Frida Kahlo a NY

Heterodox@s 3: Frida Kahlo

Una de les moltes coses que em va saber greu perdre’m a Nova York va ser l’exposició de fotografies de Frida Kahlo a la galeria Throckmorton d’aquesta ciutat. Frida Kahlo va entrar a la meva vida gràcies a la película ‘Frida’ (2002) de la directora Julie Taymor i que estava protagonitzada per Salma Hayek (Frida Kahlo) i Alfred Molina (Diego Rivera). Suposo que va ser la Salma la que em va fer veure la bellesa de Frida i a l’arribar a casa després de la pel·lícula vaig remenar internet de dalt a baix per aconseguir totes les imatges de Frida, les seves obres i tot el que es va escriure sobre ella.

Avui és un bon dia per recordar-la o potser per alguns de conèixer-la….

Extracte del diari ‘Vanguardia’ de Mèxic DF (12 de Juliol de 2008):

Sota el títol de “Frida Kahlo i el renaixement mexicà “, la Galeria Throckmorton de Nova York ofereix un total de 34 fotografies de la creadora, que fou esposa de Diego Rivera, la majoria d’elles en blanc i negre.

Exhibides fins el proper 14 de setembre, les imatges són testimoni de l’amistat que tenia amb els seus retratistes, destacats fotògrafs de la primera part del segle XX, com Nickolas Muray, Bernard Silberstein, Manuel Alvarez Bravo i Edward Weston, entre altres.

Convertida en una de les pintores més cotitzades de l’actualitat, Frida Kahlo, va néixer el 6 de juliol de 1907, va ser una dona de temperament que sempre va donar la cara a l’adversitat, ja que als sis anys d’edat un atac de poliomielitis li va afectar una cama. Tanmateix, la tragèdia mai no la va marcar, però als 19 un accident la va condemnar a la paràlisi permanent, per la qual cosa va assumir la intensitat com la seva forma de viure i donar regna al seu impuls creador.

[rockyou id=121429100&w=500&h=374]

Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón, el seu nom complet, va créixer al barri de Coyoacán del Mèxic pre-revolucionari, sent la tercera filla del matrimoni de Guillermo Kahlo i Matilde Calderón, on va desenvolupar una vida normal. El 1922 va iniciar els seus estudis a l’Escola Nacional Preparatòria, on va observar Diego Rivera pintar el mural “La creació“. Va ser durant aquella època que va prendre algunes classes de gravat amb el mestre Fernando Fernández.

Al setembre de 1926 va sofrir un terrible accident, quan, en companyia de Alejandro Gómez Arias, viatjava en un autobús que va anar a xocar contra un tramvia. El resultat va ser ruptura de la columna vertebral en tres parts, així com la clavícula, tres costelles, la cama i el peu dret. A més, un tub li va travessar el maluc fins al sexe, produint-li una triple fractura de la pelvis que li impediria després tenir fills.

Aquest accident la marcaria per a tota la seva vida, d’horrors físics i en molts moments, origen de la tragèdia reflectida a la seva obra artística.

El seu pare la va acompanyar en la convalescència obsequiant-la amb material per pintar, el qual hauria de convertir-se en el seu únic consol durant llargs períodes de tractaments i intervencions quirúrgiques.

Va ser durant la seva convalescència quan va començar a pintar les seves primeres obres: retrats foscos, de formes rígides i convencionals. Posteriorment, ja amb Diego com parella, perfeccionaria la seva tècnica pictòrica.

La seva retrobada amb Rivera va ser quan aquest va tornar de Rússia, el 1927, i pintava els frescs de la Secretaria d’Educació. Ella li va portar els seus primers quadres i el pintor va mostrar interès per l’artista i la seva obra; dos anys més tard es casarien, quan ella tenia 22 anys i ell 43.

Frida i Diego es van unir el 1929 i ella sempre va tenir l’obsessió de tenir un fill, ho va intentar més d’una vegada amb resultats tràgics, fins i tot posant a risc la seva vida.

La relació entre ambdós era retroalimentada perquè van compartir molts aspectes de la vida mexicana que en els anys 30 i 40 es van viure intensament. Van participar tant de la vida política com cultural i van aconseguir convocar grans artistes i intel·lectuals. Segons els seus biògrafs, la vida sentimental d’ambdós va ser tortuosa i variada, doncs tant un com l’altre mantenia relacions extra conjugals permeses. Diego tenia gran debilitat per les dones i ocasionava gelosia, inseguretats, solituds i neguits a Frida.

El geni, temperament i personalitat de Frida van quedar impregnats a la seva pintura, que la van convertir en un personatge universal, ja que la seva obra va transcendir la intimitat amb la qual va ser realitzada i actualment és una de les pintores més cotitzades d’Amèrica Llatina.

Mentre la seva vida s’anava apagant, ella es va vestir ceremonialment per romandre al llit i pintar. “No estic malalta -deia-, estic trencada. Però sóc feliç de ser viva mentre pugui pintar”.

La mort li va arribar el 13 de juliol de 1954, quan ja comptava amb una extensa i apassionant obra, plena d’autoretrats i representacions del dolor amb què va viure.

Entre els seus quadres més coneguts estan “El que vaig veure en l’aigua”, “Les dues Fridas”, “Autoretrat amb cabell tallat”, “Autoretrat dedicat al Dr. Eloesser”, “L’abraçada d’amor de l’univers, la terra (Mèxic) “Jo, Diego i el senyor Xólotl, “Diego i jo”, “Autoretrat Tehuana o Diego en el meu pensament, o Pensant en Diego” i “La columna trencada”, entre altres.

Benvolguda Mari-Luz aquesta és una de les meves heterodox@s…

Més informació sobre Frida Kahlo

* Imatges de Frida Kahlo i la seva obra

* http://centenariofridakahlo.blogspot.com/

* http://www.fridakahlofans.com/photospanish1.htm

Us recomano especialment el web oficial de la ‘Frida Kahlo Corporation’: http://www.fkahlo.com/ , ací podeu trobar bon material per passar-s’hi una bona estona.

<<< Veure tota la sèrie

Anuncis