Disc de la Setmana – Enrico Rava “Easy living”

Després de l’últim experiment en forma de blues, inquietant i estripat, tornem a la tranquil·litat, un disc suau i serè de sofà i relax, del trompetista Italià Enrico Rava, tornem amb Jazz per sentir i gaudir, crec que us agradara.

“Easy Living” marca el retorn del veterà compositor i trompetista Enrico Rava a la llista de Manfred Eicher de la ECM després de 17 anys de ruptura. Rava és considerat per molts com el pare del jazz modern italià, i en Easy Living és fàcil veure per què. Rava és un consumat innovador, de subtil lirisme, profund i investigador de noves harmonies, fa que es trobi en el centre de la música italiana en totes les seves manifestacions, de post-i neo-bop a la llibertat d’articulació de l’avantguarda.

8a75e8a67357d424912672d382f

tista

Enrico Rava

Àlbum Easy living
Cançó que escoltes Drops

Gravat en la seva casa a Udine amb la mateixa banda dels últims quatre anys, Easy Living és un disc relaxat i de baix registre, sense estridencies, però no obstant això, és plenament compromès i enganyós en el seu aspecte pastoral. Les nou composicions en Easy Living, li permeten construir tota una gamma de cançons al seu gust com contrapunt especulatiu de les seves investigacions , per damunt de tot trobem un Rava líric.

Enrico Rava, (Trieste, 1939), va començar a estudiar piano donat per la seva mare i en 1953, va començar a practicar pel seu compte amb el trombó a Torí, on va entrar molt aviat a formar part d’un grup de jazz tradicional. En 1956, després d’assistir a un concert en directe de Milers Davis, va decidir abandonar el trombó i passar a la trompeta i només un any després va començar a tocar jazz modern i participar en distintes jam sessions, especialment amb el grup del pianista, Maurizio Llepi.

És en quartet quan grava el seu primer disc per a la seriï “Jazz in Italy”. En 1962 va coneixer a Gato Barbieri, el saxofonista argentí nouvingut a Itàlia i amb qui va col·laborar en diverses ocasions. Amb Barbieri va participar en la banda sonora de la pel·lícula, “Una Bella Grinta” amb música dirigida per Piero Umillani. En el Festival de Jazz de Bolonya d’aquest any, va conèixer a Don Cherry, qui li convida a gravar amb ell “Completi Comunnion” i també a Steve Lacy i Mal Waldron, amb qui va gravar l’àlbum: “The Forest and theZoo”.

Va fer una gira per tota Itàlia i el saxofonista, Steve Lacy, li va donar l’oportunitat d’entrar en el seu quartet, amb qui va estar fins a 1967, data que es trasllada a Nova York. Solament va estar un any en la ciutat dels gratacels i a la seva volta a Itàlia, ja amb una formació mes acabada, intervindrà en el Primer “Laboratori de música improvisada” celebrat a Europa en la localitat alemanya de Bremen.

En 1971 decideix saltar altra vegada el toll i la seva estada als Estats Units, és mes profitosa que la vegada anterior. Va col·laborar amb la “Jazz Composers Orchestra Association” de Carla Bley . A partir de 1972, va començar per fi a treballar amb formacions pròpies contant amb John Abercrombie, Bruce Ditmas, i Jack DeJohnette, entre altres grans músics. Va tocar amb aquestes formacions en el “Village Vanguard” i el “Village Gate” de Nova York; va recórrer tota Amèrica del Nord.

En els seus mes de trenta anys de carrera, Enrico Rava, ha participat en més de setanta enregistraments, de les quals més d’una vintena estan al seu nom. Músic rigorós i instrumentista refinat, aquest poeta de la trompeta és, a més, un compositor sensible extraordinàriament melòdic, adscrit a l’estètica del jazz però capaç de sonar en els mes diversos contextos i de fer entroncar amb el seu personalísimo estil les influències musicals més diverses, des de la tradició belcantista italiana, al tango argentí, el rock o el funk.

Per finalitzar dos discs més, per acabar de aprofundir en la música de Enrico Rava.

Advertisements