40 FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA

Tornem després de vacances, i sense temps a situar-nos, ja hem de tornar a agafar l’agenda i anar reservant dates, si no volem perdre’ns tots els esdeveniments que ja tenim molt a la vora. I això que estic parlant d’oci i ja estic saturat, encara sense temps d’anar a Abacus para comprar-me l’agenda d’aquest curs, ja comencen amb els matinals dels diumenges al Barri de Gracia, L’Hora del Jazz (memorial Tete Montoliu), durant aquest mes de setembre dos concerts gratuïts a les dotze i a la una, molt i bon ambient però això si, s’ha d’anar aviat perquè si no agafes ombra no hi ha qui aguanti, interessants concerts de músics locals, Joan Monné, Lluis Coloma, Juan de Diego, Andreu Zaragoza…, interessant.

I ja passem “a la meva debilitat” del 23 d’octubre al 29 de novembre 40 FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA, l’any passat ja vaig donar la meva opinió d’aquest festival, per cert no massa favorable, a mi particularment mai m’han agradat els programes que ens presenten. Possiblement jo sóc molt purista i hauria d’obrir més els meus registres, però un festival on quasi la meitat dels concerts difícilment els podem classificar com jazz, amb aquesta moda d’englobar en els termes “World Music” o “World fusion” tot un seguit de músiques inclassificables, que no dic que no tinguin qualitat per a ser-hi, que si la tenen, però particularment a mi, i sempre parlo per a mi, no em motiven aquestes propostes dintre d’un festival de jazz.

Una altra de les meves manies, jazz a L’Auditori o al Palau de la Música, no m’acaben de convèncer com espais, massa seriosos, massa posats, la música es dilueix en la immensitat i perd part del seu encant, qualsevol dia d’aquests en aquesta secció que tinc per aquí de “esos pequeños placeres”, us explicaré com i on m’agrada escoltar el Jazz.

Un brevíssim esment als preus, excessius i més en temps de crisis, com a mínim 30 Eur en galliner i localitats cegues i fins a 85 Eur les bones, sempre he tingut un dubte com és que a Terrassa en el seu Festival amb un aforament no superior a 300 persones, no passa l’entrada més cara de 30 Eur, i la programació m’atreviria a dir que com a mínim és de igual qualitat. Crec que a Barcelona ho està fent massa elitista, la música com cultura que és, ha d’estar a l’abast de tots, i no és demagògia.

Una vegada criticat tot el criticable, comentar el programa, d’Adriana Calcanhotto (Brazilian-samba), Mariza (Portugal), Omar Insulsa, Katie Melua, Dino Saluzzi/Anja Lechner (Argentina, bandeon – viola) no vaig a comentar res, encara menys de Lambchop (indi-Chamber pop), que algú m’expliqui que fan aquí tret que no sigui perquè duen un saxo en la formació…, tampoc fa falta comentar res de La Vella Dixieland i La Locomotora Negra, simplement és agradable veure que subsisteixen en aquests temps on priva el negoci i la Tv, no i cal perdre el temps.

Punt i a part em mereix Pegasus (Santi Arisa, Kitflus, Max Suñer), una grata retrobada, a veure que noves aportacions ens poden portar, (per cert l’última vegada que els vaig veure en viu va ser l’any 1982 mentre fèiem temps per a veure la final olímpica de basket USA vs Spain, com passa el temps renoi…) nostalgics.

Repeteix Bebo Valdés aquesta vegada al costat de en Chucho, al que també podrem veure amb la seva banda, per als amants del afro-cuba-latin-jazz, interessant.

AL Green, tot un mite dels 70′ soul, gospel, als seus seixanta i tants anys, si està en forma pot donar-nos un d’aquests concerts electritzants, molt però que molt ritme, per a nostàlgics del millor soul.

Herbie Hancock (en uns llocs he llegit que ve en sextet i en uns altres amb el seu quintet), representa el Jazz clàssic dels seguidors de l’escola de Milers Davis, acompanyat de futures promeses i un formació un poc eclèctica (harmònica, guitarra) imprescindible amb alguna objecció.

Dues propostes de gent molt coneguda però amb formacions poc habituals, el duet de la pianista Eliane Elias que ha recollit el llegat de Bill Evans amb el contrabaix de Marc Johnson, recomanable i Brad Mehldau i Joshua Redman, amb duet de piano amb saxo tenor, compost per dos de les més importants figures del jazz contemporani, disposades a prendre el relleu dels grans clàssics, formació complicada per la falta de rítmica, per a ja iniciats.

I per a mi els dos concerts que més em criden l’atenció són possiblement els menys coneguts, defenestrats a la sala 2 de l’auditori, es podrà escoltar al trompetista polonès Tomasz Stanko Quartet, capdavanter del avantguardisme europeu (free jazz) amb més de 40 anys fent música, estendard del segell EMC, ens assegura un concert intens, aconsellable no perdre-se-li. I finalment el contrabaix Israelià Avishai Cohen Eastern Unit, torna després de deixar una molt bona impressió fa dos anys, baixista de Chick Corea, ara amb una formació ampliada en la qual se li podrà escoltar fins i tot cantar, un excel·lent concert.

Poca cosa més una big band desconeguda per a mi Matthew Herbert i el joveníssim pianista cubà Harold Lopez. Molta varietat per a tot els gustos, disseminats en un mes de concerts, desitjo pugui servir d’alguna cosa la meva opinió a l’hora de seleccionar, i sobretot poder gaudir del jazz.

Anuncis