el cotxe, una de les meves pel·lícules preferides. En els dos casos de nou força calor i atmosfera un pèl enboirada, el que provoca que per obtenir bons resultats has d’utilitzar una distancia focal curta. De nou ISO molt baixa i número de diafragma alta per poder captar el màxim detall i saturació de colors. En aquestes situacions d’escenes llunyanes vaig aplicar el concepte de distància hiperfocal, el truco estava en enfocar a l’infinit i manualment girar un pèl la roda d’enfoc. L’objectiu era que sortís enfocada la màxima distància possible, és a dir obtenir una profunditat de camp màxima:

Las Vegas van representar el ‘descans’ dels parcs però penso que mai havia patit en cap viatge les calors que a l’exterior feia, a dintre dels hotels havies d’anar amb forro polar… La nit de Las Vegas és simplement com viure un fragment de ‘Leaving Las Vegas’, la lluminositat, ara artificial, era tan alta que vaig haver de subexposar almenys dos punts. A L’interior dels hotels, The Venetian Resort, em va caure la baba en varies ocasions al veure la Venecia que tenen muntada a l’interior. Ací vaig haver d’aplicar els conceptes del balanç de blancs per obtenir un color més fred del que em proposava la càmera, encara tonta per cert.

Esperava refrescar-me al Yosemite National Parc i mira per on em va defraudar una mica. Els frondosos boscos encara hi eren, bona part cremats per cert, però els salts d’aigua devien estar tancats per restriccions. De tota manera les fotografies a 2000 m tenen problemes per culpa dels ultravioletes, que solen donar un aspecte blavós que el filtre UV en prou feines podia resoldre. Ja a la dreta San Francisco i una fotografia de la que n’estic força satisfet, una vista, amb poquíssima llum, del Pier 39 amb les foques, que amb els seus brams haurien de formar part de la fotografia. Des del ‘Taller de vacances 3’ tenia ganes de fer fotografies de molt baixa lluminositat. Tot un espectacle:

Última oportunitat, NY. Ací m’havia de trobar en noves dificultats. A l’esquerra teniu una vista de Broadway. A la majoria de fotografies que es vol captar un carrer de Manhattan et trobes amb les dificultats del rang dinàmic, alta lluminositat als edificis alts que els hi toca el sol però ombra absoluta al carrer. Combinar-ho no és fàcil i he hagut de fer servir Photoshop per incrementar el rang dinàmic. El resultat no és dolent del tot. A la nit, i això que per mitja hora ens vam perdre la posta de sol, una vista increïble des del terrat de la Rockefeller Tower. A la foto de la dreta podeu veure una vista dels últims pisos del Empire State Building. Sensibilitat ISO a tope, apertura de diafragma i necessitat de trípode:

A NY encara m’havia de trobar amb noves dificultats. La llum a l’interior del Museu d’Història Natural de NY era escassíssima i vaig haver d’aplicar varies tècniques per salvar el vidre que em separava d’aquesta mena de rinoceronts prehistòrics il·luminats per una llum tènue i groga. Mira, al final semblen de veritat i tot… I la última… una fotografia que m’agrada molt, una vista del pont de Brooklyn en plena posta de sol. És una fotografia tractada ja que és impossible evitar que la cara anterior de la primera torre del pont no sortís fosca, per culpa de la alta lluminositat del barri de Brooklyn que es veu al fons:

Ja en hi ha prou…. Sí, has estat prudent..

Ara sí, podeu veure les fotografies en tamany complert a:

http://www.flickr.com/photos/mdaban/sets/72157607096617803/show/

Espero que us hagin agradat però el més important que hagueu entès les dificultats trobades i com s’han pogut resoldre.

Aquesta setmana continua actiu els ‘Exercicis del Taller d’Estiu‘ del nostre grup de fotografia a Flickr perquè hi pengeu les vostres fotos.

Bona setmana i si heu començat a treballar avui us desitjo una bona reentree!

flickr

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Anuncis