Taller de fotografia (41)

Ja tornem a ser aquí… Sí noi, com passen de ràpid les setmanes.. Per cert, et queden encara ganes de mortificar-nos? Què vols dir? Home, que els alumnes s’et queixen de que vas massa ràpid i no tenen temps per practicar… Sí, potser és cert però intento fer les unitats més compactes possible per no deixar cap tema a mitges… i sempre tindrem temps de repassar-los en qualsevol moment..

Avui seguiré el consell del nostre amic Xavier i parlarem d’un tema que crec que ens pot engrescar a tots.. de fotografia, clar.. Sí, de què vols què sigui ?. Avui ens introduirem a un nou tipus de fotografia, molt motivant quan es comença a practicar i es veuen els resultats.. No caic…

Taller de fotografia (41): La fotografia de prop i la macrofotografia (1)

La macrofotografia és una de les tècniques de la fotografia més vistosa i aparent. La seva pròpia definició ens introdueix en un món de ‘coses petites’ que volem captar i ampliar a les nostres fotos. Ja ho dèiem al taller 24 quan parlàvem del factor d’ampliació:

Què vol dir això exactament? Doncs simplement que les dimensions al sensor (abans a la fotografia convencional podíem dir a la pel·lícula fotogràfica 36×24) de l’objecte fotografiat té  dimensions més grans que les reals. Això ens porta al concepte de factor d’ampliació. Recordareu que la relació entre objecte real i imatge al sensor ens dona aquest factor. En el cas de que aquestes dimensions coincideixin parlarem del factor 1 i el representarem, com a les escales dels mapes, per la relació 1:1.

Recordem també que al taller 23 vam parlar de les dimensions del sensor de la càmera, dada imprescindible per poder calcular correctament el factor de correcció. Però no ve d’un pam i no hi fa res que no feu aquests càlculs de forma precisa, simplement recordeu que els sensors tenen amplades que depenen del fabricant de la càmera però que es troben entre 2 o 3 cm, que per fer els primers càlculs ja ens està bé. Vols dir que si una floreta de 2 o 3 cm de tamany real queda emmarcada dintre del sensor, que té més o menys aquestes dimensions estaré aconseguint un factor d’ampliació de 1:1 ? Exactament, no ho hauria explicat millor.

La macrofotografia normalment tracta de factors d’ampliació que van des de 1:1 a 10:1, en aquest darrer cas penseu que estaríem dient, repeteixo que amb la mateixa tècnica que les escales dels mapes, que 1 cm d’un objecte real fotografiat quedaria ampliat 10 vegades a la imatge al sensor ! És una ampliació considerable ja que, en el cas per exemple de la Nikon D80 que té un sensor de 23,6 mm x 15,8 mm, 15,8 mm al sensor equivaldrien a 1,58 mm de la realitat ! Què dius? Estariem fent una foto d’un objecte de 1 mm i mig? Exactament ! Per això a partir de 10:1 ja entrem a la microfotografia. Ja us podeu imaginar que els objectius s’encareixen proporcionalment al factor d’ampliació que poden oferir.. Sí, si barat això no és…

A la dreta teniu un petit esquema de com funciona el concepte d’escala. El primer factor és el relatiu al sensor i el segon a la realitat, igual que als mapes. Se sol representar sempre amb un dels factors igual a ‘1’ i l’altre més gran que ‘1’. Per exemple si 2 cm d’un objecte real queden representats per 3 cm al sensor, aleshores tindrem 3:2 o el que és el mateix (si dividim tot per ‘2’, com si fos una fracció) 1,5:1. També podem dir ‘factor d’ampliació 1,5’.

Però què necessitem per fer una macrofotografia? Bé, ara que sabem què és i com la mesurem a partir del factor d’ampliació seria bo repassar el taller 24 on parlàvem de les zones que tenim pel davant de la càmera… Potser ara recordeu que tot objecte fotografiat a una distància entre 1 i 2 vegades la distància focal de l’objectiu obtenia factor d’ampliació més gran que ‘1’:

És el que aleshores definíem com ‘Zona 3’. Efectivament no és gens difícil fer servir una mica de trigonometria.. no me’n recordo.. per demostrar que la mínima distància a la que hem de situar un objecte per obtenir una ampliació 1:1 és a dues vegades la distància focal de l’objectiu. Aquesta zona s’estén fins a una distància igual a la focal, on ja no es forma imatge al sensor.

Sí, això ho entenc. És senzill, si vull obtenir una ampliació de factor 1 amb un objectiu de 50 mm de focal simplement he de situar l’objecte a 100mm, és a dir a 10 cm, apuntar, enfocar i disparar… xupat. Ja hem acabat el taller, no?

No home, no corris tant. Acabes de formular el tema més important del taller d’avui. El problema és que amb un objectiu normal no podem enfocar a 10 cm ! La mínima distància d’enfoc ve donada a les especificacions del objectiu i ronda, normalment, des de 25 a 50 cm, depenent de la qualitat de la lent ! Caram, així no podré fer cap macro ! No et posis tan dramàtic. La macrofotografia necessita una sèrie d’accessoris especials:

Estem parlant dels ‘objectius macro‘, de les ‘lents d’aproximació‘, dels ‘tubs d’extensió‘ o dels ‘anells conversors‘. No sabia que hi havia tanta cosa… és normal, potser l’accessori que més ens pot sonar és ‘l’objectiu macro‘. Fem-li un cop d’ull:

Els objectius macro: Son un tipus especial d’objectius que son els utilitzats en macrofotografia. La seva construcció permet distàncies d’enfoc molt més curtes i normalment estan disponibles en focals de 50 i 100 mm. Molt sovint us podeu trobar amb objectius convencionals que tenen l’opció macro, permetent enfocar a una distància més curta, tot i que no son veritablement ‘macros’ ni aconsegueixen factors 1:1, però per treure fotografies de floretes i bestioletes ja estan prou bé.

Els objectius macro també estan classificats per ‘distància focal’, quan més gran sigui la distància focal d’un macro més lluny ens podrem situar de l’objecte per obtenir el mateix factor d’ampliació.

Aquests objectius son francament cars, comparats amb els convencionals, donada la seva sofisticada construcció. Personalment n’estic content del que tinc, el problema, i ja n’hem parlar alguna vegada és el seu pes i que l’has de carregar a sobre i canviar-lo pel convencional quan tens el motiu al davant. Si podem, intentarem no canviar masses vegades d’objectiu, ja n’hem parlat de la pols que entra al sensor i et desgracia tota una sortida.

Podeu mirar a les pàgines web dels fabricants principals: Canon, Nikkor i Sigma. Mireu les seves característiques i especialment el preu.

Però cal tenir aquests objectius macro per fer ‘macrofotografia’? Doncs no. Per això en una segona part d’aquest taller parlarem d’enginys que ens permeten fer magnífiques macrofotografies amb una mínima inversió i fins i tot amb l’actual equip que tenim.

Avui, vull acabar en aquest taller centrant-me més amb el concepte ‘d’ampliació’ i de moment, amb els vostres objectius actuals, podeu fer ‘fotografies de prop’, sense ser macro, per anar practicant i veien-ne alguna tècnica.

La fotografia de prop (Close up photography): En aquest capítol d’introducció a la macrofotografia hem estès alguns conceptes, com el del factor d’ampliació, i els accessoris que necessitem per fer aquestes fotografies tan ampliades. De moment, practiquem primer amb el nostre actual equip senzillament intentant fer ‘fotografies de prop’, tot i que molt probablement no obtinguem passar la barrera del factor 1:1, però necessitem treballar algunes tècniques abans de treballar en més detall la macrofotografia.

La distància mínima d’enfoc: Aquest és el primer concepte que hem de treballar amb el nostre actual equip. La distància mínima d’enfoc ve donada pel fabricant de l’objectiu i ja hem dit que pot variar fàcilment de 25 a 50 cm. (per exemple un objectiu Canon EF-S 18-55mm té un enfoc mínim a 25 cm)

Podeu anar a la web del vostre fabricant i buscar el vostre objectiu, a les especificacions hi sol venir la distància mínima d’enfoc. Però el més fàcil és comprovar-ho realment. Simplement poseu l’objectiu a la màxima distància focal, si és un 18-55 mm aleshores situeu la rodeta a 55 mm, apropeu-vos a una floreta i intenteu enfocar, apropeu-vos i allunyeu-vos fins que trobeu aquesta mínima distància. Acabeu de descobrir la distància mínima d’enfoc pel vostre objectiu.

Ara és el moment de fer la foto i una vegada la tingueu a l’ordinador reduïu-la fins a les dimensions reals del vostre sensor, per exemple ara per la Canon 450D de 22,2×14,8 mm, i simplement intuïu (podeu mesurar-ho amb precisió si voleu) si el que veieu és més gran o més petit que la imatge en realitat. Acabeu de descobrir el vostre més alt factor d’ampliació per la vostra càmera i objectiu utilitzat.

A l’exemple de la dreta veieu una reproducció, en dimensions reals, del que ha pogut captar el sensor de la Canon 450D. Reduir la fotografia amb Photoshop a les dimensions reals del vostre sensor és un truc que funciona molt bé per imaginar-vos el ‘poder d’ampliació’ que podeu obtenir amb la vostra càmera. A l’exemple podeu veure que l’animaló té unes dimensions semblants a les que podia tenir a l’escena real pel que ben bé en aquest cas el factor d’ampliació és de l’ordre de 1:1.

El mode macro: Algunes càmeres digitals tenen l’anomenat mode ‘macro’. Aquests modes de disparament automàtic simplement procuren tancar al màxim el diafragma per obtenir una màxima profunditat de camp. En càmeres compactes sol donar bons resultats ja que no hi possibilitat de manipular el diafragma. A les reflex, millor que ho controleu manualment…

A alguns objectius convencionals, per les reflex, també hi podem trobar un selector que es pot posar en posició ‘macro’. Bé, no és que de cop ara es puguin fer macrofotografies, simplement és que el sistema de lents de l’objectiu permet distàncies més properes d’enfoc per lo que, de fet, estem permetent augmentar la porció de l’objecte captat i per tant augmentant el factor d’ampliació. Normalment aquests modes no aconsegueixen factors 1:1 però es poden obtenir bones fotografies de prop amb resultats tan espectaculars com els que obtindríem amb objectius macro sofisticats.

La profunditat de camp: Sabem de sobra que l’apertura ens determinarà la profunditat de camp. Números ‘f’ alts ens permetran una més gran profunditat de camp. A distàncies properes l’efecte profunditat-de camp per apertures molt tancades no és tan apreciable com passa en enfocs a distancies més grans. Aquí intentarem jugar amb l’apertura no perdent de vista la velocitat, penseu que per efecte de la distància, i perquè nosaltres mateixos i càmera estem a sobre de l’objecte, estarem robant lluminositat a l’escena per lo que diafragmes molt tancats poden provocar velocitats excessivament lentes i per tant la foto sortir moguda. Sempre que sigui possible us he de recomanar l’ús del trípode o correrem el risc de que la foto surti moguda o el que és pitjor, que acabem enfocant a un punt diferent del motiu principal, pensem que estem treballant amb distàncies molt petites.

Entre el pla d’enfoc més proper i el més llunyà no hi ha ni 5 cm, en canvi la baixísima profunditat de camp no permet enfocar totalment la papallona. S’hauria d’haver provat en un diafragma més tancat, com per exemple f22.

Enfoc: Hem vist que ‘enfocar’ a la ‘fotografia de prop’ o a la ‘macrofotografia’ no és fàcil, és més, sense trípode és molt difícil. La recomanació és enfocar manualment, això ens permet dedicar-hi uns segons a manualment enfocar a aquell punt que creiem és el principal. Ja sabeu que podeu activar o desactivar l’enfoc automàtic a manual en el vostre objectiu. A l’exemple de sota podeu veure com una mínim moviment de la càmera pot fer-vos enfocar, si esteu en ‘auto-enfoc’, en una o altra part de la flor. La curta profunditat de camp en aquest cas fa que la resta de la zona on hem dirigit l’enfoc quedi totalment desenfocada.

És convenient a vegades fins i tot utilitzar el ‘disparador amb temporitzador’, així evitem petites vibracions a la càmera pel simple fet de clicar el botó del disparador.

Lluminositat: Potser aquest és un dels punts més complexes. M’explico. Per una banda podem tenir l’efecte ‘fotògraf i càmera’ que provoquen que no arribi tanta llum a l’objecte, ja que estem ben bé a sobre, això comporta normalment una fotografia lenta i caldrà estar atents a les velocitats que ens proposa el fotòmetre. Per altra, l’efecte de fer fotos a zones petites que comportarà una disminució de la llum que entra a la càmera i per tant una velocitat més lenta i finalment l’efecte ‘zones d’adams’. Aquí si que és complica la cosa ja que difícilment n’estarem contents de la lectura que ens fa un fotòmetre d’una floreta blanca o groga, per exemple i caldrà, en funció dels colors i lluminositat de l’objecte a captar que ‘visionem’ la zona per acabar sub o sobre-exposant. Per no complicar-vos la vida recordeu que hem de sobre-exposar per objectes molt clars i sub-exposar per objectes molt foscos. Més endavant a la segona part de les ‘Zones d’Adams’ ja ho treballarem amb més detall.

Aquesta fotografia es va haver de sobre-exposar +1EV en el moment de fer la fotografia. La raó no és altra que la lectura incorrecta del fotòmetre que hagués situat les zones grogues de la flor a la zona V, clarament massa fosc.

Anem acabant. Tant a les fotografies de prop com a les de macrofotografia els passos que hem de seguir son:

L’enfoc i la lluminositat a la fotografia ‘ de prop ‘


El mecanisme d’enfoc: L’enfoc a les nostres càmeres s’aconsegueix modificant la distància del grup principal de lents de l’objectiu al sensor. Quan enfoquem a l’infinit amb un objectiu de, p.e. 50 mm, podem afirmar que la lent (com a representació del complexe grup de lents de l’objectiu) es troba a 50 mm del sensor. És el que en diem ‘distància focal’.

Però quan volem enfocar a un objecte a una distància menor, p.e. 2 metres, experimentareu com el vostre objectiu comença un conjunt de moviments per intentar enfocar-lo. Realment la lent està retirant-se del sensor a una distància més gran. Quant més aprop volem enfocar més lluny s’ha de situar la lent del pla del sensor. Ara podeu entendre com hi ha un moment, per la pròpia construcció de l’objectiu, que la lent no pot separar-se més del sensor, hem arribat al límit, hem arribat a la mínima distància d’enfoc.

Aquest mecanisme és independent del que ens permet modificar la distància focal en un objectiu ‘multi-distància focal’. La prova la teniu en que si teniu un objecte enfocat i canvieu ara al vostre objectiu la distància focal, l’objecte continua enfocat.

I en quant a la lluminositat….

L’altre efecte important a tenir en compte a la fotografia de prop és la lluminositat. Tenint enfocat un objecte notareu una pèrdua de lluminositat, o valor EV, a mesura que anem girant la rodeta de l’objectiu cap una distància focal més llarga. A l’exemple, les dues fotografies han donat lectures del fotòmetre diferents:

Les raons son òbvies. Per una part la quantitat de llum que capta la fotografia de la dreta, al captar un feix més estret del llangardaix, és clarament més petita que a l’esquerra. Per tant, si les dues fotografies usen el mode Av, prioritat a l’apertura, a la segona el fotòmetre suggerirà una velocitat més lenta que a la primera.

La segona raó és menys evident. Es demostra que per efecte de la proximitat de l’objecte a fotografiar, a la macrofotografia, hi ha part de la llum que entra pel diafragma que es perd pel sistema de lents de l’objectiu, no arribant al sensor, tot i que el fotòmetre sí que l’ha captat. Aquests casos son interessants ja que obliguen irremeiablement a una sobre-exposició degut a la incorrecta lectura del fotòmetre (o com a mínim diferent de la que realment rep el sensor). Per tant, en fotografies de molt de prop normalment haurem d’aplicar la sobre-exposició degut a aquest efecte.

Tots aquests efectes junts fan que en una escena que requereix f/16 enfocada a infinit requerirà f/8 (4 vegades més llum) si ens apropem a l’objecte tant com per obtenir un 1:1. Fixeu-vos amb els 2 punts o passos de diafragma de diferència.

Doncs som-hi ! Abans de passar a les tècniques més sofisticades de la macrofotografia hem volgut avui donar un repàs a la fotografia de prop com a porta d’entrada a la macrofotografia. Cal treballar tot el que hem introduït avui abans de fer altres experiments.

La macrofotografia està molt present a Internet. Us en deixo un parell d’exemples de grups a flickr i una interessant pàgina per veure com s’ho treballa la gent:

Us deixo a la vostra disposició els ‘Exercicis del taller 41’:

flickr

Bona setmana i fins el proper dilluns. Pels qui teniu festa local el divendres que us ho passeu bé…

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’


Totes les fotografies aparegudes en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Anuncis