Taller de fotografia (39)

Setmana dura, no? Doncs sí, especialment després del darrer taller… crec que després de 5 o 6 lectures començo a entendre alguna cosa… Bé, no t’amoïnis, segur que amb una mica més de pràctica acabaràs entenent-ho tot…

Aquesta setmana farem un breu parèntesi amb les Zones d’Adams i parlarem d’un tema molt més senzill, aritmètica pura, que potser és el moment idoni per consolidar alguns conceptes bàsics que necessitem per continuar… O sigui, que avui és una classe de relax… No exactament. Avui consolidarem el concepte d’exposició i aprofundirem una mica més sobre l’apertura i la velocitat….

Taller de fotografia (39): El valor d’exposició EV

L’exposició és el concepte més bàsic que cal entendre a la fotografia. L’exposició no és més que la quantitat de llum que impacta en el nostre sensor en un cert temps. Aquesta quantitat de llum ve controlada per l’apertura i el temps que deixem que incideixi sobre el sensor per la velocitat.

Per tant, d’una manera molt bàsica, l’apertura i la velocitat son els elements de la càmera que controlaran de forma precisa la quantitat de llum de l’escena que deixarem passar fins al sensor:

Fixeu-vos quin mecanisme més senzill… l’apertura ens indicarà quan gran és el ‘forat’ pel qual deixem passar la llum que reflexa l’escena i la velocitat el temps en el qual ho farà. Com ja dèiem al taller 8, el símil de l’aixeta i el recipient resultava ben entenedor per captar la idea de que per omplir el recipient (exposició), podíem utilitzar una aixeta (apertura) amb un cabdal molt gran i deixar-la oberta poc temps (velocitat) o una amb menys pressió o menys cabdal durant més temps.

L’apertura ve controlada per una peça que es troba a l’interior de l’objectiu, el diafragma, mentre que la velocitat ho farà també per un element mecànic però que es troba a l’interior del cos de la càmera, just al davant del sensor, l’obturador.

El valor d’exposició o EV, que vol dir ‘exposure value‘, és la mesura de la lluminositat que l’escena reflecteix i incideix a la nostra càmera. Escenes que reflecteixen una lluminositat alta tindran valors EV alts i al inrevés (fixeu-vos que parlem de llum reflectida i no llum incident).

La fórmula per calcular el valor EV té com variables l’apertura i la velocitat i el cert és que és un pèl complicada. No hi fa res que no l’entenguem, el que és important és, per fer-ho simple, que el valor d’exposició EV queda determinat per una combinació de l’apertura i el temps d’exposició que permetran captar la lluminositat de l’escena, a més diferents valors de ‘f’ i ‘v’ podran representar el mateix valor EV. I això és una sort, ja que ens permet jugar amb aquests dos valors, obtenint fotografies d’igual exposició però d’aparença ben diferent… Sí, ja recordo que ho vas explicar en un taller… potser era la profunditat de camp? Sí, per exemple…. (repassem els tallers 9 i 10)

La idea és que a partir de la lectura del fotòmetre (EV) la càmera (o nosaltres) disposarà els valors d’apertura i velocitat per deixar passar la quantitat de llum precisa per obtenir una correcta exposició.

La resposta de la càmera a escenes de baixa lluminositat (EV baixos) serà de disposar els seus mecanismes per una més alta exposició, tendint a obrir el diafragma i exposant més temps. Amb una escena d’alta lluminositat (EV alt) la resposta serà al contrari.

Una referència interessant per poder calcular el valor EV és:

Així, per la cara? No home, surt de la pròpia fórmula i és una relació de referència que més endavant ens ajudarà a entendre la relació que hi ha entre el número ‘f’ i la velocitat o temps d’exposició.

Les tres variables, lluminositat de l’escena captada pel fotòmetre (EV), valor de l’apertura i temps d’exposició estan relacionades i fixades dues d’elles serà fàcil trobar la tercera. Per exemple, si la càmera coneix el valor EV de l’escena que té al davant i li fixem el valor ‘f’, li serà ben fàcil trobar la velocitat o temps d’exposició per una correcta exposició o si és la velocitat la variable que fixem aleshores el que calcularà serà la l’apertura. No té pèrdua.

Els tres valors EV (lluminositat), f (apertura) i v (temps d’exposició o velocitat) estan per tant totalment relacionats i el procés que segueix la càmera (Mr Xip) dependrà del mètode d’exposició escollit:

(Nota: A algunes càmeres el mode automàtic ve representat per la lletra ‘P’. A les compactes el mode és sempre ‘automàtic’ i és la càmera la que fixa les dues variables d’apertura i velocitat, a vegades només la velocitat ja que l’apertura és sempre fixa)

Pel mètode ‘M’ (Manual) el procés és ben diferent: Nosaltres fixem ‘f’ i ‘v’ i la càmera pot calcular així EV, però si aquest valor no coincideix amb la lluminositat de l’escena (la que hauria captat el fotòmetre) la fotografia quedarà incorrectament exposada.

Aquest és el perill de fer fotos amb el mètode ‘M Manual’, que la combinació de ‘f’ i ‘v’ que fixem dona un valor EV (per la fórmula) que pot no coincidir amb la lluminositat de l’escena. Caram, això vol dir que si les càmeres no tinguessin els modes semi-automàtics estaríem perduts… No exactament. Si la càmera disposa de fotòmetre podrem comparar el valor EV que surt de fixar ‘f’ i ‘v’ amb la lectura del fotòmetre.

A l’exemple de la dreta veieu com, tot i usar el mètode manual, el fotòmetre m’indica que estic sub-exposant la fotografia.

Caram, crec que després de 38 capítols ara ho entenc… Ho celebro, però ara ho hem entès gràcies a poder introduir el concepte EV. Fixeu-vos que amb aquest procés tan elemental que fa la càmera sempre partim del supòsit de que el valor EV proporcionat pel fotòmetre és correcte… Sí, recordo el darrer taller de les Zones D’Adams, el problema era que no sempre el mètode de medició escollit dona un correcte valor EV.. Sí correcte, per això necessitem en certs casos continuar corregint el valor EV.. sí, per exemple sub o sobre-exposant. Esperem-nos una mica…

Ja sabem que les lluminositats de les escenes que fotografiem poden ser molt diverses. Dels valors utilitzats normalment per l’apertura i velocitat podem concloure que els valors d’exposició EV més comuns a les nostres fotografies van des d’un paisatge nevat en un dia assolellat (EV=16) a una típica foto nocturna d’un carrer il·luminat (EV=de 4 a 6). En aquest rang pràcticament estaran la majoria de les nostres captures però hi ha situacions de més baixa lluminositat, podent arribar fins i tot a valors EV negatius.

Voleu comprovar-ho?

En aquesta pàgina podeu posar els valors d’apertura i velocitat i obtindreu el valor EV (de moment no modifiqueu la sensibilitat i manteniu-la a ISO 100): http://www.dpreview.com/learn/?/key=exposure. Ara podeu jugar a posar qualsevol combinació i mireu com canvia el valor EV a mesura que canviem el valor de ‘f’ o del temps d’exposició. Simuleu una foto amb molt baixa lluminositat, com per exemple del cel de nit. Quin valor EV pot tenir aquesta escena? Espera que surto al terrat… Aquí en aquesta pàgina podeu trobar els valors d’exposició per la majoria de situacions.

… que vol dir que una escena amb EV baix necessitarem disposar l’apertura i la velocitat per captar més llum que en una d’EV més alta.

El valor EV s’utilitza també per representar els increments o variació d’exposició en una mateixa fotografia i aquí ens podem liar una mica. Per exemple:

A cada increment d’un EV s’anomena ‘pas’, i molt sovint s’utilitza la mateixa mesura EV, no per representar la lluminositat de l’escena, sinó per representar l’augment o disminució de l’exposició. A l’exemple de dalt +2 EV voldria dir sobre-exposar 2 passos o que les dues exposicions estan separades 2 passos (parlem de la mateixa fotografia) o que a la segona hem deixat passar quatre vegades més llum que la primera (efectivament ho podeu veure per l’apertura, hem hagut d’obrir més l’apertura per deixar passar més llum)

Quan parlem d’increments EV en una mateixa fotografia:

L’explicació és senzilla i quan veiem valors com +2 EV volen representar que s’ha fet una compensació de l’exposició, a partir de la lectura del fotòmetre, de dos passos, sobre-exposant la fotografia, si bé la fotografia resultant tindria un valor EV final menor que l’original ! La culpa la té l’escala de compensació de l’exposició que teniu a les vostres càmeres. Movent l’indicador a la dreta, per exemple a +2, vol dir sobre-exposar dues unitats EV o passos (realment estem disminuint el valor EV !) (torneu una altra vegada al simulador, modifiqueu per exemple l’apertura com si estiguéssiu sobre-exposant la foto i compareu el valor EV resultant). Val la pena tornar a re-llegir aquesta secció.

I una altra cosa… veig que fas servir el valor de la sensibilitat… Sí, aquest punt me’l deixava pel final.

Ja sabem que la sensibilitat és un paràmetre que ve de la fotografia analògica i estava relacionat amb els rotllos o pel·lícules. Per convenció, els valors de la sensibilitat indiquen la capacitat de la pel·lícula a ser exposada en un cert temps. Valors alts voldran dir que amb menys temps d’exposició obtindrem el mateix resultat que per valors baixos. A la fotografia digital, la sensibilitat ens indica la capacitat del sensor per captar la mateixa exposició en menys temps. En el fons la ‘sensibilitat’ és un complement de l’apertura i el temps d’exposició i fa variar la relació entre ells. Per valors d’ISO diferents a 100 la fórmula de dalt ja no serveix.

Això dona peu a formular un dels principis més importants en fotografia: apertura, velocitat i sensibilitat poden combinar-se per donar el mateix valor d’exposició EV. Hem arribat així al ‘triangle màgic de la lluminositat‘. Els tres valors estan relacionats i combinacions de tots tres donen el mateix valor d’exposició. Si un dels reptes era trobar el correcte valor EV en una fotografia, el repte que tenim a ara és trobar la millor combinació dels tres paràmetres, bé, jo en diría que més que repte és la gràcia de la fotografia… Tornem a la simulació de la càmera virtual i jugueu amb les tres variables: http://www.dpreview.com/learn/?/key=exposure

Seriem capaços de trobar la regla que relaciona les tres variables? Home, sembla que anant canviant els valors a dos de les tres variables (apertura, velocitat i sensibilitat) arribo a obtenir el mateix valor EV….

Sí home, ja ho hem treballat molt aquest concepte. Refresquem els conceptes d’apertura, velocitat i sensibilitat:

1. El número ‘f’ de l’apertura indica quant obert tenim el diafragma. A número més baix més obert està el diafragma i per tant més llum deixem passar. La serie de referència és: … f/2 – f/2,8 – f/4 – f/5,6 – f/8 – f/11 – f/16 – f/22 – f/32 …. Cada valor de la serie difereix de l’anterior pel doble o la meitat de llum que el diafragma deixa passar. Així f/11 deixa passar la meitat de llum que f/8 o f/2,8 el doble que f/4. Moltes càmeres tenen, a més dels valors bàsics, subdivisions en tres parts, així els salts no son de pas en pas sinó de terç en terç de pas:

f/2 – 2,2 – 2,5 – f/2,8– 3,2 – 3,5 – f/4 – 4,5 – 5,0 – f/5,6 – 6,3 – 7,1 – f/8 – 9 – 10 – f/11 – 13 – 14 – f/16 – 18 – 20 – f/22 – 25 – 29 – f/32 ….

(entre els valors en negreta hi ha un pas)

2. La velocitat o temps d’exposició és el temps que l’obturador deixa passar la llum. Es mesura en segons, millor dit, habitualment en fraccions de segon. La serie de referència és: ….1/15 – 1/30- 1/60 – 1/125 – 1/250- 1/500- 1/1000 – 1/2000  …. Ara és obvi que 1/250 segons (una dues-centes-cinquanta part de segon) és el doble de temps que 1/500. Moltes càmeres obvien el ‘ 1 / ‘ i quan representen ‘250’ a la pantalla realment volen dir 1/250. Igual que en el cas anterior podem trobar les unitats de temps subdividides en tres parts:

1” – 0”8  – 0”6 – 0”5 – 0”4 – 0”3 – 4 – 5 – 6 – 8 – 10 – 13 –15 – 20 – 25 – 30 – 40 – 50 – 60 – 80 – 100- 125 – 160 – 200 – 250 – 320 – 400 – 500 – 640 – 800 – 1000 – 1250 – 1600 – 2000 ….

(cada tres valors equival a un pas, a partir del valor ‘4’ realment significa 1/ )

3. Els valors de la sensibilitat venen donats per convencions internacionals ISO i es representen per la serie: …50 – 100 – 200 – 400 – 800 – 1600 – 3200….. Una fotografia a ISO 200 només necessita la meitat de temps per ser igual d’exposada que una de ISO 100. Aquí normalment no hi ha subdivisions d’aquests valors tot i que en algunes càmeres reflex de gama alta es poden trobar també 3 subdivisions per cada segment de la sèrie de referencia:

…50 – 100 – 125 – 160 – 200 – 250 – 320 – 400 – 500 – 640 – 800 – 1000 – 1250 –1600 – 3200….

Ampliem la informació aquí.

Ara us proposo el joc d’avui: L’exposició equivalent

L’objectiu és obtenir el mateix valor d’exposició a partir de combinacions diferents dels tres paràmetres,  això s’anomena exposició equivalent. El ‘sol’ i la ‘lluna’ representen més i menys llum (per exemple f11 deixa passar menys llum que f8). Doncs el joc és molt senzill. Cada moviment cap el sol considereu-lo positiu i cap a la lluna negatiu.

Comencem. Imaginem que davant d’una escena el fotòmetre ens diu que la correcta exposició es produeix a f8 – 1/125 -ISO100.

a) Vull mantenir l’exposició però fer la fotografia 2 passos més ràpida > f4 – 1/500 -ISO100 o f8 – 1/500 – ISO400 per exemple. En cada cas he mogut dues variables 2 caselles positives i dues negatives. Comproveu amb la pàgina on teniu el simulador que els tres casos tenen el mateix EV !

b) Ara tu. Sobre-exposa la fotografia 2 passos, és a dir +2EV. Xupat, hi ha moltes combinacions, per exemple f4 – 1/125 -ISO100, f8 – 1/30 -ISO100 i f8 – 1/125 -ISO400. SImplement movem en cada cas una de les tres variables dues caselles cap el sol.

c) Ara sub-exposarem la fotografia 1 pas, és a dir -1EV. Algunes combinacions poden ser: f11 – 1/125 -ISO100, f8 – 1/250 -ISO100 o f8 – 1/125 -ISO50. Simplement he mogut en cada cas una de les variables 1 casella cap a la lluna.

Ja ho veieu, la regla és ben senzilla i ja l’havíeu fet servir, però ara enteneu la relació que hi ha entre les tres variables apertura, velocitat i sensibilitat amb el valor d’exposició EV.

Tots quatre conceptes, apertura, velocitat, sensibilitat i EV estan relacionats per concepte ‘pas’: (essent 1 pas 1 variació de posició a les sèries de referència) i el que és més important ‘1 pas’ és la mesura que dobla o redueix en la meitat la lluminositat.

Una variació d’un pas en una variable haurà de ser compensada per la mateixa variació en una de les altres. A l’exemple anterior, f8 – 1/125 – ISO100 equival a EV= 13 , si modifiquem f en un pas, cap a 5,6  per exemple (augmentem lluminositat) haurem de variar ‘v’ en un pas, cap a 1/250 o la sensibilitat cap a ISO 50 si volem mantenir el mateix valor d’exposició EV. Si modifiquem l’apertura en un pas pero deixem la velocitat i sensibilitat constants el valor EV quedarà modificat en un pas. Per exemple, si variem ‘f’ de 8 a 5,6 mantenint 1/125 i ISO100, el nou valor EV serà 12 i tindrà el doble de lluminositat que l’original amb un EV de 13 o dit d’una altra manera, estarà sobre-exposada +1EV ja que haurà captat el doble de llum.

Molt sovint, per sub o sobre-exposar, fem servir l’escala de l’exposímetre (-2 -1 0 +1 +2), en això se’n diu ‘compensació de l’exposició’ i també es representa per + o – EV, és més ràpid i no cal pensar tant. Però vull que entengueu el que feu (agafem el mateix cas anterior)

1. Si esteu en mode Av i fixeu l’apertura a f8 i la ISO a 100, la càmera us retornarà una velocitat de 1/125. Bé, ara volem sobre-exposar +1. Doncs movem l’indicador d’exposició a +1 i llestos. El que haurà fet la càmera és realment modificar la velocitat a 1/60.

2. SI esteu en mode Tv i fixeu la velocitat a 1/125 i las ISO a 100, la càmera us retornarà el valor de l’apertura f8. Voleu sobre-exposar +1? Torneu a moure l’indicador d’exposició a +1 i dispareu. Ara la càmera haurà mogut l’apertura a f5,6.

La regla del f16

Avui hem aprés que el valor d’exposició és una dada que ens dona el nostre fotòmetre a partir de la interpretació de la lluminositat que rep de l’escena a fotografiar. Aquesta dada és interpretada per la càmera per fixar els valors d’apertura i velocitat depenent del mètode semi-automàtic que fem servir. A nosaltres ens queda el recurs de modificar la sensibilitat per augmentar o disminuir els temps d’exposició.

Però com s’ho feien els nostres avantpassats amb les càmeres que no tenien fotòmetre?

Doncs ‘a ull’.

Però tenien el recurs del revelat, on podien, modificant aquest procés, obtenir la còpia amb el just to que volien.

Normalment feien servir valors pre-determinats i regles que coneixien per fer la fotografia amb la combinació de valors d’apertura i velocitat que els hi donés una exposició el més precisa possible.

Una d’aquestes regles era la del f16, també anomenada Basic Daylight Exposure’ (Exposició bàsica amb llum del dia). La regla és simple:

Exposició bàsica = f16 a 1/ISO de velocitat

Que vol dir que en un dia normal amb llum del sol, la combinació que provoca la millor exposició és posar l’apertura a 16 i la velocitat a ‘ 1/ ‘ la ISO que es fa servir. Si la ISO és 100, aleshores la velocitat ha de ser 1/100.

Curiós… i si no volien fer la foto a f16? Doncs per la regla que hem treballat avui al nostre joc arribaven a una altra exposició equivalent, per exemple vull posar el diafragma a f5,6 ? (estic movent 3 passos, obrint més el diafragma), doncs aleshores he de moure també 3 passos a la velocitat, és a dir fins a 1/1000 ! Ho comprovem amb el simulador?

Nota: Si en algun moment us trobeu amb valors que no els trobeu a la vostra càmera, per exemple 1/320 segons, simplement substituir-lo pel més proper.

Darrera hora:

En Ludo i en Tomàs en el seu podcast d’ahir diumenge de mossegalapoma.cat van tenir la gentilesa de fer un amable comentari sobre el nostre taller. Gràcies companys!

[splashcast c JNTC4224QO]

Us deixo a la vostra disposició els ‘Exercicis del taller 39’:

flickr

Bona setmana, bona Mercè pels qui teniu festa el dimecres i fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Advertisements