Donde nacen los sueños

lletresdesembreBenvolguts lectors,

Feia ja algun temps, penso que d’abans de vacances, que no parlem de llibres al nostre bloc. I ha estat la meva amiga Blanca, seguidora fervent del nostre bloc, la que m’ha proposat us pugui parlar d’un llibre, d’una experiència de la que ella mateixa ha tingut la sort de viure i que ha servit d’inspiració per la Marta Monedero en el seu llibre recentment publicat ‘Donde nacen los sueños’ (Bròsquil, 2008).

mm2‘Donde nacen los sueños‘ ¿Es pot anar a l’Antàrtida per casualitat? ¿Cal enrolar-se en un vaixell argentí amb una tripulació i un passatge curiosos, per no dir extravagants? ¿Ens podem enamorar d’un pingüí? ¿I del gran desert blanc? ¿Què hi fan els científics a les bases antàrtiques a part de pelar-se de fred? ¿Com és la gran reserva gelada del planeta? Amb unes dimensions gairebé fora de mida, l’Antàrtida ens concedeix el privilegi de viure en un temps fora del temps i en un espai on, sovint, els límits es desdibuixen. ¿Et deixes atrapar?…

Escrit enviat per la pròpia Marta a l’Altaïr per la presentació que farà del llibre el proper dijous 22 de gener a les 19.30 de la tarda i que ens ha cedit amablement al nostre bloc per la seva publicació.

“Un viatge a l’Antàrtida que segueix les empremtes, per lleugeresa i sentit de l’humor, del mestre del gènere Bill Bryson”. Elena Hevia (El Periódico de Catalunya)

mmb3

Un excel.lent llibre de viatges que ha merescut el tercer Premi Internacional de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim. No sabíeu què regalar-me per Reis? Blanc i en ampolla…

Us adjunto un fragment de l’entrevista que li van fer a Com.Ràdio a propòsit de la presentació del seu llibre. No us la perdeu….

i un petit extracte del quadern de viatges dels nostres amics Blanca i Jose:

barco…. Amb la Marta ens vam conèixer al vaixell de l’Antàrtida, tot just acabàvem d’arribar a Ushuaia que vam veure una oferta per anar a l’Antàrtida que sortia a l’endemà. Teníem un mes de vacances per endavant!!!!
Al vaixell vam coincidir una parella de Madrid, dues noies catalanes (una era la Marta), un de Leon i nosaltres, a més d’altres personatges curiosos d’arreu del món i una tripulació que no té desperdici. La sobretaula dels “espanyols” era llarga i força interessant. Al vaixell érem uns trenta passatgers, i tot un grapat de biòlegs que ens feien xerrades del continent antàrtic.
Amb la Marta vam compartir tot el viatge, i un cop a Barcelona el continent blanc ens ha creat uns lligams inseparables. Ens hem llegit tota la bibliografia que hem trobat, ella ha entrevistat a tots els personatges significatius relacionats amb l’Antàrtida amb que s’ha topat, hem vist documentals i pel·lícules relacionades. Realment ha estat com una droga. El més important del viatge, a més del lloc, van ser les relacions humanes que vam viure allà.
Recomano el viatge, però no en un creuer de luxe. Nosaltres érem tots “aventurers”, i al vaixell no hi havia cap mena de luxe.
El viatge es por reservar a la pàgina web del vaixell que es diu “Ushuaia”…..

Gràcies Blanca i Jose ! i Felicitats Marta !

Ara ja estic per vosaltres.. I què? Què ens recomaneu de lectura per aquestes festes? Vinga no tingueu por que de moment el bloc no mossega…

Bon cap de setmana !

<<<< Veure més articles de la categoria ‘Lletres’

vota
wikio
bitacoras
technorati
Anuncis