Burn After Reading

Feia temps que no m’ho passava tant bé veient una pel·lícula..

No Country for Old Men, Crueldad intolerable, Oh Brother !, El gran Lewoski, Fargo, Muerte entre las flores, Arizona Baby o Sangre fácil és un bon book de presentació dels germans Coen i cada nova estrena crea una certa expectació per saber per on ens sortiran aquest cop, quin guió ens vendran o com, simplement, ens contaran la historia.

Aquest era el cas, la banda McDormand-Clooney-Malkovich-Pitt n’era suficient per sentir la temptació d’anar corren a treure l’entrada anticipada per veure la pel·lícula…

D’això ja fa uns dies, però he decidit no comentar les pel·lícules tot just s’estrenen o corro el perill de que ningú més, dels nostres lectors, l’hagi vista i, a part d’esgarrar la trama, no hi hagi en el moment de la lectura res a comentar.

Quemar después de leer‘ és efectivament la darrera estrena dels germans Coen (Ethan Coen, Joel Coen). És una comèdia esbojarrada, de guió kafkià i d’humor subtil que es va gravar en paral·lel a ‘No es país para viejos‘ i que potser algú pot considerar-la una obra menor dintre de la llarga i exquisida filmografia dels germans però que, a l’igual que ‘El gran Lewoski‘, ha acabat sent una demostració de la capacitat dels Coen per fer comèdia divertida, com ells mateix diuen ‘de imbècils’ i ‘imbecilitats’ per un public ja entrenat i entregat al seu treball i que sap valorar que hi ha darrera d’aquestes esbojarrades històries.

Enredar als trosos d’actors i actrius a apuntar-se a aquesta aventura no crec que els hi hagi costat massa, tot i que els registres que se’ls hi demana poden estar lluny dels seus treballs habituals. Aquest és el cas de Brad Pitt que definitivament deu fer servir una crema anti-arrugues diferent a la meva perquè entre el paper que li fan fer i lo ben conservat que està recorda al Pitt de Thelma i Louise i això que han passat més de 15 anys.

En Clooney en fa una mica de ràbia, i ja sé que tindré tot tipus de crítica de més d’una,  però que ja n’estic una mica fart d’aquesta constant tonteria que porta a sobre, estil Nespresso, que ja crec que no se la traurà de sobre. De la McDormand no puc dir més que meravelles, és una dona que m’encanta, és simplement genial, és la McDormand de Fargo (si bé la criatura ja li haurà fet la Comunió). I el Malkovich… és molt Malkovich, per ell aquesta esbojarrada cinta és com Hamlet i no baixa la guàrdia com actor ni un moment.

El producte resultant és fresc, intel·ligent, divertit.. Els 96 minuts de la cinta son un regal i com deia al començament feia temps que no veia una pel·lícula tan divertida. La causa està amb aquest guió esquizofrènic de personatges que no acaben d’estar bé del cap, d’aquestes històries que corren en mons paral·lels fins que es barregen, amb la CIA de fons, bé més que la CIA, els Coen ens presenten la TIA de Mortadelo i Filemon.

De nou he d’acabar el comentari amb el tema del doblatge. Mireu, encara que sigui per fer repàs d’anglès per una mica més de 6 € no us podeu perdre la interpretació del Malkovich. La seva interpretació i dicció és senzillament fantàstica i de cap manera heu de permetre que se li canvii la veu. Veieu sis-plau la pel·lícula en VO.

Tot i les crítiques jo us recomano aquesta entrega dels Coen, sincerament i posats a escollir prefereixo aquest món de imbecil·litats dels Coen al que em trobo cada dia a la feina.

Web de la pel·lícula en espanyol: http://www.quemardespuesdeleer.es/

Web de la pel·lícula en anglès:

http://www.filminfocus.com/focusfeatures/film/burn_after_reading

Altres comentaris de la pel·lícula a wikio i a technorati.

<<< Veure més articles de ‘Cinema’

Anuncis