Die Welle (La Ola)

laola1¿Què és el que porta a persones normals a recolzar els sistemes autoritaris fins el punt d’exercir la violència en nom seu? (www.dw-world.de)

Die Welle (di véle) és, a més de ser la particular forma que els alemanys tenen de dir ‘La Ola’, una magnífica pel·lícula de Dennis Gansel, el director alemany de moda ja premiat en diversos festivals (Europa Cinema Platinum Award) pel seu anterior treball ‘Napola‘. Ell mateix n’és el co-autor del guió i adaptació de la novel·la de Todd Strasser, ‘The Wave‘ (1981), on relatava els fets que al 1967 succeïen a l’escola Cubberley de Palo Alto (Califòrnia). Allí el professor d’Història Ron Jones va portar a terme el projecteLa Tercera Ola‘, un experiment sociològic per poder explicar als seus alumnes el significat de l’autocràcia i per demostrar que avui era possible en democràcies del primer món.

 

laola2

El seu exercici va consistir en un joc on els alumnes s’avenien a l’autoritarisme, seguint amb disciplina el que el professor disposava, convertint-se poc a poc amb líder indiscutible i transformant el comportament del grup fins a situacions no previstes a priori. Al final de la setmana que durava el treball va poder en prou feines interrompre l’exercici, podent demostrar aquesta transformació que l’autocràcia provoca sobre l’individu i el col·lectiu al que pertany.

laola4

La pel·lícula recull aquests fets, si bé canvia l’escola americana per una escola alemanya i adapta els aconteixements del 1967 als nostres dies. El cert és que no és una gran producció cinematogràfica, més aviat recorda una pel·lícula o sèrie pensada per la televisió, centrant-se en reviure l’experiència en els 110 min que dura la cinta i que veritablement son insuficients perquè l’espectador pugui pair les evolucions del grup que ara, a la pel·lícula, pateix una transformació massa ràpida, poc creïble, fet que li ha valgut bona part de les crítiques per la seva aparent manca de realisme.

Però penso que la pel·lícula no pretén convèncer a ningú sobre els fets, aquests son reals i l’únic que es busca és que l’espectador entengui què fàcil és manipular un col·lectiu sota certes condicions (potser massa de classe mitjana a la pel·lícula) i com s’anul·len les voluntats individuals a favor de les col·lectives, la pertinença a un grup, el seguiment d’uns ideals, símbols o vestimenta son alguns dels factors que poden explicar el resultat d’aquest experiment i que s’intenta, potser de forma massa simplista, pugui ser la resposta al comportament de la societat alemanya sota el III Reich.

De tota manera s’aconsegueix implicar a l’espectador, lluny de fixar-te amb els paràmetres cinematogràfics convencionals, que si els actors, que si la fotografia o la música, elements tots secundaris en aquest cas i acabes, sempre assegut a la butaca, participant de la transformació que pateix líder i col·lectiu a mesura que avança la pel·lícula. És, entre altres elements, el desenllaç final el que la fa apropar innecessàriament al que ens contava ‘This is England ’, un magnífic treball que ja hem comentat en aquest mateix bloc.

Deia que no és una pel·lícula per fixar-te amb actors, fotografia o música i això no és del tot correcte, he d’esmentar al magnífic Jürgen Vogel, que fa de professor Rainer Wenger i lògicament porta el pes de la pel·lícula. La transformació del personatge després de dir als seus alumnes ‘Així que penseu que a Alemanya no hi pot tornar a haver una dictadura? ‘ és francament remarcable.

clica aquí per VO

Estaria hores parlant d’aquesta pel·lícula, millor dit, del tema de la pel·lícula, del que m’ha agradat i del que no, de l’experiment sociològic, de la transformació del grup i dels possibles exemples que podem trobar prop nostre, a la feina, a la societat, a la política.. però preferiria que la veiéssiu i algun dia la poguéssim comentar, el tema el trobo fascinant. De tota manera, i que això no us predisposi, el tema donava per una pel·lícula una mica més elaborada, més realista i en definitiva més creïble, cosa que probablement s’hagués aconseguit amb una millor administració del temps i suposo que del muntatge final. Podia haver estat una extraordinària pel·lícula, ara es queda en bona.

Tot llegint sobre aquesta pel·lícula m’he trobat que alguns espectadors la comparen amb ‘Das Experiment‘ (L’experiment) de l’alemany Oliver Hirschbiegel (veure vídeo), una historia similar que va passar al 1971 a la universitat californiana de Stanford, on en aquest cas l’experiment tracta de fer conviure durant uns dies persones més o menys normals en una presó, part com a presos i l’altra com a carcellers. Molt Interessant.

Bon cap de setmana llarg…

 

Molt interessant la web de la pel·lícula: http://www.welle.info/

 

Més informació:

Articles a wikio.es: http://www.wikio.es/search/die+welle

Articles a bitacoras.com: http://bitacoras.com/buscar/die+welle

Articles a technorati.com (espanyol):

http://technorati.com/search/die+welle?authority=n&language=es

Article a El País:

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Dennis/Gansel/deseo/someternos/lider/naturaleza/elpepucul/20081127elpepucul_9/Tes

La ‘Tercera Ola’: http://es.wikipedia.org/wiki/Tercera_Ola

Bloc ‘En Berlin’ (alemany/espanyol):

http://enberlin.blogspot.com/2008/11/die-welle-ron-jones.html

Vols saber més sobre Ron Jones? (anglès): http://www.ronjoneswriter.com/wave.html

 

<<< Veure més articles de cinema

 

 

vota
wikio
bitacoras
technorati
Anuncis