Taller de fotografia (44)

Surto un moment.. ara torno… Què dius? Ara que justament comencem el taller? Per això…

Ja sé que molts de vosaltres no voleu veure a l’Adams ni en pintura, però cal reconèixer que les seves teories ens han ajudat molt a millorar la lluminositat final a les nostres fotografies a partir de les tècniques d’exposició i revelat.. Què me’n dius de les fotos que han penjat els teus amics als darrers articles? Doncs que son francament bones però podrien ser més bones encara si en alguns casos haguessin treballat el revelat digital… Què vols dir? Doncs que amb petites correccions amb els programes de retoc digital haguessin pogut corregir propietats bàsiques com l’exposició i el contrast…

Taller de fotografia (44): El laboratori digital (1): La brillantor, el contrast i els nivells.

Som encara una mica reticents a completar el procés fotogràfic amb el revelat digital, en part és normal ja que  moltes de les opcions que venen en els programes de retoc no les acabem d’entendre i acabem tocant tot el que podem per apropar-nos al resultat que volem.. I no es fa així? Doncs no, hem tardat 44 capítols en començar a introduir seriosament les tècniques de revelat digital, havíem d’entendre primer les tècniques bàsiques i clàssiques de la fotografia per començar a manipular-la en aquest darrer procés. Sense el procés de revelat digital esteu en mans de Mr Xip i ja hem vist que no sempre hi toca prou… El símil l’hem d’anar a buscar a la fotografia analògica, quan entregàvem el carret a la tenda i hores després anàvem a buscar els resultats.. sí a vegades sortien molt mal revelades.. Exactament, no us hagués agradat estar al costat de la màquina que revelava per anar dient.. ‘no,. una mica més fosca.. ara amb una mica més de contrast…’  I tant ! Doncs exactament aquesta és el gran avantatge de la fotografia digital, que nosaltres som els protagonistes fins i tot en el procés de revelat.

Avui començarem per les dues propietats bàsiques que podem retocar en el procés de revelat digital: l’exposició (o brillantor) i el contrast.

L’exposició: N’hem parlat molt d’aquest tema. El valor d’exposició EV que ens proporciona el fotòmetre marcarà, a partir dels valors d’apertura, velocitat i sensibilitat, l’exposició final que veiem a la fotografia. Recordeu que l’histograma era la representació de la fotografia distribuïda pels valors de lluminositat, des del 0 (negre) a 255 (blanc), on l’alçada de la corba venia a representar el nombre de pixels per cada to.

Sobre-exposar significa, en termes de l’histograma, a ‘moure’ tot l’histograma, en bloc, cap a la dreta. Dit amb altres paraules, assignem a cada píxel un valor de lluminositat més alt que el que té a l’original. Sub-exposar serà simplement agafar tot l’histograma i moure’l cap a l’esquerra.

Ja sabem que quan els extrems de l’histograma toquen les parets de la dreta hi ha una saturació, un embús, els píxels s’acumulen a la dreta i és quan tenim el maleit efecte que ens dona zones cremades, blanques, sense textura a la fotografia. El mateix passaria si fem enganxem l’histograma a l’esquerra, les zones ‘negres’, completament fosques i sense textura apareixerien a la fotografia. Veiem-ho clarament amb aquests exemples de la dreta i comenceu a relacionar l’efecte de moure l’histograma amb el resultat que veieu a la fotografia (feu clic si els voleu veure millor).

 

El contrast: També n’hem parlat molt. Ara, agafarem la interpretació que en fem del contrast quan observem l’histograma: El contrast és la mesura de l’amplada de l’histograma, és a dir el rang de tons que queden representats a la fotografia:

Al gràfic de l’esquerra en veieu els efectes d’augmentar el contrast. Ho veus? Sí home, tranquil… En el primer cas simplement he eixamplat l’histograma, és a dir hem augmentat el rang dinàmic de la fotografia, ara els extrems que delimiten el contrast estan més separats. Al de sota de l’esquerra, l’efecte de reduir el contrast, hem estretit l’histograma o hem reduït en rang dinàmic de la fotografia, el resultat serà una fotografia més plana, sense massa contrast.

En aquest darrer cas podeu veure com els extrems de l’histograma estan més junts, la fotografia es mouria en un rang de tons més baix, a la zona de mitjos. Veiem-ho amb aquests exemples de la dreta i a l’igual que en  el cas anterior relacioneu l’efecte de modificar l’histograma amb el resultat obtingut a la fotografia (feu clic si els voleu veure millor).

En els dos casos estem canviant la forma de l’histograma o el que és el mateix el seu rang tonal (zona de tons que ocupa).

Doncs ara que entenem bé el que signifiquen els paràmetres de ‘exposició’ i ‘contrast’ ja podem modificar-los en els programes de retoc. Ara ‘tocarem’ aquests paràmetres amb coneixement de causa…

Hem parlat d’alguns programes de retoc, però ha estat el nostre amic JC qui m’ha fet veure la necessitat d’introduir-vos un excel·lent programa, comparable amb funcionalitats al Photoshop i que a sobre és programari lliure: El Gimp.

El Gimp és un programa d’edició digital que processa les nostres fotografies amb possibilitats de canviar bona part dels paràmetres de lluminositat, de color o nitidesa fins deixar-les exactament (o gairebé) com les havíem pre-visualitzat en el moment de fer la fotografia.

Us el podeu baixar tranquil·lament de la pàgina de gimp-es, concretament la darrera versió que publica, en el moment d’escriure aquest article, és la 2.6.1, els usuaris de mac teniu el link a la part superior de la pàgina, però ja us el passo directament aquí.

Si el voleu fer servir en català o en uzbek, si us fa més gràcia, simplement heu d’anar: els usuaris de windows: Panel de control > Opciones regionales y de idioma> Opciones regionales y Avanzado > Català, els de mac a Preferencias del Sistema> Internacional > Idioma > Català i automàticament la propera vegada que obriu el gimp ja us sortirà en català.

 

Amb aquest programa ja estem en disposició de fer un recull de les eines que hem anat recomanant, distribuïdes per plataformes i amb les capacitats de retoc o addicionalment d’emmagatzemar àlbums o col·leccions.

Per les funcions bàsiques que anirem treballant en aquest i propers tallers la nostra referència serà el gimp i el iPhoto, aquest darrer no té ni de bon tros les capacitats del gimp però té els paràmetres bàsics i a més amb les capacitats d’àlbum. El passar les fotos i retocar-les una a una és extremadament senzill i ràpid.

A la zona de ‘programes de pagament’ trobem al Photoshop (sigui el germà gran o el Elements, que és més senzillet i sobretot més barat). Tot el que us ensenyi amb el gimp és pràcticament calcat al Photoshop, així els que vulgueu continuar fent servir aquest programa de pagament podreu fer-ho seguint el que comentem al nostre taller. He afegit el LigthZone, que ja n’hem parlat més d’una vegada i que me’l reservaria per dos casos molt concrets: la fotografia en blanc i negre i el treball amb les zones de lluminositat. (al taller 34 en fèiem la seva presentació). Les dues bèsties son el Aperture (Apple) i El LightRoom (Adobe), d’aquests ja en parlarem algun dia..

Estem ja preparats?

Doncs obrim el gimp o el iPhoto i treballem avui les propietats de ‘brillantor’ (exposició) i ‘contrast’…

En els dos casos, aquestes son opcions ja preconfigurades i simplement ens trobarem amb un panell on lliscant la pestanya a dreta i esquerra podrem canviar els valors d’exposició i contrast. És tremendament senzill però cal saber com aquesta opció predeterminada modifica l’histograma.

A la majoria de les nostres fotografies, per no dir a totes, simplement amb una lleugera modificació d’aquests paràmetres ja en tindríem prou per quedar satisfets. En el fons la modificació de l’exposició l’haguéssim pogut fer en el moment de fer la fotografia, per lo que realment ningú sabrà si heu modificat o no aquest paràmetre amb un programa de retoc. En canvi la modificació del contrast és artificial, estem canviant la fotografia a un contrast que realment no existia a l’escena, ja fos per la llum, el dia que feia o altres condicions que provocaven un rang dinàmic diferent del que volem obtenir a la nostra còpia final. Compte per tant amb modificacions excessives del contrast.

Jo us recomanaria, al estar davant de la foto que acabeu de passar de la càmera, que penséssiu què voleu fer abans de començar a jugar amb aquests dos paràmetres, és més, us demanaria que estudiéssiu el seu histograma i penséssiu bé quina modificació li voleu fer. Normalment amb petites modificacions ja en hi ha prou. No sigueu exagerats.

És una mica feixuc fer servir el gimp per anar obrint fotografia a fotografia per modificar la brillantor o el contrast, aquesta és la gran avantatge del iphoto, que permet una passada ràpida per totes les fotos del carret i modificar ràpidament algun d’aquests paràmetres. Si teniu algun programa que us presenta el carret que acabeu de tirar i us permet una ràpida manipulació d’aquests paràmetres feu-lo servir i deixeu el gimp per casos més complexes.

Mira, ha estat bé l taller d’avui, senzillet i de consolidació de conceptes.. Bé, anem-nos acomiadant fins el proper dilluns… Ja, però és que no hem acabat encara…

A partir d’avui anirem tractant de tant en tant alguna funció nova del gimp o del photoshop, així per Nadal serem ja experts en aquests programes de retoc.

Els Nivells

Els nivells son la primera de les propietats avançades del programes d’edició digital que treballarem avui. Tenen la capacitat de modificar la brillantor, contrast i el rang o distància tonal que va des de les zones més clares a les més fosques. Veritablement els ‘nivells’ treballen directament sobre l’histograma podent-lo moure en bloc o parcialment, just el que dèiem al taller d’avui corresponia a les propietats de brillantor i contrast.

A gimp teniu aquesta propietat sota la pestanya de ‘Colors>Nivells de colors…’ i a Photoshop sota ‘Imatge>Ajustaments>Nivells’:

Si obrim aquesta funció a gimp, amb una  foto carregada, veurem un esquema com el de dalt. No us espanteu, és molt senzill.

El primer que veieu és l’histograma, els nivells d’entrada i els de sortida. El funcionament és senzill, als Nivells d’entrada escollirem el rang de píxels que agafem de la foto original i als Nivells de sortida com volem que quedin representats a la foto final. Us he posat uns números a cada cosa que us vull explicar.

Als Nivells d’entrada hi veieu l’histograma representat des del nivell 0 (negre) al 255 (blanc) i tres marcadors, 1, 2 i 3, que corresponen als nivells d’entrada mínim, màxim i mig. L’1 representa el límit del negre, també anomenat ‘Punt negre’ o ‘Black point’, el 2 el corresponent als mitjos tons (la famosa zona V), és el ‘Punt mig’ o ‘Midtone’, i el 3 el límit del blanc o ‘Punt blanc’ o ‘White point’. Aquests tres marcadors els podem moure, com si estiguéssim editant una cançó dient on comença i on acaba, i immediatament veureu l’efecte sobre la fotografia, és més jo us recomano que tingueu la pestanya ‘histograma’ oberta (Finestres>Diàlegs encastables>Histograma) i en veureu l’histograma original i el modificat. Aquests tres marcadors son els que ens bàsicament ens proporcionaran un augment del contrast.

Aquests marcadors 1,2 i 3 limiten el tros d’histograma que vull representar, movent el 1 i el 3 puc retallar l’histograma original, que té l’efecte com si l’estigués movent. Per exemple, si movem l’1 a la dreta és com si ‘talléssim’ de l’histograma original tot aquest tros, dient-li a l’histograma que el nou ‘punt negre’ està en un lloc que abans ocupava un gris fosc, en altres paraules, estic movent l’histograma a l’esquerra. Al gràfic de sota veieu gràficament els efectes sobre l’histograma al moure els marcadors 1 i 3.

Als Nivells de sortida hi veiem els marcadors 4 i 5, corresponen als nivells de sortida, mínim i màxim (ací no hi ha marcador de mitjos) i son també senzills, movent aquests marcadors esteu dient en quin rang de tons voleu tenir la foto final. Son els que marquen el nivell d’exposició, si bé quan movem tots dos marcadors cap al centre estaríem restringint el rang de tons i per tant traient contrast a la fotografia. Al gràfic de sota veieu gràficament els efectes sobre l’histograma al moure els marcadors 5, el 4 o tots dos a la vegada:

 

Us recomano que aneu pas a pas. Modifiqueu-ne un a un i mireu l’efecte a la fotografia i a l’histograma final. Com a truc veieu que els marcadors d’entrada (1,2 i 3) mouen l’histograma en direcció contraria als marcadors, mentre que els de sortida (4 i 5) ho fan en la mateixa direcció.

I finalment el 6 i el 7 no us els explicaré ara, però segur que fareu clic per tafanejar…

Entendre l’efecte de moure els marcadors dels nivells d’entrada 1,2 i 3 i els de sortida 4 i 5 ja heu vist que és força intuïtiu. Com ajut sempre podeu tornar a Colors>Brillantor-contrast i manipular aquests comandaments preconfigurats, premeu ‘Edita aquestes opcions com a nivells’ per veure’n l’efecte de les variacions d’exposició i contrast en el nivells. Sols arribareu a aprendre el seu funcionament.

 

Doncs som-hi. Amb aquests comandaments podem modificar l’histograma més o menys a plaer, movem-lo, estretim-lo, eixamplem-lo, estretim la zona d’ombres únicament, movem les llums únicament… és divertit. Però anem per feina i intentem avui la manipulació únicament de la brillantor i el contrast:

(us deixo fer clic a la imatge perquè la veieu ampliada i així veure el dibuix més clar)

Heu vist què fàcil ha estat treballar amb la foto del paisatge? Què hem fet? (us explico punt per punt)

(1) He mogut el marcador del punt negre a la dreta (és com dir-li que l’histograma comença en aquest punt o dit d’una altra manera, he enganxat l’histograma a l’esquerra). El que volia aconseguir era contrastar una mica la foto augmentant les ombres.

(2) He mogut el marcador del punt blanc a l’esquerra (és com dir-li que l’histograma acaba en aquest punt o dit d’una altra manera, he enganxat l’histograma a la dreta). El que volia aconseguir era moure la zona de llums a la dreta i així, juntament amb el pas (1) augmentar el contrast. (1) + (2)= augment de contrast.

(3) El resultat no em satisfà del tot, els tons mitjos surten massa foscos. El que faig és moure la zona V cap a l’esquerra, per tant ara tinc més mitjos per sobre del punt mig, estic augmentant la lluminositat dels mitjos, o el que és el mateix, movent la zona de mitjos a la dreta. Estic sobre-exposant els tons mitjos. (tots els efectes els veieu al quadre de l’esquerra).

(4) Per acabar. Tot plegat em surt un pèl fosc, així que augmento l’exposició, això ho aconsegueixo movent el marcador (4) a la dreta i així el rang tonal ara no conté la petita porció de zona fosca que he deixat fora.

El resultat?

Potser em faig una mica pesat en repetir-vos una i altra vegada que els millors resultats els obtindreu amb fotos en format RAW que podeu obrir directament amb el gimp, Photoshop o iPhoto. Sí, una mica pesat sí que ets…

 

 

Si els ‘nivells’ acaben fent el que feien els comandaments pre-configurats de ‘brillantor i contrast’ perquè ens compliquem tant la vida? No home, amb els ‘nivells’ es pot manipular l’histograma de manera més precisa i de forma independent a les ombres-mitjos-llums. De fet l’exercici d’aquesta setmana de flickr serà treballar selectivament una zona que no podríeu resoldre únicament amb els comandaments pre-configurats de brillantor o exposició i contrast. Ja tremolo…

Ja teniu nova joguina. Però sis-plau, intenteu entendre en tot moment el que esteu fent. Teniu els exercicis llestos al nostre taller de flickr:

flickr

 

Bona setmana i Bona Castanyada ! Fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’


Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Anuncis