Disc de la Setmana: Rabih Abou-Khalil “Em portugués”

Del classicisme de les meves últimes recomanacions, vaig a recomanar un disc estrany que fon en si la multiculturalitat que tan de moda està avui en dia, música àrab amb veu de fado, estranya parella, que en l’acoblament de l’Oud i la veu ens presenten un disc molt però que molt recomanable.

g_vigoenfotos_2023m1

 

Fa uns dies ja vaig recomanar un músic Tunisenc Anouar Brahem, mestre de l’oud, avui toca un coetani i virtuós del mateix instrument Rabih Abou-Khalil i el seu àlbum “Em portugués”.
El músic i compositor Rabih Abou-Khalil va néixer a Beirut, va estudiar música àrab i oriental en l’Acadèmia de les Arts de Beirut al mig d’un ambient cosmopolita al Beirut dels anys seixanta i setanta. De petit va aprendre a tocar l’oud, el llaüt àrab, avantpassat del llaüt europeu i que té el seu origen en la paraula àrab al’ oud, un llaüt de canya curta que al món àrab és instrument de composició i que gaudeix de tanta popularitat com el piano o la guitarra tenen a Occident.

1040663wp2

 

Artista

Rabih Abou-Khalil

Àlbum Em Portugues
Cançó que escoltes Ja nao da como esta

La cruenta guerra civil del Líban va fer que Abou-Khalil hagués d’abandonar el seu país per traslladar-se a Alemanya,on va estudiar flauta clàssica. Aquesta preocupació per la tradició clàssica europea el va preparar per apreciar també la música àrab tradicional des d’una perspectiva teòrica, i va obrir els seus ulls a la possibilitat de treballar simultàniament dins de sistemes musicals diversos.

kyvelosoud2351De qualsevol manera, el seu instrument principal va continuar sent tanmateix l’Oud, i la seva música es veu influïda per diverses tradicions: la música àrab, el Jazz i el Blues. És per dir-ho així una música que busca avançar però sense deixar de beure en la tradició del passat buscant reconciliar l’Est i l’Occident.
Rabih Abou-Khalil, és un músic amb formació clàssica, com que ha col·laborat amb grups com el Kronos Quartet, però que recupera les seves arrels àrabs. El resultat és una fusió de la música tradicional àrab i les tècniques d’improvisació i la llibertat melòdica del jazz. Encara que Abou-Khalil busca sempre una perspectiva individual, sense ajustar-se a cap patró establert.

Després de gravar amb grans del jazz, amb músics àrabs i armenis, amb quartets de corda, o escriure obres orquestrals simfòniques, per fi es compleix el somni del músic libanès de trobar una veu que pogués cantar els seus complexos ritmes i insòlites melodies. La veu seductorament vellutada i poderosa del jove fadista lisboeta Ricardo Ribeiro es fon amb l’ud d’Abou-Khalil com un sol ens. Amb Luciano Biondini a l’acordió, Michel Godard a la tuba i Jarrod Cagwin a la bateria. El resultat d’aquest projecte somiat és un ” multifolklore”, una música que sona nova i estranya, i tanmateix té alguna cosa de familiar, són sons i ritmes que per propers ens són prou coneguts. Amb aquest disc s’intenta recuperar el vincle perdut entre Orient i Occident, entre el folklore i la música creativa, profundament arrelada i de gran vigència en l’actualitat.

 

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

Advertisements