Taller de fotografia (49)

taller4911Hola de nou amics ! No us queixareu, aquest cap de setmana hem tingut de tot, pluja, sol, fred, cels blaus… perfecte per anar practicant amb diferents situacions.. Tu creus que ens passem el cap de setmana fent fotos? No, ja m’imagino… però aquests dies d’hivern de sols esmorteïts ens permeten practicar noves situacions… per exemple, com li demanes que es situï a algú que li vols fer una fotografia en una escena exterior?.. Home, fàcil no? això és de principiants.. doncs que es posi mirant al sol..

Bé doncs avui ens començarem a atrevir a invertir els papers i serem nosaltres, els fotògrafs, els que ens posarem mirant al sol.. què dius? això serà un desastre… tothom sap que així no es poden fer les fotografies…

Taller de fotografia (49): El contrallum i la retroil·luminació (1)

El contrallum? Sí, avui començarem a treballar una sèrie de situacions que tenen en comú la gran diferència d’il·luminació que tenen diferents zones a l’escena i per tant les dificultats del fotògraf a encertar amb l’exposició correcta, que tot i fer-ho, continuarà tenint problemes en situar, com volia, els diferents objectes a la fotografia amb la lluminositat correcta.

taller492El contrallum. Tècnicament parlant, el contrallum és aquella situació a la fotografia on l’objecte o subjecte a fotografia rep la il·luminació des del darrera seu (retroil.luminació). Ja vam veure al taller  25 la classificació de la iluminació a la fotografia depenent de la direcció d’incidència. Un dels casos més complexes era justament el del contrallum, cas on el focus de llum incident sobre el nostre objecte o subjecte es situava al darrera, o dit d’una altra manera, el subjecte està entre el focus de llum i la càmera.

Moltes vegades es confon el contrallum i la retroil.luminació. Mentre que el contrallum implica un focus de llum incident directament a la càmera, la retroil.luminació és quan l’objecte principal rep la il·luminació des del darrera (hi hagi un focus de llum o no, simplement amb llum reflectida del fons). El contrallum és el cas extrem de la retroil.luminació.

En els dos casos els resultats son evidents: l’objecte o subjecte queden a l’ombra, molt més foscos del que esperaríem, amb un fons molt clar. És per tant una fotografia d’alt contrast, al conviure a la mateixa escena dues zones amb valors de lluminositat molt separades, el que provoca normalment una fotografia d’alt rang dinàmic (ara ja sabem taller494-1prou el que és) i ja us podeu imaginar que el problema pel fotògraf serà doble. Per una part creure’s  o no el valor de la lluminositat que li dona el fotòmetre i per l’altra decidir com vol composar lumínicament l’escena ja que molt sovint haurà de sacrificar una zona perquè l’altra es pugui veure amb detall. En definitiva, estem davant d’un dels problemes més importants a resoldre a la fotografia. (L’amic Adams ja el va resoldre a la fotografia analògica fent servir la tècnica d’exposar per les ombres i revelar per les llums. Ho vam veure al taller 43).

taller493Mentre el focus de llum, pot ser emissor o simplement reflectir la llum que rep i pot ser natural, el sol, o artificial, una bombeta per exemple, estigui a menys de 90º de separació entre l’objecte a fotografiar i nosaltres tindrem un contrallum, és a dir es provocarà la situació en que la llum del fons incidirà directament a la nostra càmera, entrarà pel sistema de lents del nostre objectiu i influirà en la lectura que ens faci el fotòmetre. A més, el fet d’introduir-se en el sistema de lents pot provocar un dels efectes, anomenats artefactes, de les lents que en aquest cas son els halos o cercles de llum (‘flare‘ en anglès), com a conseqüència de la refracció de la llum al passar per les lents. D’això en parlarem cap al final del capítol.

taller49gcHi ha mil situacions per treballar el contrallum, amb o sense subjecte o objecte en primer pla. Sempre que tingueu al davant vostre una zona d’alta lluminositat directament incidint sobre vosaltres podreu estar davant d’una situació de contrallum que haureu de treballar-la de forma ben diferencial a les típiques fotos on el sol o focus de llum el tenim al darrere nostre. És normal trobar-nos amb afirmacions que les fotografies s’han de fer amb el sol al darrera del fotògraf, bé això per nosaltres ja no hauria de ser la ‘regla’ a aplicar, podem treure excel·lents fotografies a contrallum, fotografies de gran drama visual. L’exemple de l’esquerra és una fotografia feta a contrallum a l’illa de Gran Canària.

La tècnica del contrallum

Deixeu-me donar-vos un parell de consells abans d’entrar en matèria. Per entendre i dominar el contrallum  i la retroil.luminació hem primer de dominar els mètodes de medició de la nostra càmera i saber tractar escenes amb diferències extremes de lluminositat. Si ho entenem, passar a controlar el contrallum és ja fàcil.

taller495D’una forma esquemàtica podeu veure al gràfic de l’esquerra quin és el problema del contrallum. Es tracta d’una situació on el fons aporta una lluminositat molt més alta que el subjecte que tenim al primer pla. Ara que coneixem les zones d’Adams no ens costarà gaire entendre que el que tenim al davant és dues àrees a l’escena amb lluminositats que corresponen a zones diferents de la taula d’Adams. Aquestes zones mantenen les seves ‘distàncies’ a la taula per molt que sobre o sub-exposem (cas de la dreta). El que voldria el fotògraf és fer conviure a la mateixa fotografia les dues àrees de lluminositat correctament exposades però amb simples tècniques de sub o sobre-exposició està clar que no podrà.

El mètode de medició matricial o avaluatiu

Dit lo anterior és evident que tenim al davant de nou el problema de l’alt rang dinàmic que no podrem resoldre sense tècniques de revelat digital. Què podem fer? Doncs fàcil, cal sacrificar una de les dues zones per que l’altra es pugui situar a la zona correcta de la taula d’Adams. I com? Bé, el primer problema que ens trobarem és amb el càlcul de la lluminositat que ens dona el fotòmetre.

taller497Amb el mètode de medició per defecte a les nostres càmeres, el matricial o avaluatiu, el resultat de ben segur serà el de la fotografia l’esquerra: Fons relativament ben exposat i subjecte al primer pla fosc. Sabem el perquè? Segur que sí, el mètode matricial o avaluatiu explora la lluminositat global de l’escena i en fa una mena de proposta mitjana, si bé darrerament les càmeres hi posen certa intel·ligència en aquest mètode i a partir dels sensors que té disposats és capaç d’entendre que és un contrallum, donant una lectura que no és exactament una mitjana sinó la corresponent a un valor d’exposició EV  més baix i així augmentar el temps d’exposició, fent que el primer pla no surti tant fosc.

Sigui com sigui el valor de lluminositat captat està molt influenciat per l’alta lluminositat del fons i la primera reacció de la càmera serà d’adaptar el valor de l’apertura o la velocitat per donar un valor d’exposició correcte, és a dir exposant la zona lluminosa correctament i deixant molt fosc el primer pla, que es troba a l’ombra. A la fotografia de l’esquerra la finestra està il.luminada pel darrera i en podeu veure el resultat d’haver fet la fotografia amb el mètode matricial o avaluatiu i a apertura fixada pel fotògraf de f/8. La càmera ha suggerit fer la fotografia a una velocitat de 1/250.

La solució és fàcil. O deixeu la fotografia tal com està, potser ja us va bé deixar el primer pla fosc, o intenteu no fer cas de la lectura del fotòmetre i simplement exposeu una mica més per no deixar a l’ombra el primer pla. La fotografia d’una església de Helsinki és un exemple clar de contrallum:

taller4918b

A l’esquerra podeu veure el resultat que ens ha donat la càmera seguint les instruccions del fotòmetre. Hem hagut de sobre-exposar 3 passos per poder obtenir detall de l’església. Simplement el que hem fet és córrer les dues zones (1: el cel i 2: l’església) tres zones a la dreta. La separació entre zones era tan alta (4 passos) que la zona del cel ha quedat situada a la zona IX de la taula i ja en veieu el resultat: cel completament cremat, blanc i sense textura. S’ha hagut de sacrificar el cel per poder obtenir la correcta exposició de l’església.

El mètode de medició parcial o puntual

taller498Haguéssim pogut arribar a la mateixa conclusió si en lloc de fer servir el mètode de medició matricial o avaluatiu haguéssim fet servir el puntual o parcial. En aquests casos prefereixo el parcial ja que ens mesura una petita porció en lloc d’un únic punt. Mireu quin ha estat el resultat de fer la mateixa fotografia de la ciutat de Budapest simplement canviant el mètode de medició a parcial mantenint el mateix valor d’apertura a f/8… En aquest cas la càmera em proposa fer la fotografia a una velocitat més baixa, a 1/60, el que provoca un detall fantàstic del primer pla però una clara sobre-exposició de la ciutat que tenim al fons. Hem sacrificat el fons per poder obtenir un primer pla amb lluminositat correcta. Si haguéssim situat a algú assegut a la finestra segur que hagués quedat correctament exposat.

Aquesta fotografia té una valor +2EV en respecte a la de dalt, és a dir està sobre-exposada dos passos.

Doncs, què vols que et digui.. ni una ni l’altra m’agraden.. Sí, ja ho entenc, la de dalt ens surt massa fosc el primer pla i aquesta, el fons de la ciutat cremat… La solució ja sabem que passa per la tècnica HDR o modificant alguns paràmetres al nostre programa de retoc digital, com ara les ombres o els nivells… però avui us ensenyaré una tècnica més fàcil i ja en veureu quins resultats més espectaculars…

El flash de complement

És fàcil solucionar el problema que acabem de comentar. Es tracta de l’ús del flash de complement. Ja sabem pel taller 14 que una de les opcions que tenen les nostres càmeres és el del flash de complement o de sincronització lenta. Es tracta de fer la fotografia ‘normal’ amb els paràmetres que ens dona la lectura sense flash i enganyar a la càmera activant el flash a traïció. D’això se’n diu flash de complement ja que la llum del flash aporta la llum que li falta al primer pla.

El resultat el podeu veure a la fotografia dels amics Jonan i Asun. La fotografia de l’esquerra ha estat la taller499‘convencional’, és a dir mètode de medició estàndard, matricial o avaluatiu, i el resultat, degut a la extrema lluminositat que entra per la finestra, ha provocat que els dos subjectes quedin incorrectament exposats, foscos i sense detall. Simplement hem activat el flash de complement, no canviant ni el valor d’apertura ni velocitat de la primera foto i el resultat el podeu veure a la dreta.

Perfecte no? Problema resolt.. Home, personalment crec que aquesta tècnica ens dona solució a certes situacions però no m’agrada gens el color ‘blanc’ i blavós’ que provoca el flash, però he de reconèixer que en aquest cas em va ‘salvar’ la fotografia.

El flash de complement el podeu activar sempre que vulgueu, fins i tot en situacions diürnes amb molta llum (cas de les fotos dels nuvis sortint de l’església), aneu simplement en compte de que la llum blanca del flash no influencii massa en el color d’allò que voleu captar. Per una altra banda és evident que no té cap efecte quan no teniu primer pla, és a dir en fotografies de paisatges. No és la primera vegada que veig gent fent fotos de postes de sol amb ‘flash’ !

Ja sabeu de la meva mania pel flash.. Aquesta foto, amb més temps, hagués estat perfecta poder-la fer dues vegades, la segona sobre-exposant un parell de punts i després amb tècniques digitals fer un muntatge del fons de la primera amb els amics de la segona. Aquesta composició es pot fer de varies maneres, per la coneguda tècnica HDR o amb tècniques de Photoshop.

Els artefactes del contrallum

Els artefactes, que ja anirem treballant en successius capítols, son qualsevol efecte que degrada una imatge, provocat pel sistema de lents o sensor i que té un patró de comportament no aleatori. L’artefacte que provoca el fer fotos directament al sol o a focus de llum és el que hem comentat de cercles de llum o ‘halos‘. Es tracta de punts addicionals de llum que acompanyen al focus principal, de forma circular o poligonal. No sempre queden malament a les fotografies però ja no és tant el que apareguin o no com l’efecte que sobre la lectura del fotòmetre té el que la llum del sol o d’un focus incideixi directament a la nostra càmera, a més del efecte que sobre la captura té.

taller4910A l’esquerra en podeu veure un parell d’exemples que he trobat a la meva fototeca i que podríem pensar que queden bé i tot. La forma d’evitar aquest efecte és l’ús dels para-sols. Sembla una tonteria però no ho és. Els para-sols, que molt sovint venen inclosos quan es compra un objectiu, fan honor al nom que porten, paren el sol, o no deixen que els raigs de llum incideixin directament sobre les lents de l’objectiu.

Son especialment útils en situacions on la intensa llum del sol es cola per un dels extrems de la fotografia i que provoca que no es pugui veure amb claredat l’escena a captar tenyint-la tota d’una llum blanca que en prou feines deixa reconèixer els elements que hi intervenen a la fotografia. És com una fotografia velada. Un prospecte de publicitat, una petita cartolina o simplement la mà han estat molt sovint recursos que he utilitzat per impedir que entrés la llum directament a l’objectiu.

Les siluetes

taller49111No tot son desgràcies en el contrallum i la retroil.luminació. A vegades el que volem és justament potenciar l’efecte del contrallum i lluny d’obsessionar-nos en que els objectes tinguin la lluminositat correcta el que volem és just el contrari, enfosquir-los al màxim per obtenir una simple silueta. Aquest és un recurs creatiu força interessant i el que haurem de fer a la majoria de casos és o no fer res o simplement sub-exposar un pèl perquè els objectes del primer pla encara sortint més foscos, arribant a obtenir únicament les seves siluetes i provocant un interessant contrast.

Als exemples de dalt en veieu un parell d’exemples, algun obtingut per casualitat…

El contrallum i el Photoshop

Hi ha moltes maneres de tractar el contrallum amb els programes d’edició digital. Malauradament el gimp fa figa en aquest aspecte, com en molts altres, i hem de recórrer als programes de pagament i encara reis per excel·lència de l’edició digital com el Photoshop, ja sigui en la seva edició complerta com amb la més senzilla i econòmica del germà petit el Photoshop Elements.

taller4915Aquests programes, el Photoshop o el gimp, tenen la capacitat de ‘seleccionar’ una àrea concreta de la fotografia, copiar-la i enganxar-la sobre una altra. Dos fotografies en una, així podem barrejar dues fotografies de contrallum d’exposicions diferents i obtenir-ne una única amb el millor de les dues. El problema del gimp és que l’eina ‘seleccionar’ és francament dolenta i costa molt seleccionar de manera ràpida un tros concret de la fotografia. En aquest cas d’avui ho farem amb les eines de Photoshop, molt més potents i senzilles d’usar que les del gimp.

Recordeu les dues fotografies de la finestra amb les vistes de Budapest?

taller4912

Doncs anem a produir-ne una d’única amb el fons de la de l’esquerra i la finestra de la de la dreta.

1. Obrim el Photoshop i seleccionem les dues fotografies per obrir-les.

2. Una vegada tinguem les dues obertes, centrem-nos en la de l’esquerra, la que té la finestra més fosca:

taller4913

L’eina que seleccionarem es troba al panell de l’esquerra i és la ‘vareta màgica‘. Aquesta funció és capaç de seleccionar zones de la fotografia semblants en lluminositat. Tenim la ‘Quick selection tool i la ‘Magic Wand tool‘, algo així com la ‘Eina de selecció ràpida’ i la ‘Eina de la vareta màgica‘. La primera m’agrada especialment i si aneu amb cura arrossegant-la per una zona més o menys uniforme la va seleccionant, això és especialment útil en zones fosques com és el cas de tota la zona de la finestra. La seleccionem i una vegada seleccionada invertim la selecció, és a dir seleccionem el que queda a la fotografia que és justament el fons de la ciutat. Això ho aconseguim anant a Select>Inverse.

3. Una vegada seleccionada la part de la ciutat simplement la copiem amb CTRL-C, seleccionem l’altra fotografia que tenim oberta al Photoshop i la copiem amb CTRL-V (o poma-c i poma-v pels usuaris de mac):

taller4913-1

Et voilà ! El resultat és una fantàstica fotografia però una mica xocant, d’aquelles que costa una mica d’entendre degut precisament a la il·luminació que té…  la finestra i fons amb la correcta lluminositat:

taller4914

Aquest ha estat un exemple de les potents eines dels programes de retoc digital. Més endavant ja ho treballarem amb més detall. Ara era simplement per impressionar-vos…

En una segona part d’aquest tema ‘El Contrallum’ us parlaré de l’ús que en podem fer per obtenir fotografies creatives i com el ‘contrallum’ passarà a ser un dels millors recursos que tenim al nostre abast.

Teniu els exercicis llestos al nostre taller de flickr:

flickr

Bona setmana i fins el proper dilluns, o potser serà el dimarts ja que el dilluns és festa, no?.


<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

Anuncis