Buscant maçons amb nom propi (15)

maconeria151La pena de confinament…

És 26 de setembre de 1945, el jutge, després d’incoar un procés a Vicenç Pelegrí, decreta la seva llibertat provisional, a partir de llavors, l’inculpat ha de presentar-se al jutjat totes les vegades que sigui requerit, també ha de comunicar els canvis de domicili.

Però, l’aspecte més sorprenent de tots és el plec de descàrrecs que fa en Vicenç el 30 de setembre de 1945, especialment  l’apartat tercer i, en concret, les paraules: “… que si bien no ha sufrido persecuciones en zona roja, en la actualidad los elementos disidentes no le miran con buenos ojos por el hecho de haber dejado seguir la carrera sacerdotal a su hijo de 17 años que cursa los estudios en el Seminario de Barcelona; no obstante no solo nunca se ha opuesto a sus deseos, sino que le anima para poder terminar los estudios y le ayuda como buen padre durante el curso y en las vacaciones a pesar de la difícil situación en que se encuentra”

maconeria153Veiem que el mestre parla de “los elementos desidentes”, és a dir, dels perdedors de la guerra, en definitiva dels seus; diu que ells no veuen amb bons ulls que autoritzi el fill a estudiar en el Seminari. En Joan, el seminarista, és el fill que li queda, també és l’únic que d’alguna manera el pot protegir.

És 4 d’octubre, el jutge enllesteix la instrucció del sumari i el lliura al Ministeri Fiscal perquè el qualifiqui. L’11 del mateix mes, el fiscal en redacta les conclusions, i demana per a en Vicenç la pena de 12 anys i un dia de reclusió menor i el pagament d’accessòries i costes. Creu que el processat té la condició d’autor.

El 20 d’octubre de 1945, el president del Tribunal dicta una sentència en què considera provats els fets imputats a en Pelegrí. El condemna, en concepte d’autor i amb el grau de consumació, a la pena menor que estableix l’article 5è de la Llei i en el seu grau mínim, és a dir a dotze anys i un dia de reclusió menor, a més a més de la inhabilitació perpètua absoluta per al desenvolupament de qualsevol càrrec en l’Estat, corporacions públiques o oficials, entitats subvencionades, empreses concessionàries, gerències i consells d’administració d’empreses privades, així com càrrecs de confiança, comandament i direcció de les mateixes. Tanmateix, el Tribunal, tot i que aplica estrictament la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, considera, des de bon començament, que la pena és excessiva, perquè, segons l’òrgan judicial, hi concorren dues circumstàncies: bona conducta i escassa perillositat del processat, per això expressa la conveniència que el Govern commuti la pena proposada, per la de 6 anys i un dia de confinament.

maconeria15plec

El procés és molt ràpid, entre la incoació i la sentència no ha passat ni un mes.  Llavors els encausats no tenen cap garantia.

La sentència, com totes, no eximeix el processat de les responsabilitats civils. Tots els condemnats penalment han de retre comptes davant els tribunals ordinaris, per raó de la Llei de Responsabilitats Polítiques de 9 de febrer de 1939. En la llarga llista de les possibles responsabilitats polítiques, recollida en l’article 4, s’esmenta explícitament los que pertenecen o han pertenecido a la masoneria. Les sancions acostumen a ser econòmiques.

maconeria15sentencia

Mentrestant, el President del Tribunal decreta, el novembre de 1945,  la presó atenuada d’en Pelegrí en el seu domicili, amb l’obligació de presentar-se els dies deu, vint i trenta de cada mes davant el comandant i cap de la Guàrdia Civil de Sant Feliu de Llobregat,  és a dir, ha de fer el curt recorregut que separa casa seva, al carrer de Josep Maria de Molina,  del quarter de la Guàrdia Civil, al carrer de Sant Antoni.  La finalitat: donar compte de la seva pena, de la seva condemna de reclusió domiciliària.

És 16 de desembre de 1946, Vicenç Pelegrí rep la comunicació de l’acord del Consell de Ministre de commutar la pena de la sentència per la de sis anys i un dia de confinament. A partir de llavors, en Vicenç és un confinat amb sentència ferma amb l’obligació de presentar-se un cop al mes davant les autoritats, en aquest cas també la Guàrdia Civil de Sant Feliu.

maconeria15not

maconeria152bPoc després, se li notifica que per raó d’haver estat confinat 1 any, 3 mesos  7 dies,  la pena s’extingirà el 25 de novembre de 1951. Es fa saber la sentència a la Prefectura Provincial de Barcelona de la Falange, al Govern Civil de Barcelona  i al President del Tribunal Especial para la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, a Madrid; també el Registre Central de Penats i Rebels hi pren nota.

I passa el temps… i el 2 d’octubre de 1951, el Cap Superior de la Policia de Barcelona rep un escrit del Servei d’Executòries del Tribunal, on li prega notifiqui en Vicenç els cessament de l’obligació de presentar-se periòdicament a les autoritats. La pena ha restat extingida. La policia investiga la situació del confinat  i comunica al President del Tribunal:

“falleció en dicha localidad el 13 de septiembre de 1949, no habiéndose podido cumplimentar por tanto su aludido escrito”.

Cinc anys després, en Joan, el seu fill, pren els hàbits de capellà al monestir de Montserrat, ho fa amb en Joan Carrera, un altre santfeliuenc que arribaria a ser bisbe auxiliar de Barcelona.

Continuarà…

Creative Commons License

La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.

Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.
Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

 

<<< Veure tota la serie

Anuncis