Buscant maçons amb nom propi (10)

Buscant maçons amb nom propi (10). El Camp de la Bota

“Necesitamos de la historia, pero de otra manera de como la necesita el ocioso exquisito en los jardines del saber”

Beneficios y perjuicios de la historia para la vida (Nietzsche)

Van matar Joan Ferran Carcereny al Camp de la Bota, el lloc on van afusellar 1.717 republicans. Era a la platja, entre els termes municipals de Barcelona i Sant Adrià, molt a prop de la desembocadura del riu Besòs. Un indret que va desaparèixer  amb les obres d’urbanització fetes amb motiu de les Olimpíades de 1992  i el Fòrum Universal de les Cultures de 2004. Concretament és la plaça on s’hi rebia els visitants del Fòrum. La gran explanada que hi ha al costat de la depuradora d’aigües i del palau de congressos, on s’hi van fer molts actes.

Aquest cap de setmana he volgut visitar l’escenari dels fets (les fotos són de dissabte passat). He vist el monòlit commemoratiu i he llegit la placa en record a les víctimes de  la Guerra Civil i de la Postguerra. També he consultat el llibre de  Joan Corbalán Gil, Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1956). Una recerca exhaustiva sobre els afusellats al Camp de la Bota, que conté un cens de les víctimes i la reproducció d’alguns dels testimonis familiars.  Una obra que ens explica aquells últims moments:

Els republicans eren traslladats des de la presó Model de Barcelona al Camp de la Bota, normalment en grups d’unes 20 persones; allà els esperava un piquet de la Guàrdia Civil, els col·locaven davant un mur de pedra que hi havia a la platja (una escullera), quan l’oficial donava l’ordre de disparar, aquests obeïen i els presoners eren afusellats sense previ avis a les famílies, que, quan anaven a la presó, s’assabentaven de la mala notícia.

El Fossar de la Pedrera
“Els cossos sense vida eren col·locats en caixes de plàtans carregats en un camió tots amuntegats, com es fa amb els animals quan surten de l’escorxador; tot seguit, eren traslladats al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc de Barcelona, on se els enterrava com a gossos”

Ambdós són fragments de la presentació del llibre de Joan Corbalán,  feta per la Junta directiva de l’ Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya,  p. 11 i 12.

Qui guarda la seva memòria?

No tenim cap fotografia de Joan Ferran. Tampoc tenim cap rastre de la seva família. Després de consultar el padró d’habitants de 1940, he pogut comprovar que segurament van marxar de Sant Feliu, perquè no estan empadronats al carrer de Laureà Miró, on hi residien abans de la Guerra. Per a les famílies dels represaliats no era fàcil restar a la ciutat on havien viscut. Tampoc a Sant Feliu.  Desconeixem si Raimunda Ferran Soler, la seva filla, és encara viva i si va tenir descendents. Buscant en fòrums de la memòria a través d’internet, he localitzat algun testimoni, però crec que no es correspon a la família d’aquest santfeliuenc. Ja us informaré si aconsegueixo més dades i, sobretot, si puc contactar amb algun membre de família.

Com guardar i/o restituir la memòria?
Aquest cap de setmana, Javier Marías, en el dominical del País (EPS), ens  ha parlat de formes de guardar la memòria. Ho ha fet en referir-se a la possible exhumació de les despulles de Federico Garcia Lorca. Aquest tema fa temps que origina controvèrsies. Algunes persones,  com el mateix Marías i la pròpia família de Federico, són contraries a aquesta exhumació, per considerar que aquest fet podria derivar en un circ mediàtic; altres, com l’escriptor Saramago, l’historiador Ian Gibson i els familiars del mestre Dioscoro Galindo, i del banderiller Francisco Galadí, que juntament amb Joaquin Arcollas van acompanyar el poeta en el trànsit de la mort, consideren que és la via per a la restitució de la dignitat. La manera de tancar les ferides. Ara la justícia s’haurà de pronunciar.

Des del respecte a totes les opcions, i salvant totes les distàncies, crec que hi ha moltes vies per restituir la dignitat i per evitar la desmemòria i l’oblit. En el cas dels afusellats del Baix Llobregat, víctimes anònimes de la repressió franquista, és necessari aprofundir en la investigació. Per això és exemplar la tasca que està duent a terme el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, a través del projecte del “Memorial democràtic del Baix Llobregat, de les experiències personals a l’èxit col·lectiu”.

Anomenar les víctimes i desvetllar-les de

l’anonimat és un primer pas per redimir-les.


Creative Commons License
La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.
Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.

Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

<<< Veure tota la serie

Advertisements