Buscant maçons amb nom propi (9)
Sumaríssim contra Joan Ferran Carcereny (2a. part)
A finals de 1939 gairebé totes les persones que havien tingut importants responsabilitats polítiques locals són a l’exili o es troben amagats. Fins aleshores l’aparell franquista només ha pogut empresonar i afusellar a un antic membre del Comitè de Milícies Antifeixistes: Feliu Caimarí, d’Esquerra Republicana de Catalunya. En poder seu només tenen homes que no han tingut càrrecs: patrullers, xofers, o, com a molt, caps de la milícia. En teoria, el braç executor. En definitiva, els més pobres. Malauradament alguns es creuen la propaganda franquista i s’entreguen a les noves autoritats perquè no tenen delictes de sang. Aquests ho pagaran amb la presó i la mort. D’altres, són empresonats en el front. Però als comandaments de la repressió els hi falten els santfeliuencs amb més pes polític. Per això l’acció acusadora del Tribunal Militar recau amb més força sobre Ferran Carcereny, perquè havia estat membre del Comitè durant el temps dels assassinats de 14 santfeliuencs, l’agost del 1936; perquè és dels pocs que tenen al seu abast.
El testimoni definitiu
El 20 d’octubre de 1939, Francesca Buixader, declara en contra de Joan Ferran (alies Carlons). A la seva declaració, afirma:
“…Que el esposo de la declarante juntamente con otros vecinos de S. Feliu fue asesinado en la noche del 23 al 24 de agosto; que a la declarante la noche del 20 se la llevaron también detenida haciéndola comparecer ante un Tribunal revolucionario que lo Presidía el Ferran Carcereny en donde le pidieron el nombre de una serie de personas, unas banderas y algunas cosas más, le dijeron que en un plazo de 24 horas debía entregar todo aquello y en caso de que no, ya sabía la suerte de ella cual era, que en vista del peligro que corría la declarante hizo algunas gestiones con el resultado que viniera la policía de Barcelona y se la llevaran detenida en Gobernación en donde le dijeron que se buscase donde poder vivir.”
Fonamentalment, la vídua d’en Ribas acusa Ferran Carcereny d’haver estat “uno de los elementos más destacados del Comité revolucionario que intervino directamente en el vil asesinato de catorce muertos de la Santa Cruzada Española”…
També en el procés contra Ferran Carcereny, el Secretari del Jutjat Militar de Sant Feliu de Llobregat, va incorporar un certificat de la declaració que va fer Pilar Navarro en el sumaríssim contra Andrés Grifo Castillo. Pilar Navarro era la vídua de Ramon de Trincheria, farmacèutic de Sant Feliu, afusellat durant els mes d’agost de 1936. En la seva declaració acusa a Grifo i a Ferran de ser ”elementos que tuvieron una actuación más violenta y sangrienta de los elementos rojos del pueblo”.
A la seva declaració, Joan Ferran Carcereny, confirma la seva trajectòria política, com a cap de llista del Partit Federal Ibèric a les eleccions municipals de 1934 i com a membre del Comitè a partir d’agost del 1936. Afirma que, si bé es cert que el Comitè va detenir alguns dels santfeliuencs que després van ser assassinats, en altres cassos, el Comité no va actuar d’aquesta manera. Segons ell, van ser persones del barri de la Torrassa (l’Hospitalet) les que se’n van endur de la presó els 14 santfeliuencs assassinats després al municipi de Castellbisbal. Diu que desconeix qui hi havia de guàrdia aquella nit a la presó. També que no sap res del que va passar amb els capellans de l’Asil Duran (l’actual escola dels “Padres”). També que ignora el que va passar amb altres santfeliuencs assassinats.
Certament, les patrulles de la FAI de la Torrassa i de Molins de Rei, aquestes últimes comandades per Marín, visitaven sovint Sant Feliu, però, exageradament, se les va fer culpable de tots els assassinats d’aquells mesos de revolució. Era més fàcil culpabilitzar als de fora, als anònims forasters nouvinguts, que als que vivien a la ciutat. En tot cas, la violència i la repressió a la rereguarda republicana també va afectar Sant Feliu.
Les presons plenes
El 10 de novembre de 1939 la guàrdia civil condueix Joan Ferran a la Cel·lular de Barcelona: “La Modelo”. Testimonis de l’època ens parlen de com era la presó de Sant Feliu i de com es feia el trasllat cap a Barcelona:
“Al llegar a San Feliu somos trasladados a la cárcel, mas por el camino llega un hombre con bicicleta y boina encarnada, [la boina en aquells anys especialment dels Requetès], y dice a la pareja [es refereix a la guàrdia civil que portava als detinguts] que la cárcel está atestada de gente pero que si comandancia ordena el ingreso en dicha cárcel, que él no se cansa nunca, allá nos meterá; comprendemos que aquel hombre es el carcelero.
Nos dirigimos a comandancia, y dan la orden de llevarnos a Barcelona, a la Cárcel Modelo, pasamos toda la carretera maniatados y cerca de la vía del ferrocarril. Allí esperamos que pase un camión que quiera llevarnos a Barcelona, por fin subimos a uno que nos lleva hasta la Modelo”
Testimoni recollit en el diari de Jaume Riera Coll, habitant del Papiol que també va ser afusellat l’any 1939, publicat a l’obra: Joan Corbalán Gil, Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1956), p. 101.
El 14 de desembre de 1939 un Consell de Guerra condemna Joan Ferran Carcereny a la pena capital. En un últim intent d’evitar la màxima pena, Ferran Carcereny aporta el testimoni de quatre persones de significació dretana. Pere Planes (de Can Cuiàs), Miquel Santllehí i Martí Monmany (del carrer de les Creus), tots tres destacats propietaris locals, i Àngel Duran Urpí, transportista. Aquests santfeliuencs afirmen haver salvat la vida gràcies a l’ajut d’en Ferran. No serveix de res. A les 6 del matí del 16 de maig de 1940 l’afusellen.
Continuarà…
 La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.  |
Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.
 Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.
|
<<< Veure tota la serie
Realment una lliço d’història, i a més amena. Gràcies, Mariluz
Gracias Toni.
La verdad es que toies me permite una gran libertad porque puedo experimentar sin necesidad de seguir los patrones encorsetados de la “academia”. De todas formas, intento ser rigurosa (¡no invento nada!). Para ser justa, tengo que decir que una gran parte del mérito lo tiene Mario, porque edita los post con mucho cariño.
Busco informació sobre Ramon de Trincheria. Crec que era farmaceutic a Sant Feliu de Llobregat. Algu en te informació?
Sí, era farmacèutic de Sant Feliu de Llobregat. Va ser una de les persones que van ser assassinades a principis de l’esclat de la Guerra Civil. En els processos judicials contra els santfeliuencs que van ser afusellats en el camp de la Bota hi ha informació sobre ell. A la documentació de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, també n’hi ha
Hoy he visto por casualidad los comentarios hechos sobre D. Ramòn de Trinchería. Era mi abuelo, al que nunca conocí por la maldad de unas personas sin escrúpulos. Estos seres me arrebataron el placer de poder disfrutar del cariño de mi abuelo, que por otra parte´, influyo en el resto de mi vida.
Casado con Doña Pilar Navarro tuvieron dos hijos Pilar y Jose Maria. Pilar no tuvo descendencia y Jose Maria me tuvo a mi.
Me gustaría conocer mas sobre su asesinato. Gracias por la información.
Pilar de Trincheria de Dios
Hola Pilar !
Sabes, Delibes decía en su novela “La hola roja”que en las ciudades pequeñas la vida transcurre en círculos. Esos círculos se van abriendo y dejan entrar a otras personas en éllos, otros círculos están siempre cerrados y se situan en paralelo a otros … Leí esa novela hace más de 34 años pero aún tengo esa idea en la cabeza .
Pilar, yo trabajé durante 15 años en la empresa Sofacel, de esos 15 años quizás 10 fueron en la nueva sede que se construyó en la calle Ramón de Trinchería . No te imaginas las veces que al hablar con clientes pronuncié el nombre de tu abuelo sin saberlo .
Si tienes a bien compartir el conocimiento y divulgación de la figura de tu abuelo Don Ramón de Trinchería me encantaría conocerla y participar en la difusión de su limpio nombre.
Buenas noches
Sí, hay información sobre su abuelo. En los sumarísimos de los sanfeliuenses que fueron fusilados después de la Guerra hay información sobre él. Estos procesos son consultables. Estan en el Archivo de Capitania, en Barcelona. En el Arxiu Comarcal del Baix Llobregat hay una declaración de su abuela donde trata sobre el tema.
Hola Pilar
Te enviaré una fotocopia de la declaración de tu abuela del año 1939. Ya me podré en contacto contigo para pedirte la dirección.
M. Luz