Buscant maçons amb nom propi (7)

Joan Ferran Carcereny: el revolucionari

Vam deixar la crònica dels maçons quan us volia parlar dels protagonistes de Sant Feliu de Llobregat. Per això avui reprendré la sèrie amb un d’ells, Joan Ferran Carcereny, el delegat del triangle Llibertat de Sant Feliu a l’Assemblea de la Gran Lògia de Catalunya del 4 de gener de 1935.

Des de la repressió de la  postguerra, ens diuen que:

Perteneció desde el primer momento al Comité revolucionario, firmando la sentencia a catorce asesinatos de elementos de derechas. Perteneció al comité de la fabrica de donde trabajaba; durante el periodo rojo fue uno de los elementos más destacados. Se le acusa y parece ser verdad, de que ha cometido algunos asesinatos.

Fragment de l’informe, signat per l’Alcalde de Sant Feliu de Llobregat, incorporat al sumaríssim que se li va instruir per rebel·lió militar després de la guerra civil, datat el 26 de setembre de 1939.

Joan Ferran Carcereny va néixer a Sant Feliu de Llobregat el 15 d’abril de 1901. Era fill  de Francesc i Raimunda. Segons el padró municipal d’habitants de 1936, vivia al núm. 284 de la Carretera de Laureà Miró, amb la seva dona, Mercè Soler Mayol (1903), la seva filla Raimunda (1932) i la seva germana Josepa (1900).

Llavors treballava de peó a la fàbrica tèxtil Sola-Sert.  Políticament era de tradició republicana federal, i, com altres maçons del triangle Llibertat de Sant Feliu, seguidor de l’ideari polític de Francesc Pi Margall. Joan Ferran pertanyia al corrent més esquerrà d’aquest republicanisme, concretament a la branca estretament vinculada amb l’anarcosindicalisme.

Personalment era pròxim a alguns republicans federals que també eren maçons, com Ramon Franco i Àngel Samblancat, polítics que a les eleccions generals constituents del 28 de juny de 1931, es van integrar dins les candidatures d’Esquerra Republicana de Catalunya. Després, l’any 1932, aquests republicans federals, van formar part de l’Alianza de Izquierda Republicana, a través del partit d’Extrema Izquierda Federal.  Joan Ferran era el dinamitzador d’aquesta candidatura en l’àmbit local, per això va organitzar, l’any 1932, un gran míting al Cinema Catalunya de Sant Feliu per divulgar-ne les seves propostes, on hi van  participar Josep Solves, Antonio Sabras, Eduardo Medrano, Abel Velilla, Àngel Samblancat i Ramon Franco.

El partit Extrema Izquierda Federal defensava la república federal, el laïcisme (amb la dissolució i expulsió dels ordres religiosos i la confiscació dels béns de l’Església pels municipis), la municipalització de la terra, sota un règim sindical, etc. En definitiva, recolzava un programa de reforma de l’Estat que entroncava amb un esperit revolucionari i amb una proposta connectada amb el sindicalisme.

El mes de gener de 1934 Joan Ferran Carcereny es va presentar a les eleccions municipals com a número dos de la candidatura del Partit Republicà Democràtic Federal. El cap de la llista va ser Joan Subirachs,  però cap dels candidats hi fou electe.

El desembre de 1934 els sectors de l’Extrema Izquierda generaren el Partit Federal Ibèric. El seu portantveu era República Federal, publicació periòdica on escrivien diverses de persones com Eduardo Sanjuan i Angel Samblancat. De seguida van intentar l’expansió i van visitar ciutats com Molins de Rei, Pallejà, Martorell i Sant Feliu de Llobregat. Joan Ferran va ser el seu president en l’àmbit santfeliuenc.

Continuarà….

Creative Commons License
La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.
Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.

Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

<<< Veure tota la serie

Anuncis