Buscant maçons amb nom propi (16)

maconeria161Joan Pelegrí i Valls, prevere

Sovint en la vida es produeixen situacions paradoxals. Estranyament, allò més extrem sembla atraure el més oposat. És com si un fil invisible unís irremeiablement els antagonistes, com si els contraris compartissin un substrat comú, com si hagués un passadís secret que comuniqués els adversaris.

Els maçons dels anys trenta de Catalunya, com en general els de la maçoneria llatina, eren profundament anticlericals, lluitaven contra l’Església, institució que concebien com a opressora; però, curiosament, el Venerable Mestre del triangle Llibertat de Sant Feliu de Llobregat va ser el pare d’un mossèn…

Quan fa dos anys, vaig consultar el procés contra Vicenç Pelegrí, que es troba a Salamanca, a l’Archivo General de la Guerra Civil, en un primer moment no vaig pensar que era el pare del capellà de les monges franceses, el progenitor del mossèn que va sentir els meus primers pecats de confessionari i amb el qual vaig fer la primera comunió. Va ser després, quan vaig llegir el plec en què es defenia de les acusacions, quan em vaig adonar de la identitat dels protagonistes de la història.

maconeria165c

Vaig deixar l’escola de les monges quan tenia tretze anys, és a dir en una edat en què encara no s’és prou adulta per percebre algunes coses. Tot i així, guardo un bon record de mossèn Pelegrí. No el vaig tenir de professor de filosofia, tal i com el van tenir algunes amigues meves que van continuar els estudis al col·legi Bon Salvador, però en una època en que moltes coses eren pecat, mai li vaig observar cap signe d’intolerància.

maconeria162Segons paraules seves, impreses a la revista Alba, en Joan Pelegrí va prendre la decisió d’entrar al Seminari de Barcelona a l’edat de 15 anys, aleshores ja tenia clara la seva vocació, ho va fer conjuntament amb en Joan Carrera i Planas, un santfeliuenc d’adopció nascut a Cornellà de Llobregat, amb qui va compartir formació i amistat. Abans, l’any 1941, els dos havien participat com a escolans en el seguici de l’exhumació dels 14 assassinats durant la Guerra Civil, tal i com veiem en la instantània publicada  en el número 11 d’aquesta sèrie. També tots dos van ser ordenats preveres el mateix dia, l’11 de juliol de 1954, al Monestir de Montserrat. Dies després, l’1 d’agost, en Pelegrí oficiaria la seva primera missa, a Sant Feliu de Llobregat. Llavors, i des de feia anys, una família molt religiosa de Sant Feliu el protegia i pràcticament el tenia afillat.

Fa uns mesos, quan vaig començar la sèrie de Buscant maçons amb nom propi, vaig pensar que intentaria parlar amb en Joan Carrera, bisbe auxiliar de Barcelona; li volia preguntar pel seu amic, per en Pelegrí; no vaig ser-hi a temps, malauradament Joan Carrera va morir el 3 d’octubre de 2008; m’han faltat dos mesos per poder fer l’entrevista.

maconeria164

He buscat informació sobre mossèn Pelegrí a la xarxa i  a l’Arxiu i he trobat escrits que parlen de la seva dilatada formació. Va estudiar a Munic i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es va llicenciar i doctorar amb la tesi La ontologia y la ontologia fundamental en Martín Heidegger. Va ser professor de l’assignatura  d’història de la filosofia antiga i medieval de la Facultat eclesiàstica de Filosofia de Catalunya i de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull.

maconeria166

A partir de 1963, fins a la seva mort, el 28 de novembre de 1991, va ser el capellà de la comunitat de monges i del col·legi Bon Salvador de Sant Feliu de Llobregat. Sobre la influència que va exercir en algunes de les seves alumnes, tenim el testimoni de la Maria Fanés, recollit en el llibre Dones de Sant Feliu, les altres protagonistes de la història, de Caterina Riba. Segons la Maria, va ser mossèn Pelegrí qui la va esperonar perquè s’iniciés en l’escoltisme, primer a Barcelona, i després a Sant Feliu, a través de la fundació de l’Agrupament Mare de Déu de la Ruta, el curs 1963-1964, origen del moviment escolta a la ciutat.

M’hagués agradat tenir una conversa amb mossèn Pelegrí, preguntar-li sobre la història del seu pare, sobre com la vida del Venerable Mestre havia condicionat la seva pròpia existència; demanar-li sobre el significat de l’ontologia del ser, un tema filosòfic i vital recorrent en els seus escrits. Una qüestió que en Joan Pelegrí va abordar en la tesi doctoral sobre Martí Heidegger, i en els diferents articles que va fer en els últims anys sobre l’obra del pensador Xavier Zubiri.

Diuen que l’atzar no existeix, que forces misterioses es conjuguen per guiar-nos, per encaminar-nos cap a on hem d’anar, per adreçar-nos als llocs on tenim quelcom pendent. La recerca sobre la maçoneria que vaig començar de forma atzarosa, m’ha portat a un escenari recorrent: l’escola; també m’ha conduït a altres temes que em sedueixen des de fa temps. Fa poc, vaig descobrir Xavier Zubiri, ho vaig fer de la mà d’una pensadora que les feministes de la diferència prenen com a referent: Maria Zambrano. Sembla com si tot es confabulés per fer-me sospitar el que Joan Pelegrí pensava al final de la seva vida, per saber que havia fet seves les  paraules del filòsof Xavier Zubiri, concretament les que diuen:

maconeria16texto2

D’alguna manera, sembla que Pelegrí havia arribat a aquesta religación sobre la  que parla Zubiri, a aquesta important obertura…

maconeria16lp

Continuarà…

<<< Veure tota la serie

Creative Commons License

La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.

Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.
Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

 

vota
wikio
bitacoras
technorati

Anuncis