Taller de fotografia (43)

Hola de nou amics ! Ja hi tornem a ser… La setmana passada vam parlar de la nitidesa a les nostres fotografies i he pensat que després d’haver deixat passar unes setmanes era ja hora de tornar-nos a retrobar amb el nostre amic Adams… no sis-plau, l’Adams no ..

Avui treballarem un tema molt interessant, jo crec que un dels més interessant de la fotografia, el control de la lluminositat a les nostres còpies finals, i ho farem amb l’aproximació que va fer l’Ansel Adams per la fotografia analògica i en blanc i negre.. Molt interessant per nosaltres que fem les fotos amb una digital i en color…

Taller de fotografia (43): El contrast i les zones d’Adams

Recordareu que al taller 38 vam introduir les tècniques d’Adams a partir de les seves zones que ens permetien situar o previsualitzar les zones de l’escena real en una de les 11 zones originals d’Adams. En aquell capítol vam entendre coses tan importants com que la nostra càmera, a partir de la lectura del valor d’exposició EV que fa el fotòmetre, disposa els valors d’apertura i velocitat per situar la fotografia a la zona  V de la taula d’Adams, la zona dels grisos mitjos.

A l’esquema de l’esquerra en podeu veure la primera aplicació que vam treballar al taller 38. Amb la lectura que fa el fotòmetre en les dues situacions de l’esquerra, si el tenim en mode lectura ponderada o mitjana, el resultat de fer una fotografia a un objecte clar és de sub-exposició (a la dreta) i a un fosc de sobre-exposició (a la dreta). La raó ja sabeu que no és altra que els sensors estan calibrats per situar l’exposició a la zona V, que correspon a un valor de lluminositat mig, insuficient si l’objecte és clar i excessiu si és fosc. La solució ja recordareu que era fer una medició puntual i sobre o sub exposar tants passos com la distància que hem pre-visualitzat de l’objecte a la zona V. Un repàs del taller no aniria malament.. Tranquil, ja ho recordem…

Però què passa quan en una escena hi ha més d’un objecte?

Justament és l’objectiu d’avui. Normalment no tindrem situacions com la de la lleona blanca o el búfal del taller 38 sinó que estarem davant d’una escena amb més riquesa de tonalitats on, fins i tot, no hi hagi un motiu principal que faci pensar que és el predominant.

Què hem de fer en aquests casos? Doncs aplicarem una variació del mètode anterior, però ara l’elecció de la zona mesurada determinarà la lluminositat a tota la fotografia i ja no serà tan fàcil com quan teníem un únic objecte al qual volíem assegurar la seva correcta exposició… Sí, ja veig…

Per ser sincers, a la majoria de les situacions no caldrà aplicar les conclusions de les teories d’Adams. En el cas de dalt, una fotografia rica en tonalitats (en podeu veure les zones d’ombres i de llums), la lectura que fa el fotòmetre del valor d’exposició EV fent servir el mètode per defecte de mitjana o ponderat, és a dir no puntual, ja és prou bona per tenir un resultat ben exposat. El sensor situa l’escena com si tingués un valor de lluminositat corresponent a la zona V, les zones d’ombres estarà situades a les zones baixes i les llums a les zones altes. Cap problema. Fotografia, en quant a l’exposició, perfecta. Ja hem acabat el taller d’avui?

No. Hi ha situacions un pèl més complexes i aquestes son les que m’interessaria treballar avui. No trobeu que esperar que la càmera, a partir de la lectura de la lluminositat mitjana, exposi correctament les zones d’ombres i llums al voltant de la zona mitja és demanar-li massa? Què vols dir?

Agafem aquesta fotografia del Pedraforca. L’he passat a blanc i negre perquè n’intuïu millor la lluminositat ja que la percepció que els ‘colors’ ens donen en quant a lluminositat pot ser una mica enganyosa:

Treballem les zones. De la visió de l’escena en veiem zones de lluminositat diferent, des dels núvols blancs que reflecteixen una alta lluminositat, al bosc del peu de la muntanya que es troba a l’ombra i reflecteix poca lluminositat. Fem el següent experiment:

Mesurem primer, amb el mètode puntual, el valor d’exposició EV dels núvols, el resultat a velocitat constant de 1/250 ha estat d’una apertura de f22, per la fórmula del càlcul de valors EV a aquesta combinació li correspon un valor EV=17.

Repetim la mesura de la zona del bosc, ara la el fotòmetre ens suggereix una apertura f2,8, és lògic, la zona és més fosca i ens diu que obrim més el diafragma, en aquest cas el valor d’exposició és EV=11.

Primera conclusió: Entre les dues àrees de l’escena mesurades hi ha una diferència de +6 EV, o el que és el mateix, de 6 passos o diafragmes.

Segona conclusió: On volem situar aquestes zones a la fotografia final? Fàcil. Si situem els núvols a la zona VIII caldrà sobre-exposar a la lectura d’aquella zona (1/250, f22) 3 passos (la distància de la zona V a la VIII) i ara bé lo bo, com que el bosc està separat 6 passos aquest quedarà emmarcat automàticament a la zona II de la taula d’Adams. Ens està bé?

Si aquest procés ja ens està bé, vull dir, que si les àrees de l’escena real queden situades correctament a les zones d’Adams voldrà dir que la nostra càmera té un rang dinàmic que ha estat capaç de captar el rang dinàmic de l’escena. Problema resolt. En el cas de dalt, ens està bé que el bosc quedi situat automàticament a la zona II? No, imagina que el volem més clar, a la zona III. Sobre-exposem 1 pas i problema resolt. Ara sí que hem acabat, no?

No. A més acabes de cometre un error molt greu que deixarem que els nostres lectors el descobreixin per ells sols.. No sempre el resultat final de l’exposició és satisfactori. No sempre les llums i les ombres estan situades a la fotografia final a les zones correctes. No sempre la nostra càmera pot resoldre el problema de que la separació entre lluminositats a l’escena quedi correctament a la fotografia final. No sempre la sub o sobre-exposició és la solució per tenir una correcta exposició…

Aquí entra el concepte de contrast. Recordareu que el contrast el podem definir com la diferència en valors d’exposició EV de zones diferents de la fotografia. Hi ha dues situacions complexes de resoldre:

Escenes de baix contrast

Hi ha situacions, en dies núvols, sense ombres o amb boira, on les fotografies resultants tenen un baix contrast. Dit d’una altra manera, l’histograma és estret i la diferència d’EV entre les zones d’ombres i llums és baixa.

Si repetim el nostre experiment en aquesta escena de l’esquerra, on he intentat representar la mateixa situació però en un dia de baix contrast, veureu que la diferència d’apertures que el fotòmetre ens proposa entre les zones mesurades 1 i 2 estan separades únicament 4 passos. O 4 zones ja que si previsualitzem el bosc a la zona II, per obtenir-ne detall, automàticament els núvols es situen a la zona VI, clarament insuficient, els núvols surten massa grisos i han perdut la força de la lluminositat que tenien a l’escena real… Sí, una fotografia massa fosca… La foto no és que surti fosca, ja que el bosc (2) està ben situat, però el recorregut, en lluminositat, fins a la zona de màxima lluminositat, els núvols (1), és molt baix. El resultat és una fotografia poc contrastada, el rang dinàmic de l’escena és baix. Veureu com podem augmentar el rang dinàmic a la nostra fotografia una mica més endavant…

Escenes d’alt contrast.

En canvi en aquest cas la visió del Pedraforca que tenia era clara, amb sol, amb ombres fosques provocades per la ‘llum dura’ del sol. La diferència de valors EV és molt alta. Aquestes situacions son força més comuns, es tracta d’escenes d’alt rang dinàmic que la nostra càmera no pot captar.

Efectivament si repetim l’experiment trobem en aquest cas de la diferència entre les apertures proposades de la lectura puntual de les zones 1 i 2 és ara de 7 passos. Ara, la diferència de valors EV entre les dues zones mesurades és de 7 zones. Bé, vull assegurar que els núvols no em surten cremats, enganxats a la dreta de l’histograma, i vull captar-ne la seva textura… els situo a la zona VII, ja tinc resolt el problema de les llums, però automàticament les ombres em queden situades 7 passos per sota, és a dir a la zona I. Clarament massa fosc ! El resultat és una fotografia excessivament contrastada on s’ha perdut tot el detall de la zona de les ombres.. només veiem una gran taca negra… En aquest cas el rang dinàmic de la càmera és més baix que el rang dinàmic de l’escena o ‘el rang dinàmic de la càmera no pot representar correctament l’alt rang dinàmic de l’escena‘ (taller 26)

Interessant, la veritat, però no veig com ho podem resoldre. La solució no passa per sub o sobre-exposar ja que sub-exposant se’ns mouen totes les zones cap a l’esquerra i sobre-exposant totes cap a la dreta. La sub o sobre-exposició afecta a tota la fotografia i el nostre problema és resoldre la lluminositat de certes zones de la fotografia. Ara ho entenc ! La solució la va trobar Adams en el procés de revelat. La seva màxima de ‘Expose for the shadows; develop for the highlights‘ vol dir que exposant correctament les ombres en el moment de fer la fotografia i situant correctament les llums en el moment de revelat es pot obtenir extraordinaris contrastos a les fotografies (en aquest link podeu veure una de les famoses fotografies d’Ansel Adams). Això s’aconsegueix jugant amb el temps de revelat o positivat del negatiu, un sobre-revelat augmenta els contrastos mentre que un sub-revelat aplana la fotografia.

Mestre, però nosaltres no revelem.. Sí home, per nosaltres el procés de revelat el podem fer amb els programes de retoc digital. Però els sensors no responen a la llum com les pel·lícules a la fotografia analògica, és més el seu comportament suggereix una interpretació diferent de l’expressió d’Adams:

Aquesta expressió és possiblement un dels millors consells que se’ns pugui donar en fotografia, personalment m’ha costat moltes hores de pràctica però finalment he pogut obtenir fotografies aparentment impossibles utilitzant aquesta tècnica.

Els sensors, a diferència de les pel·lícules tenen un comportament lineal. Els recipients o ‘pixels’ donaran un valor de lluminositat depenent dels fotons que emmagatzemen, si en reben el doble aquell pixel donarà una informació de lluminositat doble. Això és un dels grans problemes de la fotografia digital, el desbordament dels pixels o efecte pel qual ja no poden emmagatzemar més informació perquè han arribat al màxim provoca molt sovint una saturació de pixels amb valor màxim de lluminositat 255, o el que és el mateix, veurem zones ‘cremades’, completament ‘blanques’ a la fotografia i sense textura i això cal evitar-ho protegint aquestes zones  amb una exposició correcta. Per això la prioritat en el moment de fer la fotografia es protegir les llums de la saturació, encara que les ombres no surtin a la seva zona correcta ja les situarem correctament amb l’edició digital. Aquest procés de tractament de les ombres en els programes d’edició digital el tractarem més endavant.

Tant a les dues situacions d’alt i baix contrast de les fotografies del Pedraforca com la que veieu a dalt de Nova York la solució passa pel revelat digital, és a dir l’ús de programes que simulin el procés de revelat. El nostre ull és capaç d’acondicionar-se ràpidament a situacions de lluminositat molt diferent (foto de l’esquerra) però no així el sensor que ens regala la fotografia central.. sí fosca, no sis-plau no diguis ‘fosca’ perquè no ho és… és un fotografia molt contrastada amb zones incorrectament exposades, si fos fosca augmentant l’exposició resoldríem el problema de la zona verda de la zona baixa de la fotografia i pots veure amb la fotografia de la dreta que arreglem la zona verda però desgraciem la resta… sí, perdona…

La solució la trobeu en programes com iPhoto, Photoshop o LightZone.. tots ells son capaços de modificar la lluminositat selectivament. El més senzill, el iPhoto, utilitza l’expressió digital d’Adams, i proposa, davant una fotografia amb les llums correctament exposades, l’augment selectiu de la lluminositat de les ombres (opció ‘sombras‘). Photoshop té la mateixa opció ‘Sombras y luces‘ però incorpora també l’opció ‘Curvas‘ que permet aquesta modificació selectiva però al llarg de tot l’histograma. Finalment, em quedo amb LightZone, que és com si l’hagués dissenyat el mateix Adams, amb opcions interessants de modificació zona a zona. Els resultats, si cliqueu la imatge de dalt, els podeu veure clarament, essent aquest darrer programa el que m’ha donat millors resultats.

També hi podeu trobar en tots aquests programes l’opció ‘contrast‘. Compte, aquesta opció eixampla o encongeix tot l’histograma i per tant no tracta les zones de forma selectiva sinó simplement dona més o menys contrast global a la fotografia. Va bé per, a vegades, resoldre situacions com la primera fotografia poc contrastada del Pedraforca però en general s’obtindria millors resultats usant el mètode digital d’Adams:

El mètode d’Adams a la fotografia digital

Podem aplicar l’expressió ‘digital’ d’Adams tant a les càmeres reflex com a les compactes que disposin de mètode de medició puntual i capacitat de sub o sobre exposar.

1. Previsualitzem. Visualitzem la zona de ‘llums’ de l’escena que volem que surti correctament exposada. Situem-la mentalment a la taula de les zones d’Adams i calculem la distància d’aquesta zona a la zona V.

2. Mesurem. Fem una medició puntual d’aquesta zona.

3. Sobre-exposem. La distància a la zona V calculada al punt 1 és el nombre de passos a sobre exposar. Així assegurem la correcta exposició de les llums.

4. Observem. Passem la nostra fotografia a l’ordinador i observem-la. Les llums han d’estar al lloc correcte ja que és el que hem procurat fer bé en el moment de fer la fotografia, però i les ombres? Si no estan correctament situades aleshores obrim el nostre programa preferit de retoc digital.

5. Revelem. Obrim el nostre programa de retoc i modifiquem les ‘ombres’ donant la lluminositat que creiem correcta deixant exactament les llums com estan.

Voilà !

A la majoria de situacions ens podem saltar els passos del 1 al 3 i simplement fer la foto usant el mètode de medició normal (el de mitjana o ponderat) i si al pas 4 veiem el resultat com el de la foto de l’esquerra simplement retoquem-la amb els programes d’edició digital per donar més èmfasi a les ‘ombres’ i podrem obtenir resultats com el de la dreta.

Hi ha un tipus de fotografia, els contrallums, que es possible que aquest mètode no funcioni. El rang dinàmic pot ser tan alt que fixant les llums en el moment de l’exposició pot situar al subjecte en una zona tan baixa que després no sigui possible, ni revelant les ombres, recuperar la lluminositat del subjecte. D’aquest tema ja en parlarem properament…

Hi ha una variació d’aquest mètode que es diu ‘Dretitzar l’histograma‘, el nom em posa una mica nerviós… Es tracta de seguir mètode d’Adams però exposant les llums al límit, és a dir seguint els passos 1-3 de dalt o simplement fent una medició normal, no puntual, sobre-exposant fins el límit que no hi hagi desbordament de pixels, és a dir sense ‘cremar’ la zona de llums, dit d’una altra manera, fent que l’histograma acabi tocant l’extrem dret del quadre. (ja sabeu que el desbordament de pixels a la dreta és irrecuperable !)

Això ho podem aconseguir a la majoria de les digitals visualitzant l’histograma una vegada fem la fotografia i comprovar si queda encara espai per enganxar-lo a la dreta, sempre procurant que no hi hagi desbordament de pixels (zones cremades). Simplement repetim la fotografia amb successives sobre-exposicions fins aconseguir un histograma enganxat a la dreta. A l’exemple veieu l’efecte de desbordament dels pixels.

En el pas 5, el que tindrem és una fotografia amb un histograma desplaçat a la dreta, és a dir, una fotografia sobre-exposada al límit. Es tracta ara d’utilitzar les eines dels programes digitals de desplaçament de l’histograma que ens proporcionen tots aquests programes per moure l’histograma cap a l’esquerra, aprofitant a resituar les ombres al seu lloc. Estem en el fons creant un histograma perfecte en quant a la distribució de tonalitats. El resultat d’aquest desplaçament a l’esquerra dona millor resultat final des d’una foto amb l’histograma enganxat a la dreta.

Aquest mètode és el que dona millor detall a les fotografies, menys soroll digital i més qualitat per ser manipulat pels programes de retoc digital.

Les causes es troben de nou a la naturalesa del sensor.

Aquest ja sabem que està format per pixels, o contenidors de fotons, que passen informació de la lluminositat captada a partir de la càrrega de fotons que han rebut. És un problema senzill de capacitats.

Els sensors tenen un rang dinàmic que està sobre els 6-8 passos, o el que és el mateix, els pixels distribuïts a l’histograma capten una diferència màxima de 6-8 EV. Imaginem, per simplificar-ho, que el nostre sensor pot captar 6 zones o passos de diafragma (cada zona representa el doble de lluminositat que l’anterior o dit d’una altra manera el doble de tons que emmagatzema), això significa que amb 6 passos de diafragma els pixels s’omplen totalment, és a dir, contenen el màxim d’informació. Si un sensor de rang 6EV rep una lluminositat màxima de 5EV el seu histograma arribarà només a la 5à zona.. si només rep 1 EV només omplirà la primera zona.

Això vol dir que de les 6 zones que el sensor capta, la de més lluminositat , la de la dreta, conté la meitat de tons disponibles, una quarta part la següent i així successivament, arribant a la zona més baixa que només té una 1/64 part dels tons disponibles. Desplaçant l’histograma a la dreta en el moment de fer la fotografia no desperdiciem les zones que poden contenir més tons, que son les de llums altes (moltes càmeres tenen l’opció de veure, després de fer la foto, el seu histograma distribuït en zones, a la dreta el cas de la Nikon D80)

Si feu la prova d’una foto sub-exposada a l’esquerra i la mateixa sobre-exposada a la dreta i totes dues les corregiu amb un programa de retoc veureu que la originalment sobre-exposada dona millors detalls al resultat final, simplement contenia molta més informació que la sub-exposada !

No tingueu por en sobre-exposar, si no heu saturat les llums podreu tornar l’histograma a la seva posició correcta amb els vostres programes de retoc. Una foto sub-exposada amb zones ‘negres’ en lloc d’ombres serà complexe situar-les a la seva lluminositat correcta sense evitar el soroll digital.

Tot el que hem comentat serveix bàsicament pels formats RAW ja que si diparem amb JPG hi ha una conversió interna a la càmera que pot fer que aquesta manipulació de l’histograma amb els programes de retoc no dongui els millors resultats. Podeu obtenir les millors fotografies disparant en RAW, sobre-exposant a la dreta i movent l’histograma a l’esquerra amb els programes de retoc.

Bé amics, espero que no us hagi avorrit massa avui i especialment el taller d’avui necessita pràctica, molta pràctica…

Teniu els exercicis llestos al nostre taller de flickr:

flickr

Bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’


Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Anuncis