Taller de fotografia (36)

Estic deprimit… Sí noi jo també, encara estic en ple trauma post-vacacional i potser avui és el dilluns més dilluns del darrer any.. tothom està deprimit i més valdria que marxéssim tots a casa…

No és bona idea començar avui, 1 de Setembre, amb nous continguts o correré el risc de perdre-us per una temporada.. Ja ho pots ben dir… Avui ens continuarem centrant amb les fotografies que hem fet a les vacances i us ensenyaré, o ho intentaré, a treure’n conclusions que ens ajudaran a millorar.

Taller de fotografia (36): i continuem tornant de vacances…

Aquesta setmana passada ha estat interessant per les reaccions de la majoria de la gent que m’ha ensenyat o enviat fotografies de les seves vacances. Els seus comentaris, les decepcions, resignacions o molt sovint la manca de reflexió sobre el treball obtingut em fan categòricament afirmar-vos que:

Molt bé i què? Doncs que no només hem de mirar les fotografies que hem fet sinó observar-les detingudament i intentar preguntar-nos ‘era això el que volia obtenir?‘ o ‘perquè no surt el que volia‘?

Hi ha gent que considera la càmera com un micro-ones o la TV, simplement cal tenir-la i amb les funcions bàsiques ja en hi ha prou i clar, això és un error que no ens permet considerar aquest artefacte digital, a l’abast de tothom, com una eina d’expressió i difícilment en traurem profit. Altres, descarreguen les fotografies al seu ordinador, les ensenyen a la iaia i mortifiquen als seus coneguts tot incloent-t’hi les historietes del viatge, després queden abandonades en un àlbum o en el disc dur. D’altres simplement repeteixen de forma mecànica que la realitat era molt més maca, que quina patata de fotos que m’han sortit i els més altius donen la culpa a la màquina que van comprar als xinos del port. El grup restant, encara ben nombrós, afirma que no n’entén de fotografia, que no va amb ells i quan descobreixen el nostre taller, o d’altres més seriosos i professionals, intenten llegir els 35 capítols en mitja hora per acabar afirmant que: ‘molt interessant però m’he perdut als primers capítols’. Et veig excitat… No, i ara.. simplement penso que un comença a gaudir de les coses quan les entén i que cal passar el més ràpidament l’etapa d’aprenentatge inicial.

És important entendre per què una fotografia ens ha sortit com ens ha sortit (amb independència de que sigui bona o dolenta) i per això cal conèixer bé els tres elements restrictius o condicionants que d’alguna manera influeixen a les nostres fotografies:

L’escena. L’escena que podem tenir al davant pot tenir unes dificultats, interès o qualitat que difícilment la càmera podrà convertir en una bona fotografia. És com si volguéssiu fer una gravació d’una ràdio mal sintonitzada. L’escena pot ser absolutament mediocre (fotogràficament parlant) o estar enquadrada amb unes condicions de lluminositat molt dolentes. Difícilment d’aquest punt de partida en podreu treure bones fotos (dic difícilment i no un ‘no’ categòric perquè el procés de revelat digital pot fer meravelles).  Nosaltres escollim el motiu però aquest està emmarcat en una escena que no podem influir. A l’exemple que veieu a la dreta l’escena ha influït de forma definitiva en el resultat final de la fotografia, el motiu podia ser bo però ni càmera ni fotògraf han pogut fer res. El sol de cara ha fet d’aquesta una escena molt difícil.

La càmera. És evident que les seves funcionalitats, qualitat dels seus elements i de la construcció és el mitjà per reflectir allò que volem. Una manca de funcionalitats o una baixa qualitat dels seus elements son variables que restringeixen la qualitat de les nostres fotografies. Per això cal conèixer bé les seves possibilitats. No ens enganyem, amb una compacta o amb la càmera inclosa en un mòbil es poden fer magnífiques fotografies però no en totes les condicions. Mireu si la vostra càmera pot haver influït en el resultat final. Escolliu les escenes en funció de les seves dificultats depenent de la càmera que teniu. A l’exemple de la dreta la càmera, d’un mòbil, ha influït en la foto final, simplement l’escena tenia massa rang dinàmic per aquesta càmera.

En aquests dos casos anteriors nosaltres l’únic de podem fer és evitar les restriccions que ens imposa una escena complexa o sense valor i el coneixement de la nostra càmera per treure’n el màxim profit. Recordo el cas de’n Ludo que es queixava de que el mal temps en un dels seus viatges li va impedir fer bones fotografies (condicionant: l’escena) o el de’n JC que el dia que es va canviar l’objectiu va a començar a treure bones fotografies (condicionant: l’objectiu de la càmera). En els dos casos factors com l’escena i la càmera els estaven condicionant.

Jo, o sigui, nosaltres. Som la part important del procés però no al cent per cent. Amb un motiu mediocre, terriblement mal il·luminat i amb una càmera dolenta poc podem fer. El nostre coneixement de les tècniques fotogràfiques, de la nostra càmera, de l’elecció i interpretació de l’escena que tenim al davant i de la nostra capacitat per poder ‘expressar’ alguna cosa son en definitiva les claus d’una bona fotografia.

I com ho hem de fer ?. Doncs seguir un procés ben senzill que a mesura que l’anem aprenent serà com conduir, és a dir, no ens donarem ni compte.

Ja al taller 20 parlàvem de les tres característiques bàsiques que es valoren en una fotografia: El motiu, la llum i la composició, les quals desenvolupem amb tècniques però també amb dosis de creativitat o esperit artístic i que aquestes dues, tècnica i creativitat, es retroalimenten.

Recordem les tres característiques que depenen de nosaltres:

L’ordre és essencial i ja en el taller 11 explicàvem la importància del ‘procés conscient de prendre una fotografia‘. Repetim ara aquest procés tot observant les nostres fotografies.

El motiu: Quin era? Com és l’escena i sobretot quines eren les condicions de llum? Jo molt sovint, als viatges, intento passar 2 o tres vegades per aquell monument o paisatge fins trobar la lluminositat adient, sempre que és possible clar. La il·luminació de l’escena s’emporta bona part de l’èxit. Ja hem vist que l’escena ens condicionava la fotografia per això és tant important que nosaltres siguem els que escollim les millors condicions de l’escena. Aquesta tasca és nostra. I d’això dependrà l’èxit de les nostres fotografies, Mireu les dues fotografies (separades un parell de minuts) del Parc Nacional de Mesa Verde:

La llum: Estem davant de l’escena i hauríem de ser capaços de ‘visionar’ la fotografia que volem però com tractem la llum que tenim al davant? Aquesta és la segona prova important que hem de superar i és en aquest segon pas on hem de treure tota la tècnica que tenim guardada i ens disposem a manipular els comandaments de la càmera, apertura, velocitat, balanç de blancs, ISO,….. Ens la juguem amb la combinació escollida sí, però també és cert que aquest és el pas que més podem manipular al revelat digital una vegada a casa.

La composició: És el moment de portar-nos la càmera als ulls. Del que veiem pel visor en sortirà la nostra particular interpretació de l’escena i aquest serà el nostre toc personal a la fotografia. L’enfoc, lluminositat i nitidesa de la captura ens determinarà la qualitat visual. Compte per tant amb les fotos mogudes.

I ara posem-ho tot en comú, barregem els condicionants amb les propietats de la fotografia que depenen del fotògraf i foto a foto intentem observar-la tot reflexionant sobre els criteris que us he comentat.

Ara, és quan estem aprenent. . . i no quan llegim un article del taller.

Fem una prova? Sí però no amb una foto meva… No passa res i no esborreu les fotos que us han sortit malament sense haver-les estudiat abans… Us he preparat un quadre que us ajudarà a valorar les fotografies (qui ha de valorar-les sou vosaltres i no cap jurat de concurs) on la mínima valoració condicionarà o restringirà les vostres fotografies:

Us he representat els tres grans grups condicionants o restrictius: La capacitat de l’escena de produir una bona fotografia (més fàcil més caselles marcades), les capacitats de la càmera (més bona, més caselles) i vosaltres mateixos que a la vegada he dividit en com heu triat el motiu i interpretat l’escena, com heu treballat la llum i el color i per últim la composició i enfoc. Aquest quadre és una simple guia per aprendre a valorar la fotografia.

Estem ja preparats per interpretar les nostres fotografies? Comencem.

1. Fotogràficament parlant l’escena era complexa. La dificultat era alta ja que hi havia poca llum d’ambient però el fons era força il·luminat. D’entrada semblava difícil que d’aquesta escena sortís una bona foto. La càmera no permetia sobre-exposar i el rang dinàmic força curt. El motiu ben escollit, el tractament de la llum bé segons les capacitats de la càmera i la composició es podria millorar no deixant la meitat de la fotografia pel cel. Conclusió: Amb aquesta càmera, donada la dificultat de l’escena hi ha poc a millorar, potser l’absència de núvols fan massa monòtona la meitat superior de la fotografia però ha estat inevitable l’obtenció d’ombres i llums baixes al pont i edificis.

Mireu, per entendre la diferència entre ‘escena’ i ‘motiu’ us recreo la mateixa fotografia, per tant el mateix motiu amb unes condicions d’escena diferents:

Veieu ara com el punt de partida de l’escena ens condiciona la fotografia? Les condicions de l’escena ens venen donades mentre que el motiu l’escollim nosaltres. Aquesta darrera foto és irreal però m’ha servit per demostrar-vos com el fotògraf no ha pogut fer res amb l’escena que tenia al davant.

2. La dificultat no era massa alta, tot i ser una fotografia nocturna era una bona candidata a ser una bona foto. La càmera torna a fer figa amb una ISO alta que produeix massa soroll. El motiu correcte, el tractament de la llum força bo, la autora havia correctament posat els paràmetres d’ISO però de nou a la composició li falla la situació dels elements (massa buida la part superior) i la nitidesa, la foto surt moguda per la velocitat tant lenta que li proposa. Havia d’haver intentat que la càmera estigués totalment immòbil al disparar. Conclusió: Motiu i llum ben treballats però de nou la composició i les restriccions de la càmera son les que han fallat.

La culpa era de la càmera i del pols de la fotògrafa? Doncs una mica sí. Jo estava al costat d’ella, amb una càmera millor, amb zoom i simplement vaig fer servir la barana. La meva foto no té cap mèrit, a igualtat d’escenes i de motius la meva càmera ha fet la resta. Simplement vaig tenir la prudència de, sabent que la velocitat era molt baixa, de no moure la càmera al disparar.

3. Les condicions de l’escena eren les òptimes i la càmera prou capaç de fer la fotografia. El motiu no queda massa clar si era l’hotel, el lleó o el fanal. La composició cal millorar-la, especialment l’enquadrament. Conclusió: Ni les condicions de l’escena ni la càmera han condicionat la fotografia, ha estat el fotògraf el que ha escollit l’enquadrament.

Però fins i tot aquestes fotografies tenen la seva oportunitat amb el post-revelat digital. Ací sacrificarem part del motiu principal per enquadrar millor la fotografia, simplement intentem omplir el quadre i treure allò que no ens aporta res:

Us he posat tres exemples de com tres fotografies, de la que l’autora n’ha dit simplement que eren per llençar, n’hem extret conclusions que han d’ajudar-la en situacions semblants en el futur. De nou, a vegades escollim escenes massa complexes o simplement la càmera no és capaç de captar el que volem.

Espero que aquest taller d’avui us hagi ajudat a tenir més criteris per valorar les vostres fotografies i com les haguéssiu pogut millorar. A partir d’ara, al mirar una fotografia, repasseu mentalment aquests criteris.

Estaria molt bé que pugéssiu alguna fotografia al nostre taller de flickr i la comentéssiu amb els paràmetres que us he donat indicant les possibles millores, si és el cas.

Us deixo a la vostra disposició els ‘Exercicis del taller 36’:

flickr

Bona setmana, ànims i fins el dilluns proper on ja haurem de començar de nou a treballar noves tècniques.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Advertisements