Taller de fotografia (42)

Primer de tot… Felicitats Pilar !

Què tal les festes del poble? Quines festes? Ja veig que continues vivint en un altre món..

L’altra dia ensenyava les fotos de la sortida rovellonaire a la meva mare i la frase no es va fer esperar: ‘Oh nen, què clares que t’han sortit ! ‘.. Clares vol dir sobre-exposades? No, ella volia dir que tot el que esperava veure a les fotos es veia amb claredat. Això em va fer pensar que per molta gent una bona fotografia és una fotografia ‘clara’ on es puguin percebre tots els diferents elements, correctament il·luminats, exposats i disposats a la fotografia.

Ella em volia parlar de la ‘nitidesa’ de la fotografia’…

Taller de fotografia (42): La nitidesa

La ‘nitidesa’ és una de les propietats més complexes d’obtenir a la fotografia, depèn de tants factors que basar-nos en una simple definició resulta insuficient.

La nitidesa descriu la claredat del detall en una fotografia i és una propietat no solament objectiva sinó també subjectiva. Objectivament la nitidesa ve donada per la qualitat de la càmera i objectiu, el sistema d’auto-focus de la càmera, la resolució de la fotografia, els paràmetres d’apertura i velocitat que hem escollit o la forma en que hem tirat la fotografia. Aquesta percepció de ‘nitidesa objectiva’ està composada per dos importants factors: l’acutància i la definició o resolució.

L’acutància descriu com de brusca és la transició a la fotografia entre dues àrees de diferent tonalitat. Altes acutàncies en una fotografia donen la sensació de nitidesa al no haver-hi transició entre àrees de diferent lluminositat o tonalitat, els objectes tenen perfils clarament marcats. Aquest efecte ajuda a percebre més detall i vores més definides. A la figura de la dreta l’acutància de l’esquema de l’esquerra és més alta que a la dreta.. i per tant també ho és la nitidesa amb la que veiem les dues zones diferenciades.

La definició o resolució fotogràfica té a veure amb la capacitat d’emmagatzemar informació. Una fotografia amb més resolució que una altra contindrà més informació, més pixels per exemple o menys compressió JPG. En respecte  a la nitidesa, la resolució determina la capacitat de la càmera de distingir entre elements de detall molt propers, com l’exemple de les línies de l’esquerra. En aquest exemple, la simulació de la dreta representa una resolució menor que la de l’esquerra, tenint una percepció de menys línies (que representarien el detall de la fotografia) en una fotografia de baixa resolució que en una d’alta. A la fotografia digital la resolució ve limitada pel sensor i aquest procés no té marxa enrere. No hi ha cap programa de retoc digital que ens permeti augmentar la definició augmentant la qualitat de la fotografia.

Ja tenim per tant la definició de la nitidesa. Tant l’acutància com la resolució o definició a la fotografia aportaran aquesta ‘percepció’ de nitidesa. Veiem un exemple real i ho entendreu perfectament:

Aquesta és una mateixa fotografia amb resolucions diferents. La càmera, objectiu, sistema d’enfoc o paràmetres de velocitat, apertura i sensibilitat son exactament els mateixos i en canvi la percepció de ‘nitidesa’ és ben diferent en els dos casos. A l’ampliació de la dreta podeu percebre més alta acutància (millor definició de les vores i detalls dels objectes) .. No la veus amb més contrast?

Esperava aquesta pregunta… El contrast té molt a veure amb la percepció de nitidesa i com a concepte mereix un taller monogràfic que ja estic preparant.. Recordem que el contrast és la propietat o mesura de la distància entre les zones  de màxima i mínima lluminositat. Ja en vam començar a parlar en el taller 27 i com ho podíem interpretar llegint l’histograma.

En el fons el contrast entre diferents zones de la fotografia és també una percepció i ve donada per les vores o límits d’aquestes zones. M’explico millor. El sistema perceptiu visual humà és capaç de distingir detalls més petits quan el seu contrast és més gran. Això m’ha fet investigar, no dubto que hagi mil llibres de fotografia que ja ho diuen però per mi ha estat una descoberta personal, i he agafat dues fotografies, el mateix motiu però amb nitideses diferents, i he calculat el seu histograma. El resultat és interessant:

Acabem de descobrir una important relació entre la ‘nitidesa’, el ‘contrast’ i l’histograma. La fotografia de la dreta, exageradament desenfocada, té òbviament menys nitidesa que la de l’esquerra. En termes de  definició i acutància podem veure clarament que a l’ampliació d’aquest bon home prop de la Plaça Roja de Moscou no es veu el detall i la transició entre les zones es suau, en comparació amb l’ampliació de l’esquerra. Però el més interessant és que l’histograma de la foto complerta de la dreta és més ‘estret’ o el que és el mateix un menor contrast que a la foto de l’esquerra.

Aquesta fins ara introducció al concepte de ‘nitidesa’ ens permet ja extreure les primeres conclusions.

La nitidesa depèn del grau d’acutància i resolució de la fotografia. Totes dues propietats venen donades pels elements de la càmera. Mentre que la resolució queda establerta pel sensor i no pot ser tractada en el procés de post-revelat (al menys per augmentar-la), l’acutància és una propietat que pot ser tractada amb els programes de retoc fotogràfic (podem veure a iPhoto o Photoshop com entre els paràmetres de retoc hi trobem ‘nitidesa’ o ‘sharpness’). Hem vist també com el contrast ajuda a la tenir una més gran percepció del detall i per tant de la nitidesa.

Anem al gra.

Com podem obtenir obtenir fotografies nítides?

Les 5 regles d’or:

1. El moviment. Comencem per l’essencial. La nitidesa és poc amiga del moviment. Objectes o subjectes en moviment necessitaran velocitats d’apertura molt ràpides o obtindrem una foto moguda. Quan el moviment el provoquem nosaltres al disparar aleshores l’ús del trípode es fa imprescindible. En fotografies de poca llum anem en compte amb la velocitat que utilitzem, recordem la regla de que velocitats més lentes de (1 / distància focal de l’objectiu) poden donar-nos fotografies mogudes.

2. L’objectiu. Objectius amb distàncies focals curtes, com grans angulars, donen millors resultats que els zooms. Darrera no hi ha més que la pròpia construcció de la lent i les refraccions de la llum quan passa pel grup de lents de l’objectiu. A més, ja sabem que a distàncies focals altes (zooms) hi ha una disminució de la profunditat de camp i per tant de la zona enfocada o nítida de la fotografia. Fer un paisatge amb un objectiu de distància focal 200 o 300 mm no és la millor opció…

3. Contrast. Sempre que sigui possible cal incorporar elements amb alt contrast a la fotografia, tant en lluminositat o tonalitat com en color. Per exteriors l’elecció de l’hora del dia és important, com ho son les condicions atmosfèriques (dies ennuvolats, amb boira… no ajuden al contrast). Ja hem vist que el contrast ajuda a la percepció del detall i la nitidesa  a la fotografia.

4. La sensibilitat. Els valors ISO baixos donen un més alt contrast que els alts i per tant una sensació de més nitidesa. Ja hem vist com la sensibilitat és una de les propietats que ens ofereix el nostre sensor per ser exposat amb la mateixa lluminositat en menys temps. ISO’s alts permeten exposicions en condicions de baixa lluminositat, com ja hem vist, però van en detriment de la definició i el detall, a més del soroll, en definitiva de la informació, que s’emmagatzema a cada pixel.Curiosament, certes càmeres amb sensor de molt soroll a ISO’s alts poden donar fotografies a aquestes altes ISO d’aparença més nítida que a baixes ISO, degut a l’aparició dels típics puntets o grans (soroll) que provoquen un certa sensació d’augment d’acutància. És una falsa nitidesa.

5. El diafragma. Aquest és el meu preferit. Encara que sembli estrany l’apertura del diafragma està relacionat amb la nitidesa final a la fotografia. No veig el perquè? Sí, jo fa un temps tampoc però de la lectura d’alguns articles, sí d’aquells que diuen els trucs de la fotografia sense explicar les raons, em vaig quedar amb un dels principis més estesos a la fotografia: ‘Dos o tres passos per sobre de la mínima apertura solen donar fotografies més nítides…‘ (veure al final de l’article)

Aquesta fotografia que vaig fer al Monument Valley aquest estiu és un bon exemple de les 5 regles d’or. Fixeu-vos amb els valors utilitzats i el contrast natural de l’escena, a més vaig utilitzar el concepte d’hiperfocal, no enfocant a l’infinit sinó a una distància intermitja (les plantes més properes surten enfocades). El resultat és una foto ben ‘clara’.

Hi ha un concepte important darrera dels 5 consells anteriors: la distància. Veritablement la percepció de nitidesa depèn de la distància. Necessitarem més informació, més detall, quan més lluny estigui l’objecte. Per això la nitidesa és capital en fotografies de paisatges i menys important, per exemple, en retrats on justament una excessiva nitidesa pot ser contraproduent.

Tampoc confoneu la nitidesa amb la ‘profunditat de camp’. No tota la fotografia ha de ser nítida, ho ha de ser únicament en la zona establerta per la ‘profunditat de camp’. L’elecció d’aquest darrer paràmetre el fem nosaltres. Ja sabem com, no? (taller 9)

Algunes càmeres tenen en el menú l’opció ‘nitidesa’ i per tant permeten manipular aquest paràmetre en el moment de produir la fotografia en format JPG (en RAW aquets paràmetres pre-seleccionats no s’apliquen). Jo us recomanaria posar-lo en posició ‘normal’ i si és el cas, modificar la nitidesa en el programa de retoc digital.

I una vegada feta la foto, com ens ajuden els programes de retoc digital?

Doncs a vegades gens ni mica. Si una foto ha sortit moguda, per tant borrosa, no hi ha programa que ho arregli però si la fotografia té una bona nitidesa i volem incrementar-la encara més per augmentar el contrast o el detall tenim bones opcions tant a iPhoto com a Photoshop.

Dèiem que mentre que la resolució queda establerta pel sensor i no pot ser tractada en el procés de post-revelat, l’acutància és una propietat que pot ser tractada amb els programes de retoc fotogràfic (podem veure a iPhoto o Photoshop com entre els paràmetres de retoc hi trobem ‘nitidesa’ o ‘sharpness’). Hem vist també com el contrast ajuda a la tenir una més gran percepció del detall i per tant de la nitidesa. Jugant als programes de retoc amb la ‘nitidesa’ i el ‘contrast’ podem, en el procés de revelat digital, obtenir fotografies més ‘clares’, com deia la Pepita.

A l’exemple de dalt en veieu un cas ben il·lustratiu. Partint de la fotografia de l’esquerra simplement hem augmentat l’acutància (el que a iPhoto se’n diu ‘nitidesa‘ i a Photoshop ‘Mascara de desenfoque‘) obtenint les fotografies del mig i de la dreta. Tot i que la fotografia és la mateixa, vull dir que ve del mateix original, la percepció de nitidesa a la de la dreta és molt més alta que l’original (observeu aquest bon home en un carrer d’un poble de Sardenya).

L’opció ‘Máscara de desenfoque‘ o ‘Unsharp mask’ és la més estesa per donar més nitidesa en el procés de revelat digital. Es troba a Photoshop sota ‘Filtres’ i permet jugar amb l’acutància. Veureu que la tècnica tracta simplement de ressaltar el límit o la bora entre zones de diferent lluminositat. Si modifiqueu al màxim aquest filtre veureu que queden exageradament marcades les vores, els límits de les zones, com si fos un còmic… No abuseu d’aquesta propietat en els programes de retoc, la majoria de vegades la nitidesa de la gotografia no cal retocar-la…

Totes aquestes opcions als programes de retoc digital creen una falsa ‘acutància’ o ‘nitidesa’ a partir de la separació artificial de les zones. A l’exemple que us poso es veu com s’aconsegueix aquesta percepció. (Font del dibuix: The 123 of digital interactive learning suite by Vincent Bockaert).

L’aberració i la difracció

Intentaré ara explicar-vos que hi ha darrera de l’afirmació ‘popular’ de ‘Dos o tres passos per sobre de la mínima apertura solen donar fotografies més nítides…’.

Les lents i diafragmes dels nostres objectius, siguin els intercanviables de les reflex o els fixes de les compactes, produeixen els anomenats ‘artefactes’, o diguem-ne efectes que varien les propietats de la llum que deixen passar i que tenen conseqüències importants en la imatge que finalment es forma al sensor.

L’aberració. Aquest és un dels efectes més comuns, provocats pel sistema de lents de l’objectiu, i que afecten al procés de formació de la imatge al sensor. En hi ha de varius tipus. Les que avui veurem estan relacionades amb la nitidesa de la imatge i son l’aberració esfèrica i la cromàtica.

L’aberració esfèrica és un tipus d’aberració òptica. Està provocada pel fet de que els raigs de llum que provenen d’un punt de l’objecte i que travessen o es refracten lluny de l’eix de la lent convergeixen en un punt diferent que els que ho fan prop de l’eix. El resultat no és un sol punt al sensor sinó una taca. Quan aquesta taca és més gran que el cercle de confusió (recordeu el taller 23) aleshores tindrem la sensació de desenfoc o manca de nitidesa.

L’aberració la podem trobar amb lents de baixa qualitat, per exemple és comú trobar-la a les fotos que fem amb el mòbil. L’aberració cromàtica és semblant però en aquest cas fins i tot es produeix una refracció diferent de la llum depenent de les components de color provocant una imatge poc nítida on es pot veure clarament la separació del color, principalment a les vores:

(Font: The 123 of digital interactive learning suite by Vincent Bockaert)

La difracció. Aquest efecte és el provocat quan un raig de llum ha de passar per una petita apertura:

i que provoca una formació de la imatge difusa degut a les ones secundaries que es formen pel fet de xocar amb les vores del forat (diafragma). Aquest efecte és fa més evident amb llum de longitud d’ona alta, per exemple els vermells i taronges i també amb distàncies grans entre diafragma i sensor (això recordeu-ho quan parlem dels tubs d’extensió a la macrofotografia). Mireu els exemples:

(font: http://www.jggweb.com)

Es interessant comprovar, molt sovint en contra del que esperàvem, que alts números de diafragma, és a dir diafragmes molt tancats, provoquen una menor nitidesa que els més oberts (número f petit).

Per tant, les apertures grans donen sempre la màxima definició, segons la fórmula d’Abbe (resolució = 1 / f), la resolució o definició és inversament proporcional al número f. El problema és que les apertures grans (números f petits) provoquen la màxima aberració mentre que les apertures petites (números f grans) la màxima difracció. Cal doncs trobar una apertura de compromís…

Hem arribat a una de les conclusions més importants del taller d’avui. Obtenim la màxima nitidesa amb apertures ni massa tancades ni massa obertes. Les experiències parlen de que amb apertures sobre el 5,6 a 8 donen la màxima nitidesa. Això correspon normalment 2 o 3 passos més del valor que sol està inscrit al vostre objectiu i que correspon a l’apertura màxima.

L’aplicació del que acabem d’aprendre afecta especialment als paisatges, a la fotografia de prop i a la de poca llum. Als paisatges hem de tenir en compte no utilitzar números f massa alts o l’efecte ‘difracció’ ens provocarà una manca de nitidesa i ens farà perdre detall, si bé sabem que obtindríem altes profunditats de camp. A les fotografies de prop es possible que la falta de lluminositat ens obligui a disparar amb diafragmes oberts el que provocarà l’efecte ‘aberració’. Finalment a les fotografies nocturnes o de baixa lluminositat, normalment disparades amb apertures molt obertes, podem notar aquesta manca de nitidesa també per culpa de les aberracions.

En tots els casos cal buscar el ‘número f’ que ens doni aquest augment de nitidesa.

Evidentment no hem parlat de dos factors bàsics per obtenir fotografies nítides: l’enfoc i el mètode d’auto-enfoc (autofocus) que utilitza la càmera. Si no enfoquem correctament (veure taller 7) difícilment tot el que hem dit avui ens servirà d’alguna cosa i si la càmera no ofereix un bon sistema d’autofocus poc ens ajudarà a que el resultat final sigui nítid, per molt que seguim els consells d’avui. Per saltar-nos aquest darrer risc és molt comú sentir dels professionals que sempre que es pugui s’intenti enfocar manualmentNo pas jo, que gairebé no vaig passar la revisió de la renovació del carnet de conduir…

Bé amics, espero que hagueu trobat interessant el taller d’avui i sobretot recordeu bé els consells per obtenir la màxima nitidesa a les nostres fotografies. En propers tallers ampliarem aquest tema amb els mètodes d’enfoc de la càmera i el concepte de contrast.

Aquesta setmana no hi haurà exercicis concrets sinó pràctiques. Prefereixo que practiqueu amb l’apertura i ens pugeu a flickr les vostres troballes, tot i la certesa que serà difícil…..

flickr

Bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’


Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.
Advertisements