Taller de fotografia (48)

taller481nBon dilluns amics ! Et veig animat ! Home, no en hi ha per tirar coets però suposo que haver passat un cap de setmana ‘normal’ ajuda… Què ens tens preparat avui ?

Avui comencem un altre taller… Què dius? No, és broma, però avui començarem a parlar d’un tipus de fotografia totalment nova per nosaltres, on bona part del que hem parlat fins ara semblarà no funcionar. Aquesta part de la fotografia la porto algun temps pensant i treballant i definitivament és la part que més m’agrada i que probablement més elements tècnics i creatius hem d’aplicar per obtenir bons resultats. La fotografia sense llum no té sentit.. Sí, clar.. Però com treballem les situacions amb molt poca llum? Igual, no? No veig què canvia apart de que el nostre sensor capta menys llum… Bé, hauràs d’aguantar el capítol d’avui fins el final…

Taller de fotografia (48): La fotografia amb poca llum (1)

Ja al taller 29 vam parlar introduir la fotografia amb poca llum parlant dels efectes que sobre el comportament del sensor tenia. Recordeu el soroll digital? Segur que sí, ja vam veure que aquest era un dels fets que diferenciava la fotografia digital de la clàssica. Avui ens endinsarem sobre les tècniques especifiques de la fotografia amb poca llum i aprendrem a evitar algunes de les reaccions que la nostra càmera tindrà en aquestes circumstàncies.

Però a què anomenem fotografia amb poca llum?

La majoria de la gent pensa immediatament amb les fotografies de nit i realment aquestes en son un tipus concret. De forma general podem afirmar que la fotografia amb poca llum és aquella que tot i obrint al màxim el diafragma les velocitats de l’obturador proposades son molt lentes. La raó no és un altra que la necessitat que té la càmera de disposar tots els seus elements per que l’exposició del sensor sigui suficient taller482per captar l’escena que té al davant. És evident que la quantitat total de llum que arriba al sensor (E) és igual a la intensitat de la llum que incideix a la càmera (I) multiplicat pel temps que deixem passar la llum (t). Si la llum que ens arriba és de baixa intensitat el temps que haurem de deixar l’obturador obert per captar suficient llum pel sensor serà més alt. De moment no ens has dit res de nou…

El problema és un pèl més complexe i ve pel fet de que els elements de la nostra càmera, fotòmetre i sensor estan calibrats per escenes amb llum o diürnes i no estan massa acostumats a treballar amb situacions de baixa lluminositat. taller483No ho entenc. Sí, recordem que la nostra càmera a partir de la lectura del fotòmetre i els valors de sensibilitat o apertura fixats pel fotògraf disposa el valor de la velocitat de l’obturador per deixar passar la quantitat de llum al sensor i poder representar l’escena captada a la zona V de la taula d’Adams, és a dir a la zona de grisos mitjos. I aquest fet, que pot ser correcte amb fotografies diürnes o amb molta llum (per la distribució d’ombres i llums), pot ser un desastre a les fotografies nocturnes o amb poca llum. Perquè? Fàcil, t’imagines una escena d’un paisatge nocturn, sense llums, només il·luminat amb la llum de la lluna situat a la zona V? Potser és massa clar? Efectivament. El fotòmetre no treballa còmode en aquestes situacions i definitivament podem afirmar que la lectura que ens dona en aquests casos no és la correcta, o millor dit l’adient, per aquest tipus de fotografia.

La fotografia amb poca llum és especial, màgica, sorprenent… és capaç de fer aparèixer colors, objectes, siluetes que no existeixen exactament de la mateixa manera a la realitat. Cada fotografia és una sorpresa pel fotògraf, que no sempre és capaç d’intuir-ne els resultats…

Per ordenar les idees he volgut fer una classificació de la fotografia amb poca llum en dos tipus diferents: La fotografia nocturna amb objectes il·luminats i la fotografia amb objectes poc il·luminats:

taller484

A l’esquema de l’esquerra ho he volgut representar perquè ho entengueu de forma clara. A l’esquerra una representació d’una típica fotografia nocturna: normalment representada per grans porcions fosques, corresponent al cel de nit, i per porcions altament il·luminades, corresponents a objectes il·luminats artificialment com edificis o focus de llum que incideixen directament a la càmera. A la dreta una representació de la fotografia amb objectes poc il·luminats: Es tracta, a diferència de la clàssica fotografia nocturna, d’escenes que simplement estan poc il·luminades, poden ser paisatges o també interiors i la llum captada no prové només d’objectes  molt il·luminats sinó de tot el conjunt. Per exemple, tanqueu la llum del menjador i intenteu fer la fotografia amb la poca llum que entra del carrer o la que prové d’una espelma que poseu a terra… I després què?

Mireu quests dos exemples i entendreu el que us deia:

taller485

La fotografia de l’esquerra és un típica foto nocturna amb un focus principal de llum que és l’edifici il·luminat amb llum artificial i una extensa àrea a les fosques. La fotografia de la dreta, la de les foques al port de San Francisco, va ser tota una sorpresa quan la vaig veure per primera vegada a l’ordinador, l’escena real era de gairebé foscor completa i en prou feines es podien veure les foques, només sentir-les, en canvi mireu-les que bé han sortit… Mentre que la primera conté porcions fosques i il·luminades, la segona és tot el conjunt el que es troba en condicions de baixa il·luminació.

Bé, comencem…

La velocitat

És evident que aquesta és la característica principal de les fotografies amb poca llum. El temps en que l’obturador ha d’estar obert per deixar passar la llum és elevat, és a dir son fotografies extraordinàriament lentes, des de pocs segons a minuts !!! Aquestes velocitats tan elevades son necessàries per deixar passar la suficient llum per que el sensor pugui captar la llum esmorteïda de l’escena (recordem E= I*t). Això ens obliga a l’ús d’una sèrie d’accessoris:

taller486L’objectiu: Son convenients objectius molt lluminosos. M’explico, objectius que tenen número ‘f’ d’apertura molt petit. Juntament amb la distància focal podeu veure inscrit a l’objectiu el número ‘f’, per exemple al meu objectiu convencional puc llegir: 24-60mm 1:2,8, que significa que és un multifocal des de 24 a 60 mm i que el diafragma més obert que puc posar és un 2,8, això el fa un objectiu lluminós, els que tenen inscrit un ‘2’ o encara números més petits son extraordinàriament cars, tant o més com tota la càmera. Això em permet, en escenes de baixa lluminositat, obrir molt el diafragma, i no em condiciona a velocitats tant lentes. La segona recomanació és que tingui ‘estabilitzador d’imatge‘ (a Canon son les ‘IS’ i a Nikkon les ‘VR’), aquesta és una característica que encareix els objectius però que evita que les vibracions pròpies de la mà o del moviment de l’obturador afectin a la imatge (podeu llegir més sobre els tipus d’objectius a les pàgines de Canon i Nikkor).

El trípode: Quantes vegades hem comentat la necessitat de tenir-ne un? Quan experimenteu les vostres primeres fotografies de 30 segons de velocitat d’apertura i en veieu els resultats veureu que bona ha estat la compra. És un accessori barat i tampoc cal comprar-ne un de professional, a poc que s’aguanti ja en tenim prou.

El disparador: Quan el que es busca a la fotografia és la nitidesa dels objectes que hi apareixen el simple fet d’apretar el disparador o el moviment del mirall de la càmera (el que s’aixeca per deixar passar la llum durant l’exposició) és suficient per tenir una foto una mica borrosa. Personalment no en tinc cap i intento sempre fer aquest tipus de fotografia amb el temporitzador, com a mínim evito el moviment del dit apretant el disparador.

taller4822

Llanterna: Juntament amb les ulleres son el meu kit bàsic. La llum del mòbil pot servir per canviar el diafragma en fotos successives o variar la sensibilitat per veure’n els efectes.

La lenta velocitat d’aquestes fotografies més que un inconvenient arriba a ser un avantatge creatiu. El que es capta ja no és un instant de la realitat sinó una interval de temps tot representat en una única imatge. Aquest fet dona peu a la creativitat, des de les típiques fotos de nit amb les llums dels cotxes o el moviment fantasmagòric de subjectes en moviment. En propers capítols en treballarem la tècnica.

L’apertura

Sembla que de forma intuïtiva la càmera, davant de condicions de baixa il·luminació, ens demani obrir al màxim l’apertura, números ‘f’ baixos’, per poder captar al màxim de llum. Però ja heu vist que tècnicament la fotografia és tot menys intuïció. Recordem, pel taller 42, que apertures molt obertes provoquen l’efecte de l’aberració mentre que molt tancades el de la difracció i tots dos afecten a la nitidesa. En la majoria dels casos no l’apreciareu, si es que no feu una ampliació de la fotografia, però és recomanable fer servir una apertura de compromís, 1 o 2 punts per sobre del número ‘f’ mínim que us permet l’objectiu.

L’enfoc

Les nostres càmeres treballen normalment amb un sistema d’autofocus (AF) a partir d’uns punts o sensors (que podem veure quan mirem pel visor) i que treballen amb la tecnología d’enfoc passiu. taller4817La majoria de les càmeres actuals treballen amb el mètode de contrast on el sensor compara el contrast entre pixels adjacents donant ordres a l’objectiu de moure’s fins que troba el valor òptim. Aquest és el moviment que notem fa l’objectiu quan intentem enfocar. Normalment l’enfoc és molt ràpid però en condicions de baixa lluminositat és possible que no funcioni, al rebre els pixels poca lluminositat. El consell és tractar sempre d’enfocar manualment per lo que hem de desactivar l’AF de l’objectiu. L’altra opció que sol funcionar és activar només 1 punt d’enfoc (dels varis que normalment tenen les càmeres) i intentar enfocar en un punt de màxima lluminositat de l’escena.

El color

taller487L’alt temps d’exposició provoca que els objectes a la fotografia quedin saturats amb excés del color, o temperatura, de la poca llum incident. A vegades és artístic l’efecte de colors que provoca però, especialment quan hi ha una única font de llum, els objectes queden tenyits del color de la temperatura del focus incident. Val la pena modificar els paràmetres de ‘Balanç de Blancs‘ per poder canviar la temperatura del color. Normalment els objectes es tenyiran de vermells quan el focus sigui una bombeta de filament o una espelma i de blaus quan sigui una llum que prové d’un fluorescent. A la fotografia de l’esquerra podeu veure aquest efecte ‘exagerat’ del color dels focus de llum. En aquest cas no he aplicat cap correcció de color, la fotografia ja m’agradava com havia quedat.. Una vegada més la realitat no es veia exactament així..

La sensibilitat

A aquestes alçades de taller ja sabem perfectament que la sensibilitat és la propietat del sensor a ser exposat amb menys quantitat de llum. Per tant, si augmentem la sensibilitat mantenint l’apertura de diafragma ‘f’ constant necessitarem menys temps d’exposició i fins i tot ens podem acostar a velocitats de 1/30 o 1/60, les quals no necessiten trípode i podrem obtenir fotografies amb poca llum amb la mateixa facilitat i rapidesa que ho faríem en fotos nocturnes.

Però no, no és una bona idea. A mesura que augmentem la sensibilitat estem perdent algunes propietats essencials de la fotografia, que per afeccionats ja està bé però per nosaltres que comencem a ser exigents no.

sorollPrimer efecte: L’augment de sensibilitat provoca l’augment del soroll digital. Terrible, no hi ha cosa pitjor en una fotografia amb poca llum que percebre el ‘soroll’, aquests petits puntets blancs que treuen tot el valor a la fotografia. Feu les vostres proves per comprovar quina és la sensibilitat màxima a la que no hi apareix el soroll i procureu no passar d’aquest valor.

dinamic-rangeSegon efecte: El Rang dinàmic. Ja sabem de sobres que el rang dinàmic dona idea de la capacitat del nostre sensor de captar en una mateixa fotografia objectes de molt diferent lluminositat. Si l’escena té un rang dinàmic de 8 passos i la nostra càmera de 6, difícilment podrem captar correctament l’escena sense cremar els més lluminosos o deixar completament a les fosques les ombres. La fotografia amb poca llum és molt sovint, una fotografia de molt alt rang dinàmic ja que a la mateixa captura han de conviure objectes molt lluminosos i d’altres extraordinàriament foscos. L’augment de la sensibilitat disminueix el rang dinàmic efectiu del sensor. Ja ho he dit tot. Proveu de fet la mateixa fotografia a ISO 100 i a ISO 1600, per exemple, i compareu les zones baixes d’ombres i les altes de llums.

El rang tonal, o la quantitat de tonalitats disponibles a la fotografia, també queda afectat per la sensibilitat. A l’augmentar la sensibilitat es disminueix el nombre de tons disponibles i podran aparèixer zones on hi ha de forma abrupta un canvi de to.

colorTercer efecte: La sensibilitat del color. El mateix, l’augment de la sensibilitat provoca una reducció del nombre de colors disponibles. És un efecte semblant a la pantalla del vostre ordinador quan li dieu ‘milers’ o ‘milions’ de colors. La reducció del nombre de colors disponible pot fer variar el color final d’algunes zones al no disposar dels correctes components R,G i B per fer la composició del color.

Les tres fotografies han estat extretes de la web http://www.dxomark.com/, un lloc fantàstic que ens permet analitzar els sensors de les nostres càmeres, simplement poseu el vostre model i veieu-ne el comportament estudiant la sensibilitat, el rang dinàmic, el rang tonal o la sensibilitat del color. Un lloc que no us heu de perdre i que us pot servir per fer comparatives entre càmeres.

T’has quedat descansat, no? Sí, sembla que amb tot el que us he contat semblaria poc recomanable l’augment de la sensibilitat. Bé, per la majoria dels casos els efectes no es poden percebre fàcilment i podeu optar per una velocitat més ràpida (efecte d’augmentar la sensibilitat) en detriment d’una mica de pèrdua de qualitat de la fotografia.

El format RAW

No cal insistir-hi més, però justament és a les fotografies amb baixa lluminositat quan més es nota els efectes que la càmera provoca al produir el format JPG. És altament recomanable no deixar que la càmera faci aquesta transformació i convé disparar amb format original RAW, sense revelat digital. Ja revelarem la fotografia amb els nostres programes d’edició digital.

El fotòmetre i l’exposició

El fotòmetre és el nostre ajudant més valuós. Estem a les seves mans, sense la seva lectura no sabríem com fer la fotografia. La interacció de fotòmetre i fotògraf és constant i ben bé es podria representar pel ‘xat’ que us poso a l’esquerra.

taller488El fotòmetre veu l’escena com nosaltres però no té la capacitat de valorar la composició de zones fosques i il·luminades ni de saber quin tipus d’escena té al davant, simplement capta la llum incident i en calcula el valor. Amb aquest valor i al valor de l’apertura que hem fixat nosaltres, si estem en mode Av per exemple, és capaç de proposar-nos a quina velocitat hem d’obrir l’obturador per obtenir una exposició correcta.

Però, què és ‘correcte’ ? Aquí comença el problema…

‘Correcte’ pel fotòmetre significa una exposició que situaria l’escena globalment a la Zona V, que ja sabem que correspon a la lluminositat que equivaldria d’un objecte que reflecteix el 18% de la llum incident. Però la Zona V, calibrada per donar excel·lents fotografies a la gran majoria de casos de fotos diürnes, no resulta generalment ser la més adient per fotografies de poca llum on la composició d’objectes foscos i il·luminats pot ser molt variada. En bona part de les situacions de baixa lluminositat aquest procés ens donarà com a resultat una fotografia mal exposada.

Aquest no és un tema de fàcil resolució i per poder-lo entendre haurem de fer entrar en escena dos elements importants: El tipus d’escena i el mecanisme de lectura del fotòmetre.

La concurrència d’una possible lectura incorrecta amb el fet de situar l’escena a la Zona V complica força aquest tipus de fotografia, no havent-t’hi una regla a aplicar, cal estudiar situació a situació.

taller489És senzill, no us espanteu. A l’esquema de la dreta us he posat dues escenes més o menys extremes, les dues son fotografies de poca llum, les dues poden fins i tot donar la mateixa lectura en mitjana del fotòmetre però les dues mereixen tractament ben diferent. La de l’esquerra està composada per llum reflectida, la de la dreta per punts de llum que incideixen directament a la càmera amb alt contrast amb la resta de l’escena.

L’existència d’objectes molt lluminosos, cas de la dreta, de llum incident directament a la càmera pot enganyar al fotòmetre fent-li pensar que la lluminositat mitjana és molt superior a l’extensa zona fosca, de la qual en voldria veure el detall, i per tant reaccionarà intentant captar menys llum deixant a les fosques les zones de baixa lluminositat. El resultat serà el d’una fotografia d’aspecte d’alt contrast, d’alt rang dinàmic per culpa de l’efecte que el focus té en la lectura. Aquest alt rang dinàmic provocarà els problemes ja coneguts, o llums cremades o zones fosques sense detall. Mireu els exemples:

taller4810La mateixa fotografia, a l’esquerra amb un focus de llum i a la dreta sense el focus de llum, només amb llum reflectida. Mireu els histogrames. La de l’esquerra té un alt contrast, l’histograma es concentra a la zona de les ombres fosques i les llums altes, és un histograma en forma de ‘U’, de tan alt rang dinàmic que la càmera no el pot contenir a l’histograma. En aquest tipus de fotografies la lectura del fotòmetre provoca una resultat sub-exposat, deixant les zones fora del focus lluminós molt fosques. El fotògraf ha de decidir quedar-se amb el valor donat pel fotòmetre o no fer-li cas i sobre-exposar la fotografia, tot sabent que les llums quedaran cremades però amb el detall a les zones fosques.

taller4815La de dalt a la dreta, d’extrema baixa lluminositat a jutjar per la velocitat d’exposició de 30 segons, té una distribució més regular, és més rica a la zona dels mitjos (1) i no conté pràcticament res a la zona de llums altes (2). Aquesta segona fotografia clarament ha tingut una lectura incorrecta i perfectament la podria sobre-exposar un punt (o dos) més, equivalent a 60 s d’exposició, provocant un moviment de l’histograma cap a la dreta i on molt possiblement hi apareixeria el detall del fons. Aquí a la dreta veieu la fotografia tractada, penseu que res té a veure amb la realitat, on l’escena pràcticament estava a les fosques.

Heu vist amb aquests dos exemples com la lectura del fotòmetre ha estat un punt de partida però ha estat modificada pel fotògraf per situar la lluminositat de cada escena en el punt que ha cregut correcte.

El mètode de medició és, donada la varietat de situacions i il·luminacions, important en aquest tipus de fotografia, bàsicament per entendre el valor que ens dona el fotòmetre i per com varia l’exposició final d’un mètode a altre. Els tres més coneguts, el ponderat o matricial, el puntual i el parcial donaran davant d’una mateixa escena lectures diferents i per tant exposicions també diferents. En cada cas haurem d’escollir què volem expressar a la fotografia, què volem i com a la fotografia.

El millor consell: Oblideu-vos dels mètodes de medició i preneu la lectura del fotòmetre com un punt de partida. De la successiva experimentació amb valors diferents d’apertura i velocitat en sortirà la foto correcta. De ben segur cada ‘fotografia de poca llum’ necessitarà 2 o 3 intents amb valors d’exposició diferents. Experimenteu  i deixeu-vos de tanta teoria !

Resumim:

taller4811

En propers capítols treballarem situacions concretes tot aplicant les regles que hem treballat avui. No em puc estar d’introduir-vos una de les meves webs preferides de fotografies de baixa lluminositat. És simplement fantàstica. L’artista és Troy Paiva i explica a la seva pàgina que ha estat fent fotografies al desert del sud-oest americà des de 1989 de ‘coses abandonades’, simplement a la llum de la lluna. Els resultats em semblen al·lucinants i teniu un bon nombre de seccions a explorar. A ‘tècniques‘ teniu una bona explicació de com s’ho ha fet i referències a altres llocs amb la mateixa temàtica:

lost-america-night-photography

cliqueu per entrar-hi

També us passo un dels grups de flickr de ‘baixa lluminositat’, aquí hi podeu veure magnífics treballs, també coses horribles, i sobretot idees de situacions de baixa lluminositat i les dades de com han estat tirades les fotografies: http://www.flickr.com/groups/low-light-photography/.

El iPhone i la fotografia

Si les nostres vides ja estaven enganxades al mòbil ara amb aquesta nova generació, com l’iPhone, encara hi estaran més, tot i no tenir cobertura.

L’iPhone, apart de ser una meravella en tecnologia, disseny i sobretot usabilitat, disposa de milers d’aplicacions per fer milers de coses. Avui us parlaré d’una d’aquestes aplicacions que ja forma part del meu kit fotogràfic.

taller4818El Photocalc és una aplicació que podeu trobar al iTunes Store i taller4821que podeu adquirir per 2,39 Eur. L’aplicació permet calcular els valors corresponents a les distàncies d’enfoc i hiperfocal (en lloc d’anar amb un full imprès com us recomanava als primers capítols del taller) simplement canviant la distància focal i el valor de l’apertura. És especialment útil per escenes de paisatges o situacions on es vol controlar la zona enfocada.

També disposa d’un apartat específicament pel flash, molt útil per conèixer l’apertura que hem de seleccionar per obtenir el subjecte correctament il·luminat.

taller4820Però potser l’apartat més interessant és el de ‘Reciprocitat de l’exposició’ on no cal recordar-se’n de memòria dels passos de diafragma o dels valors de velocitat i simplement canviant un d’ells et proposa el valor de l’altre per obtenir la mateixa exposició.

El més interessant és que a més dona la llum suficient per poder veure els comandaments i paràmetres al ‘display’ de la càmera i poder-los manipular. Pot per tant substituir a la llanterna…

En successius capítols ja us aniré parlant de més aplicacions pel iPhone. Penseu que tenim el Pare Noel i Reis d’aquí res…

Teniu els exercicis llestos al nostre taller de flickr:

flickr

Bona setmana i fins el proper dilluns.

taller481nLa foto de la portada amb el ’48’ ha estat manipulada a partir d’una excel·lent fotografia del nostre bon amic Joaquim Hernàndez (abans anomenat ‘ximo’) i col·laborador d’aquest bloc quan el temps li ho permetia. Va ser tirada des del seu ex-despatx en un edifici de 22@ a Barcelona.


<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Anuncis