Disc de la Setmana:Ran Blake & Jeanne Lee “Free standards”

1193319694611Avui em permetré el luxe de recomanar-vos una raresa, un disc que si revisem les discogràfiques oficials dels dos músics, no el trobarem, estranyament.

Disc gravat a Stockholm l’any 1966 i que no va veure la llum en CD fins a més trenta anys després (1998) editat únicament a França, gairebé 75 minuts de durada, dels que m’atreviria a dir que pocs discs ofereixen una base intel·lectual com a aquest.
Estic parlant de “Free Standards” o “In Stockholm 1966”, del pianista Ran Blake i la vocalista Jeanne Lee, una pena el seu oblit perquè per a mi, crec sense exagerar, és una petita obra mestra.
Qui són aquests desconeguts músics? Com es pot catalogar la seva obra de “mestra”?;

dsc_02622

Artista

Ran Blake & Jeanne Lee

Àlbum Free Standards o In Stockholm 1966
Cançó que escoltes Corcobado

 

Ran Blake és un pianista més coneguts per seu dots de docència i les seves noves concepcions de la música que pels seus discs. Amb una manera molt particular de tocar el piano, creant una nova filosofia de l’instrument, que han arribat a qualificar-se com “descontructivista”. Se li té com un dels millors seguidors de les idees de Monk, d’allà la seva forma d’interpretar contundent i inconfundible, va ser també deixeble d’Oscar Peterson , Bill Evans…..
Amb una idea molt contemporània del jazz i a diferència de fusions més lleugeres, intenta unir la música clàssica amb el jazz, mantenint un altíssim nivell de qualitat (Tercera Corrinte).
Jeanne Lee, possiblement és la millor cantant free, amb un to profund no molt clar a l’estil de Nina Simone però amb una sensualitat capaç de donar significat a lletres mes simples, la seva veu, xiuxiueja, fraseja, i és swing.

El més interessant d’aquest disc és la conjunció dels dos músics, les propostes conceptuals una mica fredes de Blake, embolicades per la calor de la veu de Jeanne, fan de temes com “Take the a Train,” “Ja-da”, o els archiconeguts “Night and Day” i “Tiquet to ride”, una fantasia per a les nostres oïdes.

dibuix

 

Blake i Lee van gravar uns altres dos discs en 1961 “The newest sound around” i en 1989 “You stepped out of a Cloud”, però em sembla molt més representatiu per la seva singularitat de concepció (sense cap altre acompanyament), i per la llibertat que dóna el directe.
No és gens fàcil, però crec que teniu ja prou entrenada l’oïda com per poder apreciar la bellesa d’aquest disc, que us divertiu.

Si teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar escrivint als comentaris i us el puc deixar electrònicament. No us ho perdeu.

 

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

Anuncis