Buscant maçons amb nom propi (11)

Aquelles altres exhumacions…

És  23 d’agost de 1941, un dissabte al matí, Sant Feliu de Llobregat es prepara per homenatjar catorze dels assassinats durant el període de la Guerra Civil. Ara fa cinc anys que els van trobar morts, vora la carretera de Castellbisbal. Els van matar patrulles de milicians incontrolats, en el clima revolucionari dels primers mesos de guerra. Possiblement, amb la connivència de part del Comitè de Milícies Antifeixistes.

Fa temps que les famílies fan gestions perquè les despulles dels seus es portin des del cementiri de Terrassa, on es troben, fins al de Sant Feliu. Desitgen tenir-los a prop. També volen un homenatge públic que reconegui l’aportació dels “màrtirs”  al triomf dels vencedors. Les autoritats porten mesos preparant l’acte. Ha calgut recollir diners per exhumar les víctimes, per homenatjar-les i per construir el nou mausoleu on les enterraran.

Tot comença a les 9:15 hores, a l’avinguda del Caudillo, davant la fàbrica de l’Aluminio Hispano Suiza. Allà es fa la recepció dels taüts que arriben des de Terrassa, per la Carretera; els homes els carreguen a coll i comença la desfilada. La comitiva intenta seguir l’últim recorregut que van fer els catorze santfeliuencs abans de perdre la vida.

Prenen el carrer de Joan Batllori, passen davant de l’edifici de la presó, des de on van sortir, després segueixen pel carrer de la Rectoria i arriben a la plaça de la Vila, recentment rebatejada amb el nom de plaça de los Mártires.

Entre la comitiva hi ha set capellans per oficiar la missa de funerals, els acompanyen set escolans que porten espalmatòries, el sant Crist i l’encenser. Després, avancen els familiars que porten els fèretres escoltats per homes armats amb mosquetons. Tots porten les camisses blaves de la Falange i les boines vermelles dels tradicionalistes. Darrera van les autoritats:  l’Alcalde, el Cap local de la Falange, vestits d’igual manera,  el Cap Provincial de la Falange, amb l’uniforme blanc, i el Governador Civil. Al pas dels fèretres, tots aixequen el braç i criden “presentes”.

Arriben a l’Església, i després dels oficis de funeral, Lluís Brugarolas, el rector, i  Enric Sarradell, un conegut publicista tradicionalista d’aleshores, pronuncien unes paraules destinades al públic que hi ha a la plaça.
El recordatori mostra l’esperit que impregna l’acte:

Després, tots es dirigeixen al cementiri, on la brigada municipal, sota la direcció de l’arquitecte municipal i l’organització del capatàs, ha col·laborat en la construcció d’un panteó. Tot està llest per donar l’estatge definitiu a les víctimes.
Però, encara no està tot pagat. Són temps de pobresa. Cal abonar el compte dels músics,  del marbrista, les factures del fotògraf, les despeses dels escolans i dels capellans, de la cera… També s’ha de pagar al Bar Molins, el de la Carretera, els àpats dels periodistes que han vingut expressament a Sant Feliu amb motiu de l’acte. L’Ajuntament es fa càrrec de les despeses i per això fa un subscripció “voluntària”. Hi participen empreses i santfeliuencs. En total es fan 69 donacions. Alguns ciutadans reben cartes on s’hi sol·licita la col·laboració. Uns quants, que s’han de fer perdonar el seu passat republicà, hi participen, requerits perquè ho facin, en tot cas, com a mínim, pressionats per les circumstàncies. Entre ells, Hilari Pàmpols, el fill de Josep Pàmpols, un antic mestre de l’Ateneu que ha hagut de deixar l’escola i que després patirà la presó, tot i que només pot lliurar 5 pessetes; altres en donen 25 pessetes, com Llorenç Sans, empresonat uns dies per haver estat membre del Comitè de Milícies Antifeixistes, en representació d’Acció Catalana; i Josep Gaspà Santos, l’Alcalde de Sant Feliu durant la Segona República,  pare de Tomàs Gaspà, membre del Comitè i després Alcalde durant una bona part del període de la Guerra Civil. Josep Gaspà va restar a Sant Feliu fins a la seva mort, no va marxar a l’exili, contràriament al seu fill Tomàs. Els republicans que es van quedar a la ciutat van patir una situació difícil, sinó van ser objecte de la repressió directa, hi van experimentar continues humiliacions.

Hi ha por a la repressió. També la té l’antic Venerable Mestre, el cap del triangle  Llibertat, ell no ha fugit a l’exili, ha restat a Sant Feliu. No sap si això tindrà conseqüències. No sap si algú té coneixement de la seva antiga pertinença a l’Orde. Recorda la mort de Joan Ferran, l’any anterior. Mentrestant, el seu fill acompanya la comitiva en el recorregut per la ciutat de Sant Feliu. És un dels sis escolans, un dels que porten les espalmatòries. Només té 13 anys.

Continuarà ….

Creative Commons License
La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.
Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.

Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

<<< Veure tota la serie

 

Anuncis