Alberto García-Alix

agaDes del dilluns vinc llegint a diverses edicions de premsa digitals el nom de García-Alix. Fins aquest mateix dilluns un perfecte desconegut però n’hi ha hagut prou fixar-me amb la seva passió per las motos i per la fotografia per deixar de llegir en diagonal i posar-me seriosament a conèixer aquest personatge.  A més, el dimarts passat algunes cadenes de televisió es feien ressò, tot esperant els resultats de les eleccions dels Estats Units, de la seva apertura al Reina Sofia de l’exposició ‘De donde no se vuelve‘. Tot plegat he pensat que vosaltres també l’hauríeu de conèixer…

Alberto García-Alix (León, 1956) és un dels fotògrafs més reconeguts de l’escena espanyola en els darrers anys. Premi Nacional de Fotografia al 1999, García-Alix ens conta la història recent de la vida espanyola a partir de fotografies en blanc i negre, de personatges, la majoria anònims, que va trobant en el seu camí. A la seva obra hi podem trobar reflectits els canvis socials i culturals dels darrers 30 anys, la movida madrilenya ha estat el punt de partida d’una obra que ara es pot veure al Museu Reina Sofia de Madrid.

La mostra ‘De donde no se vuelve‘ ofereix el “testimoni en primera persona” d’Alberto García-Alix fins el 16 de febrer de 2009. “El reto de hacer esta exposición fue la construcción de una narración visual“, “Las fotos ya estaban hechas, pero la creación de un hilo conductor me estimulaba porque me aportaba construir una nueva obra“, ens explica García-Alix.

aga2

Les més de 200 fotografies en diferents formats retraten el període de 1976 a 2008 i tenen como eix narratiu un text elaborat pel fotògraf i que és el guió d’un vídeo rodat a Pequin. “Es un país con una energía muy potente que me recordó mucho el Madrid del principio de los años ochenta“, comenta el fotògraf. “Hay mucha gente joven, el paisaje es nuevo y el país se está abriendo a las tendencias occidentales“…

aga3De donde no se vuelve es un viaje por el pasado y el presente de García-Alix. La organización de la muestra se basa en ciclos no cronológicos que pretenden que la comprensión del universo del fotógrafo emerja de la unión de todas las imágenes y no sólo de ellas en sí mismas. Las impresiones que resultan al contemplar las obras se mezclan con el testimonio en primera persona del autor, que narra con su propia voz la pieza audiovisual que da nombre a la muestra y que constituye el eje de la misma. El vídeo supone la exploración de su mundo personal a partir de secuencias grabadas en diversos viajes a China, donde decide perderse para contar su historia. El espectador se ve envuelto en un traslado al pasado del artista y un regreso a su presente. Las fotografías de García-Alix penetran en los aspectos menos mediáticos de la agitación cultural del Madrid de los ochenta, al tiempo que retratan su entorno más inmediato, amigos, personajes de la época, paisajes de su vida… En la actualidad, su perfeccionamiento del retrato y la composición se ha convertido en una herramienta que se vuelca hacia su interior y que manifiesta la evolución del artista hacia posturas más abstractas y poéticas. (font: http://www.museoreinasofia.es/museoreinasofia/live/exposiciones/actuales/garcia-alix.html)

García-Alix recorre diversos països i la seva obra apareix en publicacions com Vogue, British Journal of Photography o Vanity Fair. Destaquen els retrats en blanc i negre amb sèries dedicades a les motos, els presos, les estrelles del porno, els ionquis i els tatuatges. Va ser un dels protagonistes més destacats de la movida madrilenya. Amant de les motos i dels retrats, les seves càmeres Leica i Hasselblad han immortalitzat a importants artistes nacionals i internacionals. Harleys, Tatuatges, Música i la nit han estat les seves muses d’inspiració. (Extracte de: http://es.wikipedia.org/wiki/Alberto_Garc%C3%ADa-Alix).

No us perdeu el reportatge de ‘La 2’, especialment pels qui seguiu el ‘taller de fotografia’ aquest bon home ens dona tota una lliçó magistral:

(el vídeo és de prou alta qualitat com per veure’l a pantalla complerta, podeu activar-la clicant a la icona de baix de tot a la dreta, és el rectangle gris)

És molt possible que trobeu les fotografies de García-Alix transgressores i fins i tot per alguns de mal gust però no es pot negar que capten l’atenció de l’observador i això només s’aconsegueix amb una tècnica fotogràfica molt depurada, que el fa un dels grans fotògrafs dels nostres dies. Personalment li he descobert uns retrats excepcionals, un treball d’enquadrament, enfoc i contrast a l’abast de molt poca gent. Un artista.

Ja sabeu, si aneu per Madrid no us perdeu aquesta exposició. (Museu Reina Sofia / del 4 de novembre de 2008 al 16 de febrer de 2009 ).

Més informació: Publico, El PaísVídeo a Youtube

Anuncis