Disc de la setmana: Stefano diBattista “A prima vista”

Després una setmana força atrafegada, on algú que té la pell molt prima, no ha sabut entendre que aquestes recomanacions simplement son una forma  de compartir experiències amb vosaltres, per molt que en un moment molt puntual he utilitzat un tros de text alie, sense cap anim de fer-ho meu. Només puc dir que mentre tingui un disc que pugui posar al abast de tothom així ho continuaré fent.

Després d’unes setmanes transitant entre el folk, blues, vocalistes…, desfaig camí i torno amb el meu Jazz, jazz contemporani i un dels músics més rellevants d’Itàlia el saxofonista Stefano Di Battista en quintet.

Di Battista útiliza amb mestratge la família dels saxos des de l’alt al soprano, en aquest àlbum A prima vista” ens mostra que la seva música és molt oberta, al llarg dels seus dotze temes va saltant entre períodes i estils, des del Be bop, melodies de les orquestres ellingtonianas, Jazz-rock, per a acabar amb el Lush Life de Strayhorn.

Va néixer a Roma (1969), va començar a tocar el saxòfon als tretze anys, va ser llavors quan va descobrir el jazz i resta enamorat del to àcid de Art Pepper, i va voler ser com ell, així va néixer la seva passió pel Jazz.

Artista

Stefano di Battista

Àlbum A prima vista
Cançó que escoltes Ne’ll acqua

Poc temps després va conèixer al que seria el seu mestre el saxofonista alt Maximo Urbani, que li va ensenyar la energia, la generositat i els aspectes psicològics i espirituals de la música. De la mà de Jean Pierre Como es va traslladar a Paris, la seva carrera estava en un punt decisiu i les seves col·laboracions amb Jimmy Cobbs, Nat Adderley o el mateix Petruchiani que li va demanar que s’unís al seu sextet.

Blue Note com sempre atenta als nous talents li fitxa i treu el seu primer disc “Volare” (1997) i a la tardor de 1998 surt el disc recomanat avui “A primera vista” amb la seu incomparable quintet; Flavio Boltro (tp), Eric Legnini (p), Rosario Bonaccorso (cb), Benjamin Hecnocq (b), realment un àlbum que infon respecte i admiració.

Li van seguir altres molt bons discos, amb Jackie Terrasson, Elvin Jones (bateria de John Coltrane) i en l’actualitat és una de les apostes més segures del panorama del jazz actual.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

Anuncis