El Che del Benicio

No sabria dir-vos si va ser el propi Che o l’entrevista de Benicio del Toro a Tele 5 el que em va fer treure les entrades amb antelació per no perdrem l’estrena de ‘Che: El Argentino‘.

Fos el que fos, entrava per primera vegada a una sala d’un cinema on es projectava la versió digital d’una pel·lícula. Si això vol dir que no hi ha d’haver ni Movierecord ni ‘visite nuestro bar ‘ ja us ben asseguro que m’hi tindran d’assidu perquè la pel·lícula va començar immediatament les llums s’apaguessin i faltés encara mitja sala per entrar. Totes les entrades estaven venudes, tot i saber que ens deixarien amb la mel a la boca i que hauríem d’esperar uns mesos en veure la segona part.

No es tracta de dues pel·lícules sinó d’una única, partida en dos trossos. Per això cal anar preparat i no esperar una clàssica trama amb desenllaç.

No ho tenia fàcil l’amic Steven Soderbergh, famós per la sèrie de ‘Ocean 11, 12, 13..‘, tot i que jo em quedo amb ‘Traffic ‘, ‘El buen alemán ‘ i per suposat ‘Sexo, mentiras y cintas de vídeo ‘. No ho tenia fàcil parlar d’un ‘mite’, aquests dies per alguns columnistes ‘símbol de l’esquerra més rància’, molt sovint tractat ‘d’assassí’ i per molts, entre els que m’incloc, un símbol dels 60 que molt probablement cal situar en el seu context temporal i espacial per entendre qui era, per què era i què va representar.

Per tant en Soderbergh em passava la pilota i ara era jo el qui tenia el problema a resoldre. Què esperava que ens expliqués del Che? Pot un símbol ser representat per un actor, magnífic Benicio del Toro, que gosava reencarnar-lo i explicar-nos pràcticament cinquanta anys després quins pensaments li passaven pel cap mentre patia amb la guerrilla a Sierra Madre i a la sala plenària de les Nacions Unides? No sé si era exactament el que volia veure.

Centrem-nos en la pel·lícula. No va aconseguir emocionar-me ni vendre’m del tot la seva interpretació del personatge, ni tan sols descobrir-me fragments de la seva biografia que desconegués. No sé si el que ens presenta té un valor documental o no, per molt que ens insisteixi que està basada en els pròpies memòries del Che. La falta de ‘calor’, de ‘sentiment’, d’emocions, és evident al llarg de tot el film, a moments més bèl·lic que biogràfic. És com si ens volgués demostrar que un mite ha de ser suficientment distant per evitar apropar-te, d’entrar en el personatge, no fos cas que l’acabessis entenent i el mite es convertís en un simple humà. En aquest sentit notareu una diferència important entre el tractament del mateix personatge, més jovenet això sí, a ‘Diarios de motocicleta‘. Potser esperava massa.. és possible.

De la interpretació de Benicio del Toro no es pot dir més que elogis i els esforços per entrar en el personatge son evidents però no crec que connectés totalment amb l’espectador, potser degut a la seqüència argumental que ens presenta Steven Soderbergh, una barreja d’imatges del Che guerriller amb el Che, ja mite, essent entrevistat per una periodista nord-americana a la seva visita a Nova York, al 64, a propòsit de la seva intervenció a les Nacions Unides. Un ardit, per altra banda, que l’ajuda a construir el complex personatge.

La pel·lícula però no se li pot treure els mèrits que té. De relatiu bon ritme, tot i la durada de més de dues hores, d’excel.lent fotografia, aparentment ben documentada i visualment impactant (especialment vista en format digital), amb els mèrits d’un Benicio que ben bé li ha pogut representar el seu millor treball i d’un Demián Bichir (Fidel Castro) que clona el personatge de manera asombrosa. Menció especial per Santiago Cabrera i Elvira Minguez. L’exercici de trobar a Jorge Perugorría i Jordi Mollà pot arribar a ser tan difícil com entendre algunes expressions cubanes que sents al llarg dels 140 minuts que dura la projecció.

Caldrà definitivament veure la segona part de ‘Che: El Argentino‘, sens dubte havent acabat la seva etapa guerrillera, haurà de tenir connotacions més polítiques, tot desconeixent què farà servir en aquesta segona part en Soderbergh per tractar la complexitat del personatge, les seves relacions amb Fidel i les circumstàncies de la seva mort a Bolívia.

Com comença a ser ja habitual, excel·lent web oficial http://www.cheelargentino.com/

Que tingueu bona Diada i si feu pont no us oblideu la càmera de fotos si sortiu o anar a veure la pelicula si us quedeu a ciutat.

Advertisements