Buscant maçons amb nom propi (12)

maconeria121El Venerable Mestre

Si, el Venerable Mestre del triangle Llibertat de Sant Feliu de Llobregat era Vicenç Pelegrí Castells.

Però, què significa ser V.: M.: (Venerable Mestre en signes maçònics) i, sobretot, qui era Vicenç Pelegrí?

El Venerable Mestre és qui presideix la lògia o el triangle. El trien els seus membres per un període d’un any i té com a atribut un gran mall, símbol de l’autoritat suprema, tot i que el seu emblema més representatiu és el compàs. És el responsable de dirigir el treballs maçònics del triangle. En una tinguda (o sessió) basada en el ritus francès, el Venerable Mestre és l’últim que entra a la lògia perquè representa la transmissió iniciàtica. És l’únic que porta permanentment el cap cobert, la qual cosa, segons el sentit cabalístic del terme, significa simbòlicament una corona. Per a ser triat Venerable Mestre, cal haver assolit el grau tercer de la maçoneria, que és el de mestre. A la maçoneria aquest grau simbolitza la perfecció humana que s’aconsegueix per mitjà del desenvolupament personal i el triomf sobre les debilitats humanes.

D’acord amb la documentació que es conserva a l’Archivo de la Guerra Civil, a Salamanca, els membres del triangle santfeliuenc van renovar periòdicament el nomenament de Vicenç Peregrí com a màxim responsable de l’organització. Només en un escrit signa un altre germà com a Venerable Mestre, i ho fa de forma interina i en absència d’en Peregrí.

Bé, tornem-n’hi, qui era Vicenç Pelegrí?

maconeria124Vicenç Pelegrí va néixer a Sant Feliu de Llobregat el dia de Sant Joan de 1879. Entre els anys 1915 i 1925, va residir, juntament amb la seva família, al núm. 136 del carrer d’Àngel Guimerà – actual Joan Maragall- a la part més pròxima a Sant Just Desvern. A finals de la dècada dels vint, tots es van traslladar al número 36 bis del carrer de Josep Maria de Molina. Segons alguns padrons d’habitants, era mecànic de professió, però també hi consta com a fonedor del taller metal·lúrgic de Pere Fisas, l’any 1936. Sabem que l’any 1934 va marxar a treballar uns mesos a Tremp (Pallars Jussà). És molt possible que en Pelegrí patís personalment els efectes de la crisi econòmica derivada del crac de 1929. El que llavors es qualificava com a “atur forçós”.

maconeria125

Es va casar amb Francesca Valls i Sans (1884-?), amb qui va tenir quatre fills: Joaquim, Pere, Josep i Joan.

maconeria123

La seva opció política

Vicenç Pelegrí era un republicà pròxim a Nicolás Salmerón (1838-1908) i Emilio Castelar (1832-1899), polítics de la Primera República. Va ser de la Unió Republicana, un partit que va néixer el 1903 amb l’objectiu d’unificar els partits republicans d’aleshores. Alguns d’aquests republicans, partidaris inicialment d’un model unitari davant les tesis federalistes, van evolucionar cap els posicionaments del regionalisme moderat, ingressant a Solidaritat Catalana, l’any 1908. Nicolás Salmerón era proper als postulats filosòfics del Krausisme, un referent per als maçons de l’època.

L’any 1904, a Sant Feliu hi havia dos corrents republicans: el Centre Republicà Democràtic, presidit per Josep Baduell Padrosa, i el Centre Republicà Federal, presidit per Josep Gaspà Santos. Sembla que Vicenç Pelegrí pertanyia al primer corrent, tot i que no tenim constància documental sobre la seva pertinença, però el que si tenim contrastat, és que aquests republicans santfeliuencs eren, com ell, de la Unió Republicana.

maconeria126Segons ha estudiat Agustí G. Larios, en el seu capítol sobre la política santfeliuenca de 1900 a 1923 de l’obra col·lectiva Sant Feliu de Llobregat. Identitat i Història, a partir de la formació de Solidaritat Catalana, l’any 1906, una part important dels republicans santfeliuencs es van reorganitzar i es van integrar, ja des de 1907, a Solidaritat Catalana. Llavors es creà el Centre Republicà Democràtic Federal, presidit per Josep Gaspà Santos, d’orientació republicana autonomista. Aquests republicans serien els que després s’adheririen a Esquerra Republicana de Catalunya, amb motiu de la seva fundació,  l’any 1931.

Hi ha poca informació sobre les activitats polítiques de Vicenç Pelegrí. No va participar en les candidatures republicanes locals, ni abans de la Dictadura de Primo de Rivera, ni durant la Segona República. Però, tenim una dada interessant sobre la seva evolució  política. Sabem, per una fitxa que va fer l’historiador Llorenç Sans, que l’any 1932, Vicenç Pelegrí era de la Secció Comarcal del Baix Llobregat d’Esquerra Republicana de Catalunya, concretament era el delegat de Sant Feliu i Sant Joan Despí. Ho publica el diari  L’Humanitat, el 26 de març de 1932.

Continuarà…

Creative Commons License
La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.
Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.

Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

<<< Veure tota la serie

 

Advertisements